El Claustre de Shangri-La

No som dem�crates

francescsintes — Dim, 12 Mar 2008 12:24:38

On hem arribat? Com �s possible que tothom se senti dolgut? Com pot ser que tots considerem que els altres ens insulten? Tant me fa qui va comen�ar--tenc la meva opini�, per� no �s important--, la q�esti� �s que com a societat hem fracassat.

Diumenge hi havia eleccions, els resultats de les quals no podien ser m�s decebedors per a mi. No m�importa gaire. Jo no vaig votar, exercint el meu dret a no fer-ho i com protesta per moltes coses. El fet �s que la societat va decidir triar qui va considerar convenient i ho accept sense cap problema. El poble �s sobir�. L��nic sobir�. Mentre no siguem capa�os d�acceptar la vict�ria dels altres, no estam preparats per dir-nos dem�crates: no ho som. Els que no pensen com nosaltres no s�n els nostres enemics. Ho podem comprovar en tractar-los un per un. No tenim amics que pensen d�una manera diferent a la nostra? Tanmateix tenim la tend�ncia a discriminar i recriminar. Uns no es agraden perqu� s�n massa espanyols, altres perqu� s�n massa nacionalistes, aquells s�n massa conservadors i uns altres massa progressistes. Tot plegat �s absurd. Ja m�agradaria que Menorca fos m�s com jo vull, per� si no acaba essent-ho no passa o no hauria de passar res.

Probablement convindria que alg�, o tots, don�ssim la primera passa. Tan complicat �s? Si ens sentim insultats �que no vol dir que ens hagin dit res feridor--, convindria no contestar o, si m�s no, fer-ho sense retrets. No ho feim. La societat ha fracassat. Donam un exemple pat�tic que encoratja poc a passar per les urnes. Els pol�tics no hi col�laboren �a posar pau--, els diaris tampoc i de les emissores de r�dio millor no parlar-ne. M�s que abocar ver�, haur�em de prendre til�la. Tot aquest mal ambient, ens serveix per viure i conviure millor? Estic segur que no. Particularment he decidit no tocar segons quins temes amb algunes persones i sup�s que hi ha gent que deu fer exactament el mateix quan parla amb mi. Absurd. Conversar �s enriquidor. Acabar una xerrada que t�ha servit per modificar les teves idees �s un regal i no una derrota. Perdr�em si ens enroc�vem. Nom�s en aquest cas. Haur�em d�estar agra�ts a qui ens aporta dades que desconeix�em o una nova manera de veure les coses. Entost d�a��, el consideram un perill. L�error �s de tots, per� la primera mancan�a que patim �s deguda al fet que estam amarats de fanatisme.

No n�aprenem. Durant la campanya alguns candidats van rebre amenaces, a altres no els van deixar exposar els seus programes, a una persona li van treure la vida i el dia de les eleccions van xiular a alguns candidats quan anaven a votar. Brillant! Brillant i pat�tic. No hi jug. Aquest estil no m�interessa.

Hi ha candidats que han estat derrotats. En alguns casos a�� s prou evident, en d�altres prou discutible, per� el que �s rid�cul �s sentir-nos satisfets en veure una persona destrossada i enfonsada. Entenc que tots tenim les nostres prefer�ncies, per� alegrar-nos en veure com alg� ha patit una sotragada que l�ha deixat tocat personalment ultrapassa moltes coses. Em rebenta escoltar com es transmeten alguns discursos. Pronunciats d�una altra manera serien m�s que tolerables. Ens esmiram poc a emprar bones maneres per dir les coses i a�� s greu. Mentre no siguem capa�os de felicitar els rivals, d�aplaudir-los i lloar-los quan tenen una bona idea, no serem dem�crates. Som independentista i catalanista i he d�aprendre a no sentir-me gens afectat na mica malament quan veig com l��s del catal� retrocedeix a l�illa, de la mateixa manera que he assimilat que tenim poques opcions d�aconseguir la sobirania. La realitat �s que, de moment, els menorquins voles ser espanyols i per tant nom�s em resta assumir-ho.

En definitiva, deixem d�una vegada de cercar culpables. �s indiferent qui vagi comen�ar a ferir. Podem frenar i canviar de t�ctica. Amb quatre retocs ben senzills podr�em aconseguir-ho. Des del meu punt de vista, crec que seria important que algun locutor canvi�s d�estil, que alguns escampadors de moral es plantejassin si aquest mitj� de comunicaci� contribueix a difondre un missatge de serenor. Seria important, per� no necess�riament b�sic. Disposam d�una sortida: no contestar, no continuar la baralla. Si ell est� amargat cal que el planyem, no �s imprescindible ni escanyar-lo ni fer-li m�s cas del que mereix. De cap manera hem d�imitar-lo ni respondre-li. En quatre dies podr�em parlar un amb l�altre. Que �s el que muda.

I alguns bisbes m'aconsellaren...

francescsintes — Dim, 05 Feb 2008 08:29:15

En ser gros, vull ser secretari de la Confer�ncia Episcopal Espanyola. Quin c�rrec! Posar� cara d'intel�lectual, que �s el que muda, i tot seguit aprofitar� per llegir en p�blic el producte d'una nit d�estiu. Ah, quin goig que fa escriure exaltat! O encara m�s: quin plaer fer-ho quan t'has de guanyar les garrofes! En realitat, l��nica cosa que pot explicar part --i remarc a�� de part-- de la Nota de la Confer�ncia Episcopal �s el p�nic dels ec�noms de l'Esgl�sia a patir una disminuci� dels seus ingressos.

�s cert que si llegim tota la Nota ens adonarem que ha estat manipulada. Tanmateix, sobta que una gent tan preparada i tan llesta com els bisbes hagi caigut en aquest parany. Puc entendre bona part dels deus punts de qu� consta i, fins i tot, compartir-los �si tenc en compte qui els redacta--, el que em costa �s acceptar el moment en qu� la publiquen i no veure-hi una presumpta mala intenci�. Aquesta mala intenci� no la veig en la finalitat m�s �ltima, sin� en el detall de demanar d�una manera bastant impl�cita i expl�cita el vot per a una for�a pol�tica determinada. Certament, altres vegades havien criticat alguna decisi� del Partit Popular; el que no havien fet �s demanar el vot per a uns altres. Aqu� hi ha una inger�ncia sospitosa que, segurament, comportar� un efecte contrari a l�esperat pels bisbes. El rebot els pot acabar esquitxant i no trobaria estrany que el resultat de la petici� els provoqui m�s mal que no b�. I a�� que repetesc que hom pressuposa que s�n gent molt llesta.

�s evident que bona part dels bisbes no estan d�acord amb tot el contingut de la Nota per�, si aix� �s aix�, per qu� no aixequen la seva veu o, simplement, per qu� no s�aixequen durant la reuni� i pleguen? Com a excat�lic, ho torn a dir, entenc el sentit de bona part dels deu punts publicats, per� em sembla intolerable que indiquin als fidels a qui han de votar. Primer perqu� no ha comen�at la campanya electoral, i per tant demanar el vot �s il�legal i sancionable. Segon, perqu� en fer-ho ataquen tots aquells membres de l�Esgl�sia �alguns asseguts al seu mateix costat� que han fet de mitjancers entre l�Estat i ETA, o entre altres estats i altres grups terroristes. Els qualifiquen d�immorals i, en entrar en aquest joc, cauen en un parany terrible. Qui �s ning� per jutjar els motius d�una altra persona per actuar d�una manera �X� amb la intenci� d�aconseguir la pau? Hom pot discrepar del cam�, per� judicar que aquest �s immoral �s una afirmaci� tan perillosa com injusta.

La mateixa part de l�Esgl�sia que ha fet m�s per publicar aquest �pixada fora de test�, no t� cap inconvenient a donar veu i cabuda en els seus mitjans de comunicaci� a exterroristes com ara P�o Moa, ide�leg del GRAPO. I tampoc no s�avergony�s d�enviar el cardenal Roger Etchegaray a aixecar el bra� de Iassir Arafat, ni de callar quan es va descobrir que l�arquebisbe greco-cat�lic Hilarion Capucci amagava armes al seu palau. Hem de continuar?

De qualsevol manera, he d�agrair la publicaci� d�aquesta Nota. At�s que m�agrada de no votar, sobretot a les generals, em sent recolzat per ses emin�ncies. I �s que si repassam exactament el que hi diuen, gaireb� ens hi demanen que ens abstinguem, car no hi ha for�a pol�tica que es lliuri del pecat de parlar amb una banda de violents, assassins o terroristes �podeu triar el qualificatiu que m�s us agradi--. En definitiva, la Confer�ncia Episcopal, demana l�abstenci� als seus fidels. Gr�cies. No els som fidel, ni som fidel que pertanyi en aquesta confessi� religiosa, per� m�agrada de llegir les seves reflexions, sovint molt interessants. Aquest cop, per�, m�han fet un favor: ara quan alg� em critiqui per no votar, li podr� contestar que moralment, la meva opci� compta amb el vistiplau dels autoproclamats guies, pastors i intermediaris entre el Pare i els mortals que som cridats a donar suport a uns pol�tics que no s�ho mereixen. Moralment, la meva tria, la meva negaci� a votar, �s irreprotxable. Ho veis com els extrem es toquen? Jo i la Confer�ncia arribam a la mateixa conclusi�: dia 9 de mar�, el millor que es pot fer �s quedar a casa.

Anar a 50 km/h, �s prudent?

francescsintes — Dij, 10 Gen 2008 12:50:27

L'aplicaci� de qualsevol mesura que eviti o disminuesqui els accidents de tr�nsit t� i tindr� el meu suport. En aquest sentit, som partidari de reduir la velocitat m�xima per poder circular per les carreteres de Menorca, tot i que tamb� f�ra interessant d'aplicar-ne una de m�nima. A m�s d'incrementar la seguretat dels conductors, ens faria col�laborar a disminuir la despesa energ�tic i, alhora, emetr�em una quantitat m�s baixa de fum a l'atmosfera.

Personalment, m�est� b� de circular, com a molt, a 90 km/h �i no em desagradaria que s�oblig�s de fer-ho a 80--. De fet, fa molts d�anys que no super aquesta velocitat: 90 km/h. Sup�s que el fet d�haver patit dos accidents �un com a xofer i l�altre com a acompanyant� em va fer obrir els ulls i aixecar el peu i tancar la boca a la possibilitat de remullar-la d�alcohol. Ara b�, totes aquestes mesures, i altres que es puguin promoure i implantar, han de ser assenyades. La realitat ens demostra que no sempre �s aix�.

Fixar un l�mit de 50 km/h per poder circular pel desviament des Mercadal, podia tenir sentit quan per aquest terme municipal hi passejava un munt de cabres salvatges. Un cop aquests animalets van ser eliminats per l�autoritat autorit�ria, una limitaci� de la velocitat tan brutal sembla excessiva.

Quin sentit t� desviar una carretera �treure-la del nucli urb�� si despr�s s�ha de limitar la velocitat m�xima de circulaci� a una ridiculesa de 50 km/h? Absolutament cap. Per fer aix�, per prendre una decisi� aix�, no cal fer el desviament de Ferreries, per exemple. Durant els metres en qu� s�ha establert aquesta reducci� absurda de la velocitat en passar a la vora des Mercadal, hi ha una ra� objectiva per fer frenar els vehicles? S�, hi �s i, per tant, s�imposava i s�imposa una reducci�. Aquest argument es basa exclusivament en l�exist�ncia de rotondes. �s l�gic, conseq�entment, que qui hagi de decidir de prendre la mesura correcta hagi pensat a rebaixar la velocitat de circulaci� per aquest sector. El que ja no ho �s �s que s�hagi passat. Puc entendre perfectament, i fins i tot compartir, que s�establesqui un l�mit de 70 km/h, o fins i tot de 60 km/h i que aquest l�mit no pugi ser superat de cap de les maneres, per� fixar-lo en 50 km/h frega la ridiculesa.... i el perill. Ja no conduesc per carretera, per� veig que els xofers han de clavar els vehicles per no infringir les normes. Clavar en sec un motor no �s augmentar la seguretat, ans al contrari: �s una arbitrarietat perillosa, �s obligar els conductors a assumir un risc excessiu.

Hem de protegir les persones que empren les carreteres. Cal lluitar contra l�exc�s de velocitat, contra els que condueixen mamats, contra els camioners que allarguen la jornada excessivament... cal fer moltes coses. La primera, probablement sigui impopular i cap govern no t� pebrots per aplicar-la: reduir la pot�ncia dels motors. Per una carretera, hom s�hi despla�a: res m�s; qui pretengui d�imitar asos del volant que volti per circuits preparats i no jugui amb la vida d�altri. Cada dia em fa m�s p�nic travessar l�illa. Cada dia veig m�s imprud�ncies i m�adon que hi ha un exc�s de toler�ncia amb els conductors que s�arrisquen i que posen en perill la vida de tots, per� educar el personal no s�aconseguir� obligant-lo a clavar l�autom�bil en passar pes Mercadal.

M�agradaria que qui hagi pres aquesta decisi� rectific�s, parcialment, i fix�s un l�mit m�s adequat. Si no, caldr� posar botigues, parcs d�atraccions, etc., al costat de la carretera per entretenir-nos en passar prop des Mercadal. La cosa seria interessant. Ens podr�em tornar a aturar-nos-hi �com f�iem fa uns anys� a comprar amargos o altres llaminadures. Els m�s moderns poden aprofitar per fer una returada i tasta la carta de qualsevol dels restaurants que hi ha al poble. Tot val per millorar l�economia dels comerciants. Tot, tret de les mesures absurdes. I anar a 50 km/h per un desviament, �s absurd. Ho deixam en 60-70 km/h?

Els partits mai no rectifiquen

francescsintes — Dil, 05 Nov 2007 15:10:14

Molt de parlar que vivim en un estat de dret i quan els jutges parlen ning� no els fa cas. No hi ha dret? Hom publica una sent�ncia de m�s de set-centes p�gines i, evidentment, �s massa llarga per repassar-la. Qu� fan aleshores els nostres pol�tics?: cercar-hi frases que s'adaptin a all� que m�s els conv�. I, sobretot, maldar de no llegir les que se'n separen. Fa goig. O pena.

La sent�ncia sobre els atemptats de l�11-M �s prou clara, segons diuen, per� ning� no li fa gens de cas. Tot i que s�han molestat a repassar-la asseguren que exculpa ETA i que mant� que la miniparticipaci� en la guerra d�Iraq no hi va tenir res a veure, el personal, res de res: com si sent�s ploure. Em satisf� aquesta sent�ncia, sobretot perqu� estic d�acord amb els dos raonaments que vaig sentir explicar al magistrat. Tanmateix, el que no pot ser �s acudir a la Just�cia i quan aquesta dicta passar del que diu. Rebenta bastant llegir com el PSOE reclama al PP que abandoni la seva teoria �absurda teoria� de la participaci� de terroristes bascos en l�atemptat; i tamb� rebenta escoltar que el PP s�empara en la inexist�ncia d�una relaci� causa-efecte entre la guerra d�Iraq i les bombes que acabaren amb la vida de gaireb� dues-centes persones.

Els partits podrien haver-nos donat una lli�� democr�tica, podrien haver-nos fet pal�s que respecten la separaci� de poders. Malaguanyada oportunitat. Han preferit de continuar fent el rid�cul i convidar-nos a no fer ni cas a la Just�cia. Perqu� aquesta �s l��nica cosa que ens mostren: a no fer-li cas. Estic d�acord que el PP reclami al PSOE una rectificaci�, i a l�inrev�s. Cap dels dos, emper�, s�n capa�os de demostrar una mica de dignitat. I no nom�s a��, em fa pena escoltar com Rubalcaba assegura que ni ell ni el president del Govern han relacionat mai els atemptats amb la guerra �cosa que ignor, tot i que amb la boca petita el PSOE i l�esquerra ho van fer, ho fan i sospit que ho continuaran fent--. �s possible que ell no ho hagi fet �ara mateix no record si ho va fer o no--, per� �s indignant que tot seguit aconselli al PP que no continu� per aquest cam� ja que s�hi ho fa en pot sortir malparat. Genial! �s com si est� insinuant que no ho ha dit, per� que ho pensa. Ho diu d�una manera fina. L�actuaci� dels dos grans parits ha estat lamentable en aquest afer. Podrien tenir la dignitat de... per� �s que a�� seria exigir-los massa. Dignitat? Qu� �s a��?

Part dels mitjans de comunicaci� afins al PP tampoc no ajuden gaire a desfer l�embolic, ans al contrari. Que ho faci �El Mundo�, ho puc entendre, que ho faci una emissora que te�ricament es cre� per difondre l��tica cristiana �entre altres coses escampar �la veritat� i ensenyar a rebutjar la mentida� em costa m�s. Cap problema. Cada dia hi ha m�s coses que em costen d�entendre en aquest m�n. Probablement no estic preparat. Tampoc no em preocupa massa i no s� si vull entrenar-m�hi.

Qualsevol que repassi com ha actuat ETA fins avui, pot deduir que el �modus operandi� dels atemptats de l�11-M li �s ali�. Qualsevol que hagi llegit la premsa durant els darrers quinze anys hi trobar� prou amenaces a Espanya: molt anteriors a la pseudoparticipaci� en l�esmentada guerra. Desentendre�s d�aquestes amenaces pot ser c�mode, per� �s irreal. La q�esti� �s que vivim en un m�n complicat, que pateix un problema greu: certa manera d�entendre l�Islam i de voler-lo imposar. En realitat, hi ha extremistes que ens volen salvar a base de fer-nos esclatar els budells en nom de l�Islam. S�n molts? S�n pocs? Ni idea, la q�esti� �s que aquests grups existeixen. i que els seus integrants no necessiten l�excusa de la guerra d�Iraq per actuar. No van ser amena�ades Fran�a i Alemanya, pa�sos que rebutjaren la guerra? I fins i tot en el cas que hi hagu�s una relaci� directa, quina defensa tenen aquestes extremistes? Cap! No van veure com el poble majorit�riament s�opos� a la participaci� espanyola? Aix� li ho pagaren? Podria entendre jo �que hi estava a favor, de la invasi�hagu�s patit un atemptat, per� fer esclatar bombes d�una manera indiscriminada �s repugnant.

I el PP, com gosa de mantenir que ETA hi va participar i a la vegada dir que la seva pol�tica antiterrorista va ser un �xit? Un gran �xit, ja es ben veu. Un 20% dels morts imputats a l�organitzaci� s�haurien produ�t en un sol dia. Quin �xit m�s indiscutible! A la llengua tots li feim dir el que volem.

En definitiva, votar fa mandra. No ho vaig fer el 14-M, ni ho far� d�aqu� a quatre mesos: no s�ho mereixen. El PP va mentir durant els dies posteriors a l�atemptat en atribuir la responsabilitat a ETA i gent que normalment s�abstenia, en adonar-se�n, va anar a votar indignada. I el PSOE va guanyar d�una manera neta, car va obtenir m�s vots. No hi va haver cap tupinada. Per� tamb� mentiren PSOE i altres en insinuar que hi havia una relaci� entre la guerra i els atemptats. Cap dels dos no rectifiquen. Cap dels dos --o cap dels tants, que n�hi ha m�s que actuen de la mateixa manera� no s�n capa�os de rectificar.

El simulador de vot

francescsintes — Diu, 28 Oct 2007 12:54:53

Hi ha coses complicades: fer una "o" amb un got, endevinar on �s la bolleta que amaga un trillero, treure l'arrel c�bica �sense calculadora-- d'una xifra que t� trenta-quatre decimals... I coses molt dif�cils. Votar al Congr�s ho �s, i molt!. Cal tenir en compte que s'ha d�escollir entre tres botons. No m'hi voldria enfrontar. �s tan dif�cil que n'hi ha que ni en dues legislatures dominen el sistema. Podrien pitjar el mateix que el del costat, per� no hi ha confian�a: i si �s tan poc destre com un mateix? I si est� emprenyat? I, a m�s a m�s, no val a copiar: no queda b�. Tan complicat �s que encertar el sentit del vot demana D�u i ajut. Per aquest motiu, l'espasa mexicana d'Oaxaca �i filla d�un exiliat menorqu�-- Perla Pic� Quebequevaltalch, va inventar fa uns anys un sistema per ajudar els pobres diputats: el simulador de vot. Inspirat en els simuladors que empren els pilots d'avi� per aprendre a tirar gratacels i en el que empra un tal Hamilton �de qui som un fan incondicional� per con�ixer un circuit on mai no ha corregut, el simulador de vot t'ajuda a no errar-te.

Conten que durant els darrers dies la venda de l�estri s�ha multiplicat espectacularment. Els fabricants no paren de fer-ne i el nombre de persones que travessen la frontera que separa M�xic dels Estats Units ha minvat en la mateixa proporci�. Al sud del R�o Grande, hi ha feina per a tothom. Les accions de la companyia s�han disparat a l�al�a... tot rutlla. El m�n va b�. O gaireb� b�. Solament cal patir per l�estat dels lleons de las Corts. Es veu que els animalons van patir un atac de ganes riure inexplicable fa quatre dies. Madrid en va ple. No es comenta cap altra cosa Entres a un bar, demanes una tapa i el cambrer et diu que esperis un segons. �Un momento, por favor. Van a dar el parte sobre los felinos�. Apuja el so del televisor i tothom calla, preocupat. Apareix el presentador i diu una cosa aix�. �Fuentes dignas de cr�dito nos han comunicado que el equipo de veterinarios que trata la s�bita enfermedad de nuestros entra�ables leones de Las Cortes, informa que su estado es estable, dentro de la gravedad. Por su parte, el equipo de escultores considera que si las drogas que les est�n suministrando logran apaciguar su ataque de risa no les quedar�n secuelas y podr�n proceder a su restauraci�n, que ser� un �xito�. Madrid alena i aconsegueixes tastar la tapa que havies encarregat. Madrid �s aix�. Es preocupa per coses transcendentals, metaf�siques. Per aix� �s la capital i per aix� �s habitada per tres tipus de persones: els castizos, els trilleros i els treballadors de la COPE; i per aix� �s enva�da per pol�tics, immigrants, diners que recapten a Catalunya, Balears...

El dia dels fets, una molt embarassada diputada balear del Partit Popular va ser empesa a viatjar a Madrid. Com que ja era a punt de parir, la intenci� era de veure si ho feia durant la votaci� dels pressuposts generals de l�Estat de l�any que ve. No em negareu que la idea era excel�lent. Una votaci� no s�interromp ni quan se sent plorar un infant acabat de n�ixer. Alguns malpensats, la qual cosa me n�exclou car som c�ndid de mena, insinuen que hom volia provocar l�acceptaci� del vot de la criatura, el de la comare i el del ginec�leg. Qui tindria pebrots per negar-los-el? Davant de l�evident trampa, un altre diputat de la mateixa prov�ncia va voler fer costat a ZP i es convert� en tr�nsfuga per un dia: lloable acci� que mereix un monument a la dignitat. Ara b�, les conseq��ncies personals van ser terribles. A part de l�atac de ganes de riure provocat, primer als uixers i posteriorment encomanat als lleons esmentats, comport� que la c�pula del partit deman�s qui era aquell tra�dor �poc conegut entre els presents, sense que ning� en s�piga els motius-- i l�esborr�s per sempre m�s de la llista de candidats del proper mar�.

La pregunta que es feia la premsa especialitzada era �bvia: per qu� ho va fer? Errar-se despr�s de tanta experi�ncia era incomprensible. D�altra banda, la seva fidelitat al partit est� prou demostrada. Havia acudit, i en silenci gaireb� perpetu, a totes les sessions a qu� havia estat convocat. No hi havia una explicaci� l�gica. Va ser una c....?, impossible!: sempre les fa a l�excusat. Els experts consideren que els culpables reals s�n Zaplana i Acebes. Tantes ordres, compliquen. No es pot votar amb tal partit perqu� al poble �x� est� associat amb un regidor que �s cos� d�un simpatitzant d�Ibarretxe. Ni es pot votat com �y� perqu� fa trenta anys va passar la frontera per anar a Perpiny� a veure �El �ltimo tango� en franc�s. I tampoc no es pot votar com �z� perqu� est� casada amb el propietari d�unes excavadores que desintegren Espanya. Ho torn a dir: votar �s molt complicat. Ni fent pr�ctiques amb el �simulador de vot�, hom pot garantir de fer el que el partit exigeix. Nom�s hi ha una soluci�: donar llibertat de vot als diputats. Ui, el que acab de proposar! I els partits, per a qu� servirien, llavors, els partits?

�s massa bon al�lot

francescsintes — Dij, 20 Set 2007 16:39:26

Algunes vegades s'ha demostrat que �s possible. Ja sab�em que hi ha pol�tics que se'n van a dormir tranquils. I m�s d'un: alguns perqu� han fet el que calia, altres perqu� ho han intentat i els darrers --el cas m�s lamentable-- perqu� han aconseguit omplir-se les butxaques. N'hi ha que solament es fiquen en aquest m�n per aconseguir un estatus que els atrau i una bona posici� econ�mica que els garantesqui un retir daurat. Tanmateix, hi ha una altra manera d�actuar que em fa, ens fa, recobrar la confian�a en el sistema.

Parlar� especialment del darrer desenc�s, perqu� �s el m�s proper. El senyor Pons Mu�oz no nom�s devia anar cada nit al bres amb la consci�ncia tranquil�la, sin� que a m�s a m�s la seva feina i el seu tarann� van ser, s�n i seran reconeguts per tothom. Rere el neguit que li poguessin comportar les travetes que va patir a casa pr�pia �no em referesc al seu domicili particular� hi havia d�haver, for�osament, la satisfacci� d�haver intentat de fer les coses b�. Reposar amb l��nima neta �s un regal per a tothom per� sobretot per a un mateix. La seva dimissi� colpeja, aix� no obstant, tota la credibilitat �debilitad�ssima credibilitat� de l�alcalde. I no l�ha ferida per culpa seva �de l�alcalde, vull dir--, a qui ning�, d�altra banda, no considera una persona sospitosa d�haver fet res il�l�cit, sin� perqu� fa tota la impressi� que no pinta res ni a l�Ajuntament ni al partit. I a�� s molt trist. �s molt trist car va ser qui va posar la cara als cartells que ens demanaven el vot per a un projecte, �s molt trist perqu� �s cont�nuament trepitjat i desautoritzat per part dels seus companys i, finalment, �s molt trist perqu� m�s que governar �s governat. Ho dir� clarament: em cau b� l�alcalde. �s una persona amable, educada i juraria que plena de bones intencions. I �s per aix� que em dol el que est� fent o el que li fan fer. Quan fa uns mesos ens va garantir que durant els propers quatre anys la vida cultural de la vila rebria una empenta �la gran empenta que necessitava despr�s d�haver patit una encallada espectacular durant un per�ode de temps calcat al prom�s que recordar�em� em vaig alegrar. Tant me fa qui s�emporti les medalles: el que m�interessa �s que les coses funcionin. Per aix�, en escollir una persona educada, dialogant i, sobretot, preparada per desenvolupar aquest projecte em vaig sentir satisfet. En realitat, excepte en tres o quatre cosetes que ens separen, tots estam d�acord en gaireb� tot: la majoria dels ciutadellencs volem les mateixes coses.

Unes setmanes m�s tard, en veure que el regidor designat no rebia un tracte que est�s d�acord amb les intencions de l�alcalde, vaig comen�ar a tenir dubtes que les coses anassin b�. Com podia ser que aquest regidor, el que havia de dirigir el �programa estrella�, no tingu�s dedicaci� exclusiva? Que quedi clar que el fet que no reb�s una paga per dedicar-s�hi exclusivament no va impedir que s�hi dedic�s amb ganes i �s ben evident que tamb� hi va dedicar prou temps i que ho va fer d�una manera prou exclusiva. Hem tingut un regidor senyor, en podem estar contents. Per� alhora hem perdut un senyor que era regidor: hem de doldre�ns. L�encert de qui el va triar �s indiscutible. El silenci de qui el va escollir �s simptom�tic. I el s�mptoma �s dolent. Fins on est� disposat a aguantar per continuar essent alcalde? Per qu� suporta algunes humiliacions que provenen de persones importants dintre del seu partit?

�s curi�s que les persones m�s lloades pels �opositors� sovint siguin les menys valorades pels seus. Curi�s i trist. N�hi ha hagut a cada banda, d�exemples. Hem vist plegar gent molt valuosa del PSOE, del PP i del PSM. No en podem estar contents. Per� el que m�s em preocupa �s sentir a dir, un cop i un altre: ��s massa bona persona per entrar en aquest m�n!�. Com ho tenim, en a��? Significa que un pol�tic ha de ser Caim? F�ra l�gic escollir, precisament, bones persones i no aquelles que sospitam que no ho s�n. Per� es veu que no �s aix�, que per ficar-t�hi, en aquest m�n, no has de tenir entranyes. La pol�tica s�ha embrutit massa. Em deia un amic, fa dos dies, que especialment el de la pol�tica local �a qualsevol poble-- �s particularment cruel i que els atacs s�n massa directes. T� tota la ra�. La ll�stima �s que qui rep �s el ciutad�, que no en t� tota la culpa: en realitat, en t� ben poca. De fet, solament ens poden imputar que insistim a votar qui no s�ho mereix. I no em referesc a cap partit en concret. Deu ser que tenim al�l�rgia a les bones persones.

Diputats controladors

francescsintes — Div, 07 Set 2007 21:32:00

No s� si �s que m'he pres cosa sense adonar-me'n o �s que al�luc�n d'una manera natural. Tamb� �s possible que no hagi acabat d�entendre el sentit de les not�cies. Els motius? A: estic o som limitat; B: no m'ho han explicat com caldria. Tres menorquins del Partit Popular s'encarregaran de controlar amb lupa les tasques del Govern de la Comunitat Absolutament Inventada de les Balears: suprem! Que no �s aquesta la seva feina?

Resulta que, als diputats, fins ara els dev�em mantenir perqu� s�; tal vegada, perqu� quedava b�? Es veu que nom�s cobraven per escalfar cadira o, en el cas d�alguns, per fer un xubec durant els plens. D�ara en endavant, concretament, tres populars menorquins faran el seguiment �qu� deu voler dir fer un seguiment?� d�IB3 i de temes relacionats amb Turisme, i Economia i Hisenda. Planc qui hagi de controlar IB3... mereix un sou doble, triple o qu�druple �m�atur per no arru�nar el Parlament-- si aix� implica empassar-se la programaci�. Alhora, els que ara governen faran auditories a un fotimer de societats, organismes i altres caus que fins ara gestionava el PP (IB3 inclosa). I clar, aquest partit s�espanta, rebota i amena�a de fer el mateix amb Televisi� de Mallorca i els organismes que controlava fins fa quatre dies el seu, curiosament, soci: Uni� Mallorquina. S�investigaran a si mateixos: chapeau!

Tot plegat, em fa l�efecte que estam pagant el sou a un personal amb un exc�s de barra o que confon feina amb figurar. B�, tal vegada �s que no he ent�s qu� significa ser diputat. O no ho han ent�s els que ho s�n (o que ho eren). A part de rebre una paga ben estimulant, un tel�fon m�bil --les trucades del qual apoquinam encara que el �titular� (fictici, ja que el real �s la CAIB o el Parlament) mantengui converses amb la dona, els fills o l�amistan�ada-- i un ordinador personal potent, a qu� es dediquen? Puc entendre que els prestin un ordinador durant quatre anys, ara b�, en acabar la legislatura hom el torna i si cal se l�envia com a present a Eti�pia. Regalar-los-hi? Que no guanyen prou? Els extres... a qui els necessiti, no als privilegiats.

Parlam de les auditories? S�n necess�ries? Haurien de ser sobreres. Si l�oposici� feia la seva feina, controlaria fins el darrer c�ntim que gast�s qui comanda. Per tant, si entost d�ocupar un esc� per fer carrera pol�tica haguessin fet all� que els electors esper�vem que fessin, una auditoria seria innecess�ria, car els n�meros estarien prou clars. I �s que nom�s hi ha dues possibilitats: o uns es van quedar diners i per tant haurien de passar una temporada a redossa
--despr�s de tornar la quantitat mal adquirida o rebentada--, o els altres han de tornar una paga que no es van guanyar en no adonar-se que els fotien el p�l.

No ho s�, per� em fa l�efecte que acabarem imitant la pol�tica seguida per Just�cia. Fa uns mesos vaig llegir una not�cia en qu� s�afirmava que des que el personal que hi treballa (juraria que era a Catalunya) cobrava 60 euros extres si acudia cada dia al seu lloc de treball, s�havia redu�t espectacularment l�absentisme laboral. Genial! Ara cobren per anar al centre de treball! I abans? Obtenien un donatiu p�blic? Amb els diputats deu passar quelcom de semblant. Reben un sou perqu� toca i si a m�s a m�s han de treballar, els haurem de pagar la feina a part.

Tanmateix, dels tres grans controls que faran els populars menorquins, un es podria estalviar del tot: el d�IB3. Em faria feli� pagar el sou a la vigilant per no fer res. En realitat, el que m�agradaria �s tornar a veure el 33. La CAIB hi sortiria guanyant i els illencs tamb�. I la dissortada persona que ha rebut l�enc�rrec de no deixar-los passar ni una, es podria dedicar a una altra tasca... com ara resoldre el bullit econ�mic de l�Ajuntament de Ciutadella. Per cert, qui el va cuinar? No devia ser ella mateixa?

Veure la televisi� a Ciutadella

francescsintes — Dis, 25 Ago 2007 21:45:01

Per molt que intenti de comprendre-ho, la veritat �s que no puc. Limitacions pr�pies a part, em consta de frenar el desig d'amollar alguna grolleria. El repartiment de la responsabilitat seria compartit, una vegada m�s. I aquest, justament aquest �s el drama. Drama personal, val a dir-ho. Durant tres anys m'he perdut els partits del Bar�a d'handbol, alguns partits de rugbi i m'he salvat parcialment pel que fa a veure Mill�nnium, �gora, etc., perqu� entre el canal internacional de Televisi� de Catalunya i el servei a la carta de TV3, apoquinant set euros al mes hom pot veure'ls en voler.

Des que uns magn�fics amb les mans foradades van decidir de crear una televisi� auton�mica pr�pia sense cap sentit, Ciutadella ha patit una discriminaci� evident respecte als altres pobles de l�illa i gos a dir que de les Illes. El fet que la freq��ncia que ocupava el 33 vagi ser �requisada� per IB3, em va deixar sense una de les dues cadenes gratu�tes que m�agradava de veure. Els nostres pol�tics no van fer cas a la gent que hi demanava una soluci�. No s� quantes signatures van donar suport a la petici�, per� ens van fer ni cas: com era d�esperar. Solament algun mitj� de comunicaci� local va xiuxiuejar una petita protesta, per� no pel fet que el 33 rest�s tapat per un altre senyal, sin� perqu� tampoc no es podia veure el Canal 9 ni Punt 2, i aix� era un drama intolerable per als fan�tics del PP. La protesta del b�ndol popular local (el del PP, vull dir), amb tot, va ser m�nima i es basava en el fet que no pod�em veure les grans pel�l�cules que oferia Canal 9... en castell�. Curiosa, si m�s no, la queixa. Els mateixos films es podien veure en catal� a TV3 i en castell� a IB3. Encara no he aconseguit d�entendre el motiu que els posava tan neguitosos. O �s que l�entenc massa b�.

Al Pa�s Val�ncia, el tema est� m�s o manco resolt. El Ministeri de mestre Clos, un in�til nom�s comparable al seu predecessor Montilla, va concedir una freq��ncia extra, un m�ltiplex, als valencians. At�s que cadascun d�aquests encabeix quatre canals, el problema es resolia una mica. Cap al mes d�abril, el govern de Jaume Matas reafirmava la seva intenci� de permetre que els ciutadans de les Illes pogu�ssim veure els canals reclamats per alguns: tots en catal�. No rebr�em tots els demanats, per� era una passa... molt electoral. I arribaren les eleccions. I el PP se�n va anar al cel, a purgar els seus pecats. I arribaren els bons �he, he, he--, i tot continua ben igual. L�acord per assolir el govern de les Illes signat entre tots els partits tret del PP, inclo�a un punt en qu� es feia esment a la intenci� d�esmenar el tema. Promeses, promeses, promeses. Tres mesos fa que comanden i a Ciutadella encara no s�ha resolt el problema de la televisi� en catal� ni, de rebot, el de la digital terrestre. Certament, poc abans de deixar el c�rrec, el conseller de Cultura Nel Mart� va donar algunes passes en el bon cam�, per� es veu que va partir massa tard. Em direu que tres mesos �s molt poc temps per resoldre un problema aix�. Discrep. Si arranjar un tema tan senzill costa tant, �s que ens dirigeixen uns perfectes incapa�os: ras i curt. Si al Pa�s Valenci� els han atorgat una freq��ncia extra, per qu� a les Illes no l�obtenim? Ja l�han demanada? I si fos aix�, per qu� no ens l�han concedida? Misterium fidei? No, �s inutilitat. Estam governats per gent que no serveix. iQui no pot resoldre un problema min�scul, no pot encarregar-se dels grossos. Qu� han fet els que havien de fer possible la recepci� de la TDT durant aquest temps? Sospit que �nicament lliurar el n�mero de compte on volen cobrar cada mes la seva paga al tresorer de la CAIB. Posteriorment, l�esgotament ha estat absolut i ara descansen.

Tanmateix, el tema no acabar� aix� ni aqu�. A m�s a m�s de l�apagada anal�gica que cada dia �s m�s a prop, tamb� s�atraca el canvi en la recepci� radiof�nica. Pot patir Catalunya R�dio, i les seves emissores. Per� sobretot podem patir els que les escoltam. En aquest cas, i per sort, disposarem de la possibilitat de captar-les a trav�s d�Internet, la qual cosa �s un avantatge clar ja que no podem confiar ni en els t�cnics ni en els experts nomenats. De moment, ja s�han concedit algunes freq��ncies i les protestes han estat nul�les. Hi seran, no ho dubt, per� quan ja sigui tard o quan hi hagi eleccions a la vista. I �s que no els interessam gens, als nostres l�ders. Gens ni mica.

La llista m�s votada

francescsintes — Dis, 04 Ago 2007 13:14:03

Em fa l'efecte que m�s que parlar de la llista m�s votada, haur�em de comen�ar a fer-ho de la "menys rebutjada". Seria molt interessant poder emetre un vot doble. M'imagin unes paperetes �niques en qu� --entost del nom de tots els candidats d'un partit--, �nicament hi hagu�s un espai per posar dues creus: una al partit escollit i l'altra al que hom no vol veure comandar ni en pintura. Tal vegada aix� la gent tornaria a acudir a dipositar-les dintre de les urnes.

Es queixa el PP �especialment el PP� del sistema electoral. Francament, no ho entenc. No li ha anat tan malament amb l�aplicaci� del sistema de d�Hondt. Certament, tenint en compte els precedents, copsa i sorpr�n veure que amb un 47 % del vot a les Illes, no governi amb majoria absoluta. I tal vegada sigui a��, precisament a��, el que ens haur�em de fer mirar: com �s possible governar amb majoria absoluta sense que un partit no hagi rebut una mica m�s del 50 % dels vots dels ciutadans? La Llei d�Hondt, que moltes vegades els ha afavorit, ara no ha donat als populars els rendiment esperat. Podrien aplicar el vell sistema d�adoptar tr�nsfugues, per� necessiten un temps per enredar-los: posem unes setmanes. No sempre ha estat aix�. A Madrid, a la �Comunidad de Madrid�, fa pocs anys, ho van aconseguir en unes hores. Si s�hi posen, reeixiran. Dominen el tema. Tanmateix, a la llarga invertir aix� no ret.

Personalment, tant me fa qui comandi. Cada cop m�s, em sent decebut pels pol�tics. A cada partit �tamb� al PP� hi trob coses que m�agraden. Juraria que tret dels trets referits a la identitat nacional i els que tenen en compte la defensa del territori, amb la resta de q�estions, ens posar�em tots d�acord sense massa problemes. Governar no pot ser tan dif�cil. El que s� que ho �s, �s ser a l�oposici�. Som dels que creuen que les eleccions no es guanyen, sin� que es perden. El que governa ho t� tot a favor per repetir. Tot... excepte l�actitud. Si conserva les formes i evita de convertir-se en la �dictadura de la majoria�, el poble li ho reconeix. El mateix PP ho va comprovar quan Aznar va repetir: el segon cop va obtenir la majoria absoluta. No cal anar tan enfora per veure que aix� es calca pertot: n�hi ha prou d�estudiar el que ha passat a Ferreries. A les Illes, en Jaume Matas no ha repetit i cal que es demanin �els del Partit Popular� on van fallar. La resposta �s �bvia. Massa ganes de fer malb� Eivissa i de vestir de festa una butxaca, els va fer la guitza. A�� i l�atac esbojarrat i personal contra la Munar. Qui sembra, cull el que ha sembrat. El PP ho sap. Ho podria admetre p�blicament, per� no ho far�. �s m�s c�mode culpar el sistema electoral. Un sistema, d�altra banda, que els paga la campanya electoral, que concedeix un sou als m�s �llepons� de cada partit i que, sovint, permet que sense arribar a la meitat del suport del poble, hom pugui actuar com si l�hagu�s obtingut. Aquest �s el drama.

Insistesc: governar no pot ser tan dif�cil. S�n els partit els que es compliquen la vida. A Ciutadella mateix, governarien tranquil�lament si no haguessin sentit l�impuls �o la pressi� interna-- d�amagar entre els candidats dues persones que tothom coneix prou b�. I com que les s coneixen, alguns ciutadellencs, fidels a la ideologia popular, van preferir de negar-los el vot. No podem retreure al Partit Popular de Ponent que fa quatre anys vagi encabir en la seva candidatura tres persones que no mereixien ocupar una cadira al Sal� Ca�tic, per� s� que els podem retreure que dues d�elles�ara que ja sabem com actuen� hagin rebut l�honor de repetir. En a��, el poble ho defineix com ab�s. Abans no sabien �o no ho sospitaven� qui havien escollit; ara, quan s� que ho sabien perfectament, no tenen excusa: la van vessar.

Assumir les derrotes hauria de ser el primer acte d�humilitat d�un partit. Gaireb� mai no ho �s: un altre motiu que es d�na al poble per quedar-se a casa el dia de les eleccions. Hom prefereix d�aplicar la m�xima de Johan Cruijff: �La culpa �s de l�entorn�. I aix� anam fent... i criant p�l. I pel cam�, anam transformant la via en un �beatle� tan pelut que m�s que senda complicada per als que vindran, �s una aut�ntica catifa persa que els convida a assumir el poder. Qui la calciga hauria de donar-los les gr�cies pels serveis prestats i trepitjar amb cura aquesta estora. Tanmateix, si al comen�ament �s dol� de marcar les petjades sobre una superf�cie tan tova, amb el temps, aquesta es pot transformar en una pista de gel. I patinar fa que el govern torni a canviar de mans.

Tornant al comen�ament: ha de comandar la llista m�s votada? Home, si obt� prou suport, no hi posaria cap entrebanc. Em referesc a suport efectiu. La resta queda b� per omplir titulars. A Ciutadella comprovam que defensar aquesta consigna �que comandi la llista m�s votada--, �s una �boutade�. De qu� et serveix comandar si el Ple et fa miques el teu pla? O aprens a dialogar, o et servir� de poc tenir deu regidors. Ara demanen i ofereixen aquest di�leg �fins i tot fan oferiments impensables a l�oposici�--, per� encara no fa quatre mesos no van voler escoltar ni els seus, per la qual cosa la seva credibilitat �s molt minsa. La poden recuperar, i tant que poden!, per� per fer-ho caldr� treure la garnera i fer net. I em referesc a una garnera nova. La resta s�n roman�os. I no saber ni guanyar, ni perdre.