El Claustre de Shangri-La

Gent de confian�a

francescsintes — Dim, 30 Set 2008 13:00:09

Em conten que alguns dels antics alts c�rrecs del govern del senyor Matas estan indignats. Es veu que no poden entendre com �s que els fiscals no els han investigat. Horreur! Hi ha coses que fan mal, la discriminaci� entre elles.

Entenc perfectament el neguit d�aquells als que no han imputat cap delicte. Hi coses que no poden ser. I la dita popular? S�, aquella que afirma �Lo que no puede ser no puede ser y adem�s es imposible�, on queda? El personal t� dret a passar a la hist�ria. El que �s injust �s que la just�cia els destorbi amb acusacions de corrupci�. A�� no es fa! Que no comandaven? Id�, quan alg� comanda ha de poder fer el que li roti, si no ja pot militar a l�oposici�. Mestre Matas es va lluir en triar els seus col�laboradors. La seva actuaci� t� nassos... i va el nin i ens deixa sols mentre ell ensuma perfums dels Estats Units. Intolerable! Quan un t� el nas arranjadet tamb� l�ha d�emprar per destriar l�aroma del tuf. I per les Illes volta un tuf que fa patxoca.

Els alts c�rrecs que encara no han estat imputats, dubten. De tant en tant donen gr�cies al cel per haver estar honrats i honestos... i de cop i volta es desesperen per no haver aprofitat i haver imitat els seus companys de gabinet amb m�s intel�lig�ncia. Quan un s�ompl les butxaques no ha de deixar rastre. Que a�� s complicat, em deis? I ara! Tenim exemples a manta de gent que ha fet fortuna i que roman amb la bossa que vessa sense que ning� no l�encalci. Aix� es fan les coses, punyetes! Ara em compr un xaletet, ara un autom�bil de luxe... ad�s un altre xalet... El xalet �s una prova absoluta que s�han fet les coses b�. Mai no confiaria en qui no s�ha enriquit durant el seu mandat. L�enginyeria fiscal �s un art i als artistes cal imitar-los. Poc dotat per als comptes, encara romanc sense cap c�ntim de m�s. N�hi ha que no servim i desaprofitam les bones ocasions per jubilar-nos abans d�hora. No trobaria un exalt c�rrec que em don�s unes lli�ons de bones pr�ctiques?

I l�oposici�, mentre aquesta gent feia demostracions f�siques a locals de mala reputaci�, qu� feia? Navegaven per p�gines porno d�Internet en un viatge pagat al S�hara? Uns practicaven i altres contemplaven... Contemplaven exclusivament com engreixava el seu compte corrent amb una minsa paga que els abonaven cada mes. Vaja, que reposaven com la cigala mentre les formiguetes populars omplien el cau per passar l�hivern. I ara es queixen. Ara �s hora, Pere meu! S�han trobat el magatzem buit i no saben com l�han de tornar a omplir. Esperaran asseguts. Els seus amics de Madrid no els passaran un duro. �s m�s, encara n�hi sostrauran uns quants m�s del que seria raonable per untar autonomies amigues. L�oposici� �s aix�: �Fataaal�, que diria en Xec Forteza. Els illencs som solidaris... i masoquistes. Ens delim per enviar m�s i m�s pasta a Madrid. Hi tenim la m� trencada. B�, uns la tenim trencada i altres foradada. Fins i tot n�hi ha que tenen la bragueta foradada i quan se n�afarten de lluir el �sinf�n� per aquestes contrades l�exhibeixen per Moscou. Pobrets! I �s que no tenen sentit del rid�cul. Que no han vist all� que passejava entre les cuixes un tal Rasput�n? Aquest podia fer el fatxenda, sense afrontar-se. No solament es conserva la seva cua dintre d�un pot de formol a un museu rus, sin� que tamb� han batejat amb el seu nom diverses cases de cites prou conegudes entre el personal de la CAIB. Servidor, cast i pur fins a la mort, es conforma a contemplar l�august moble d�en Rasput�n i �s incapa� d�imaginar a quina mida devia arribar ben excitat. B�, estic segur que amb la seva intervenci� el t�nel per on circulen aquestes part�cules que ara acceleren per Su�ssa s�hauria acabat abans. El de S�ller mateix, hauria costat quatre pennis. Un alt c�rrec llest hauria fet aquesta pensada: �Si, hem de foradar... haur�em de tenir en compte Rasput�n�. Res d�a�� van fer. El t�nel es va acabar de qualsevol manera... i va deixar forats arreu. Encara el pagam? I si l�apoquinaven els alts c�rrecs? Es veu que van guanyar prou com per deixar Mallorca m�s foradada que un formatge su�s. Bon formatge.

Tancar el "Claustre"

francescsintes — Dim, 14 Ago 2007 16:04:06

Emmudeix un servidor? Ara per ara, la intenci� es decanta cap al s�. Tot i que tenc algunes col�laboracions preparades per publicar �tant a Es Carrer de Menorca com a �ltima Hora-Menorca--, estic meditant seriosament la possibilitat que mai no surtin impreses. De fet, encara que ahir vaig enviar l'article setmanal a Es Carrer, titulat aquest cop "La sobresaliente" i que anava dedicat a la portaveu del PP, vaig demanar-los, als responsables de la revista, que no el publicassin si abans de dem� no els havia dit que ho podien fer.

Per raons estrictament personals �i que no tenen res a veure ni amb els directors de la premsa escrita ni amb el promotors d�aquest conjunt de blocs menorquins--, em vull retirar, per dir-ho d�alguna manera. Actualment s�n sis els blocs que tenc oberts, encara que tres fa estona que dormen i un altre ara obre, ara tanca. Vull passar desapercebut, vull deixar d�opinar. M�ho he passat molt b� durant aquests darrers nou mesos a �Illencs�, molt�ssim b�. I tamb� he xalat molt a �Es Carrer�, per� estic cansat i crec que ha arribat l�hora de dir prou. M�han passat coses extremadament greus, estrictament personals, i pesen massa com per arriscar-me a continuar.

Probablement hem dedicar� a alguna cosa no tan directe. Tenia massa abandonat el projecte de web i li vull donar una empenta. Ser� un web senzill, pel que fa al disseny, per� que encabir� la major part de les coses que m�interessen: economia, geografia, hist�ria, economia, esports... El seu t�tol, provisional, ja ho diu tot �Una mica de tot�. La primera part que vull acabar �s la referida a alguns esports. De moment estic fent proves amb la secci� dedicada al ciclisme, tot i que la que primer vull enllestir �s la dedicada al rugbi, sobretot ara quan hi resten menys de quatre setmanes per comen�ar el Campionat del M�n. Tenc molta feina a fer i poc temps per acabar-la. I poques esperances que un dels �meus� equips guanyi el t�tol. Fa quatre anys la vaig encertar de ple, en pronosticar mesos abans que Anglaterra se l�enduria, tot i les �fotendes� que hi havia al f�rum de Canal+ sobre la meva predicci�. Al final vaig tenir sort. Vull dir amb aix�, que el rugbi ara �s m�s important per a mi que seguir l�actualitat illenca. Si en acabar el campionat torn a exposar les o no, �s una possibilitat. Tal vegada la situaci� personal que trav�s hagi canviat i tamb� �s possible que, fins i tot en aquest cas, el meu silenci continu�.

Tamb� hi ha la possibilitat que durant les quaranta-vuit hores de reflexi� intensives que he decidit de fer, modifiqui la intenci� de callar que vaig pendre ahir capvespre. No ho s�. Sincerament, no ho s�.

De qualsevol manera, ha estat un plaer estar amb vosaltres. M�heu ajudat molt. M�heu fet cr�ixer i a�� s un motiu prou important com per estar-vos agra�t. Gr�cies a tots.

Abusos sexuals

francescsintes — Div, 13 Jul 2007 22:45:22

Arran dels articles penjats per "sa Monea" a "Illencs", em vaig plantejar si havia de tocar un tema complicat: els abusos sexuals. Hi volia exposar tres maneres d'actuar davant d'una agressi� sexual sense viol�ncia f�sica. Com que necessitava fer-ho, al final m'hi he decidit. Us promet que els tres casos s�n ver�dics.

Un amic, de petit, era al cinema tot mirant una pel�l�cula, que �s el que normalment es va a fer en aquests locals. De cop, al seu costat, s�hi va asseure un adult que el va mig obligar a masturbar-lo. Ell ho va fer. En acabat, l�adult es va aixecar per partir. Aleshores, el meu amic, que no tenia m�s que uns deu anys (un amunt o un avall) li va demanar on anava. L�home va quedar esglaiat. Per� la cosa no va acabar aix�. El noi li va demanar diners a canvi de no contar-ho a la seva mare. Va obtenir els diners. Cada vegada que el veia pel carrer li recordava el fet i el tornava a amena�ar a contar-li-ho a la mare. Al final va aconseguir una bicicleta. No puc recordar qui era l�adult.

Un altre amic va saber fugir de l�adult que el volia obligar a masturbar-lo. Ho va fer cridant. Jo era molt a prop i vaig veure la cara que posava aquell noi. Tenia la mateixa edat que el primer. El tercer protagonista es va quedar parat, sense saber reaccionar. Altres companys seus, sabien qu� li estava passant �un era el que havia fugit� i cridaven, per� ni el noi ni l�adult els feren cas. Nom�s era for�at a tocar-lo i en cap moment va emprar la viol�ncia. El noi se sentia impotent i no podia moure�s ni negar-s�hi. Quan l�adult va voler tocar-lo a ell, es va posar a plorar i volia fugir. Al final ho va fer. Tamb� tenia la mateixa edat. No ho va contar mai als seus pares, perqu� tenia por i, sobretot, perqu� li feia molta vergonya. El fet es repet� i el noi mai no va saber reaccionar. Un anys despr�s, era ell qui abusava d�una filleta encara m�s jove. I ho feia perqu�... no s� per qu�. Se sentia poder�s? Necessitava imitar la conducta de l�adult? Encara no era un adult!

Aquest tercer infant, va aprendre a actuar aix�: va aprendre a quedar paralitzat. Quinze anys m�s tard, encara hi quedava quan es trobava sol amb una persona que li exigia que la toc�s: era indiferent el sexe d�aquesta. Dues vegades va ser obligat a mantenir ��s una manera de dir-ho� relacions homosexuals. Ja havia superat la vintena, per� continuava paralitzat. Un vegada va aconseguir fugir, per� no havia sabut dir que no. Havia suportat els tocaments d�un actor secundari enmig de Barcelona. En aquell moment passava gent d�Alaior i tenia p�nic que el vegessin, perqu� se sentia innocent. L�actor li tocava el cul i ell no podia reaccionar. Dins de l�ascensor, amb uns altres testimonis, la cosa va ser pitjor, per� no sabia negar-se, solament esperava que aquell home deix�s de molestar-lo. Per qu� va entrar en el seu pis? Perqu� no podia dir que no hi volia entrar, no li sortien les paraules. Finalment, aprofitant una oportunitat se�n va anar.

Altres vegades la proposta de practicar el sexe sortia d�una noia, tamb� tenia por i tampoc no s�hi sabia negar. En aquests casos, no ho passava tan malament, per� tamb� patia perqu� se sentia emp�s a fer el que no desitjava. Al quaranta-cinc anys, l�any passat, va ser capa� per primera vegada en la seva vida de dir que no. Ho va dir a un mascle, una nit a un bar de Ciutadella. Es va sentir molt feli�: ho havia superat.

Quan veu la persona que va provocar tot aquest trauma, es demana si no ho havia d�haver dit a un familiar de l�adult. No volia que el tancassin a la pres�, solament evitar que un altre al�lot pat�s el que ell havia patit. Mai no ho ha fet, tot i que algunes vegades hi ha estat a punt. Patia per l�agressor! Si el veia fregant el seu membre contra el cul d�un altre al�lot pensava mil coses. Aquell se�l mirava i no deia res. Frisava que el deix�s tranquil, per� no s�hi ficava. No podia. Amb el temps va arribar a mantenir una certa relaci� al germ� de l�adult i ni aix� va ser capa� de contar-li que a la seva fam�lia hi havia un membre que feia mal als nois. Sap que es va equivocar, per� va callar i no va evitar que el fet es repet�s amb un altre protagonista. El m�s curi�s �s que l�adult era i �s prim de cervell i, tanmateix, havia tingut m�s poder que ell mateix, que te�ricament era normal.

No s� si s�ha acabat la hist�ria. Esper que s�, perqu� aquest noi de deu anys, era jo. Tal vegada avui, donant a con�ixer aquest cas, m�alliberar� d�aquest fantasma que sempre m�ha encal�at.

Els v�deos de "Es Bornet"

francescsintes — Dis, 02 Jun 2007 02:55:00

No s� quina cara tens, per� en tens molta. No s� si el vas gravar tu, Laura, per� sabem que hi eres. Ell pronunciava el teu nom durant l'enregistrament de les imatges i el so. No s� si hi vas participar, propietari de "Es Bornet", per� si no vas consentir que es film�s, et vull comunicar que el personal del teu bar no ho va impedir. Tampoc no s� si el p�blic que hi havia t� males entranyes, per� s� que �s evident que no tenia, ni t�, vergonya. Ni dec�ncia.

La setmana passada, quan em van dir que hi havia dos v�deos en qu� s�humiliava un ciutadellenc, malalt mental, penjats a YouTube, els vaig cercar per veure�ls. Vaig passar un mal tr�ngol. Frisava que acab�s i m�entraven ganes de plorar. Al final les ll�grimes em van caure, inevitables. Humiliar alg�, sempre �s lleig; fer-ho amb una persona discapacitada, �s d�una baixesa moral que no t� perd�.

A qualsevol poble, per desgr�cia, sempre hi ha hagut el mal costum de riure�s dels que no s�n capa�os de defendre�s. Puc entendre que hom vulgui seguir-los el corrent, per� sense burxar-los, sense fomentar que engreixin el seu m�n id�l�lic que ens ali� i estrany. El que em sembla intolerable �s anar-los a cercar, als malalts, i provocar que ens divertesquin. Aix�, m�s que fer riure, fa pena.

La mesquineria deu ser abundant en totes les persones que s�enfotien d�en Tito. Segurament se senten �ssers superiors. Tanmateix, l��nica cosa que els diferencia de l�humiliat �s un petit problema qu�mic. En Tito t� una disfunci� i ells no. Per� en Tito �s una bona persona, que t� la desgr�cia d�estar malalta, i ells s�n uns aut�ntics miserables. I m�atur. No vull emprar m�s qualificatius, car encara acabaria al jutjat.

Si jo fos l�alcalde de Ciutadella tancava el bar per Sant Joan. S� que despr�s hauria d�indemnitzar-los per la p�rdua dels guanys d�aquestes festes, per� em seria ben igual: seria una quantitat que pagaria de gust. Vull suposar, per�, que el propietari (o propietaris) del local, no van participar de cap manera en aquesta filmaci�. Si va ser aix�, �s el personal que no va frenar la befa qui no pot continuar, ni un segon m�s, atenent el p�blic. Simplement, no estan capacitats per servir la societat. Mai no he entrat en aquest bar; de fet, no som una persona molt �de bar�, per� ara hi ha quelcom que m�ho impedeix. I em sap greu, car em feia �til�n�, per� ja no m�hi sentiria a gust. En canvi, si prenien les mesures oportunes, me�n faria client. En aquest cas, m�haurien demostrat que mereixien ampliar-ne el nombre. Potser l�actual alcalde no prendr� aquesta mesura, per� podria fer alguna cosa, com ara no entrar-hi m�s, mentre no s�hagin demanat disculpes per haver comportat un acte com aquest.

Els v�deos han rebut lloances i han aconseguit tres estrelles a YouTube. He de suposar que els visitants s�n tots paisans de l�humiliat, la qual cosa vol dir que visc en un poble on part dels seus ciutadans no mereixen m�s que menyspreu. Esper que prest tindran un atac de lucidesa i prou dec�ncia per treure aquests v�deos i aix� evitaran que ning� de fora no els pugui imitar. Dubt que els hagu�s fet la mateixa gr�cia, als autors, si els ridiculitzats fossin llurs pares, fills o germans.

La COPE

francescsintes — Dim, 29 Mai 2007 16:37:09

M'agrada parlar amb "gent de missa". Encara que jo ja no en sigui, m'ho passava b� quan n'era. Molts em comenten la seva indignaci� pel paper de la COPE. Uns ataquen directament les figures de la cadena --Federico, C�sar...--, altres, potser perqu� no s�n tan ambiciosos en els seus plantejaments, o perqu� s�n m�s casolans, se senten dolguts pel paper que interpreta el director de l'emissora a Menorca.

Entenc que la COPE �s una emissora privada, per� tamb� entenc que, per les seves caracter�stiques, hauria de funcionar �una mica� com si fos p�blica. I �s que hi ha cat�lics de totes les tend�ncies. �s ben normal, lloable i exigible que l�emissora prediqui amb la intenci� d�escampar l�Evangeli, per� aqu� s�hauria d�acabar la seva missi�. Estic conven�ut que es pot informar, distreure i evangelitzar alhora. Massa sovint, emper�, hi ha hagut la tend�ncia a creure que solament un partit democratacristi� est� capacitat per desplegar aquest missatge i aix� no �s aix�. Puc entendre els dubtes de la jerarquia pel que fa a la Teologia de l�Alliberament, per� em costa d�entendre que, d�entrada, es decanti els �cristians pel socialisme�, per posar un exemple.

Si el col�lectiu cat�lic �s plural �i, d�a��, no en tenc cap dubte: n��s--, f�ra l�gic admetre que la veu de l�Esgl�sia admet�s aquesta pluralitat. La COPE no ho fa, no actua com a emissora parcialment p�blica. De fet, ni tan sols ho fa com a veu del seu p�blic. Aix�, que hagi venut el seu discurs d�amor ��gape, no eros- i hagi adquirit un m�ting ofensiu, �s una tanca dif�cil de travessar pels mateixos cat�lics. Admet que el director de l�emissora a Ciutadella tengui una prefer�ncia pol�tica, per� si vol beneficiar un partit gr�cies al seu c�rrec, s�hauria de plantejar si pot continuar dintre d�aquesta emissora.

Ja fa uns anys que vaig abandonar l�Esgl�sia i ho vaig fer perqu� em dolia que la que es definia com a cat�lica �que vol dir universal� no nom�s permet�s d�interpretar himnes nacionals durant algunes celebracions, sin� que, a m�s a m�s, part dels seus clergues ho exigissin. Interpretar la Marxa Reial mentre tenia lloc la process� del Corpus era fer fora d�aquest ritu qualsevol franc�s o itali� que pass� les seves vacances a Ciutadella. Em vaig sentir tra�t.

Papers com el que interpreta el director esmentat potser s� que siguin lloats pels que s�han apoderat de l�empresa, per� s�allunyen molt de la finalitat amb qu� es cre� el mitj�. Si aquest senyor presumeix d�haver fet estudis eclesi�stics, o estic obligat a creure que el nivell d�exig�ncia d�aquests �s molt baix, o simplement �s que ell no va entendre res.

Personalment, avui en dia em sent proper a molts dels postulats democratacristians, i dubt prou que cap partit d��mbit nacional els assumesqui �ntegrament. Si ens referim al PP, �s prou evident que si s�hi defineix, no els aplica. Jo som liberal --neoliberal en el sentit que fa pocs anys que ho som-- i �s per aix� que em sent poc identificat amb aquest partit que pregona aquesta ideologia per� practica una pol�tica que fomenta l�intervencionisme m�s absolut i ranci en l�economia. Qui m�s hi perd s�n les Illes. No ho dic jo, fins i tot Jaume Matas ho admet. Llegia fa poc que el PIB de les Balears augmentaria un 4 % addicional en desplegar-se el nou Estatut. Aix�, si el PP no �s liberal, �de facto�, ni democratacristi�, ja que no es veu gens d�amor en el seu discurs, qu� �s? Una bona pregunta.

En definitiva, em plau que el director vagi abandonar el seu prop�sit de ser pastor d�un ramat d��nimes que necessiten alg� que les gui�. Ning� com ell per fer perdre la confian�a �evit conscientment d�escriure fe� amb la instituci�. Dissortadament, qui sigui va cometre un gran error en nomenar-lo com a conductor de les ovelles. D�na la sensaci� que ja ha triat el prat on han de pasturar, per� no perqu� hagi escollit l�herba que considera m�s sana, ans perqu� hi t� inter�s personal. Malda m�s per si mateix que no pel ramat. I si a�� s aix�, caldria que compr�s un ramat propi ja que aquelles de qu� s�encarrega no s�n seves.

Em dol haver d�escriure aix� i no ho faria si dirig�s una emissora totalment privada, car aleshores tindria el dret a dir el que volgu�s �dintre d�uns l�mits, �bviament--, per tant, si �s coherent, em veig obligat a demanar que plegui. Em pot al�legar que at�s que no som part de l�Esgl�sia no tenc dret a plantejar aquesta q�esti�, per� en aquest cas li contest que molts familiars i amics, fins i tot militants del Partit Popular, pensen exactament el mateix i se senten dolguts per la manera com dirigeix una emissora sobre la qual ells creuen que tenen dret a dir alguna cosa. Em fa pena veure com els bancs de les esgl�sies cada cop estan m�s buits. Una part de la responsabilitat ja sabem qui la t�.

Desdoblem

francescsintes — Dis, 26 Mai 2007 12:05:32

Tenim uns pol�tics que s�n una monada. Uns aut�ntics encants. Val a dir que hi ha associacions que estan a la seva al�ada. Tenen tan poca cura amb el llenguatge �tant si escriuen, o parlen, en catal� com si ho fan en castell��, que em fa mandra votar-los. Els repeteixen una i mil vegades que les expressions "a nivell de", "en base a" i "des de la..." s�n incorrectes, per� ni cas: a insistir. El que em fa m�s gr�cia, o pena, �s que quan una llei que ha estat aprovada cont� un d'aquests errors, no el poden corregir. Curiosament, si l'errada �s en una xifra s� que es ref�. Deuen ser tots de ci�ncies.

�ltimament els agrada repetir �des de l�honestedat�, �des de la prud�ncia� i des de no s� quantes coses m�s; i jo em deman: on s�n la honestedat i la prud�ncia? La preposici� �des� (acompanyada per �de�) en catal�, o �desde� en castell�, nom�s es pot emprar quan es refereix a espai o temps. Aix�, hom pot dir �des de ca nostra� o des d�ahir vespre�, i prou. Tota la resta s�n un intent de demostrar que saben parlar, quan l��nica cosa que saben �s fer-ho �des de la ignor�ncia� m�s absoluta (una expressi� incorrecta per� que veig que �s l��nica que saben entendre). Fa afrontar sentir-los.

Darrerament s�ha posat de moda parlar del �desdoblament� de la carretera general. Alg� s�ha posat a pensar qu� vol dir �desdoblar�? Hi ha algun il�luminat, o lletraferit, que hagi cercat al diccionari la definici� de la paraula? Confii que no ho faci, ja que s�enduria una sorpresa maj�scula. En castell�, per exemple, es pot �desdoblar la ropa�, si pr�viament �la hab�an doblado� o �fraccionar un compuesto en sus componentes o elementos�. En catal�, el significat �s gaireb� el mateix. Per tant, les persones que volen desdoblar la carretera deuen exigir separar el quitr� de la grava i poca cosa m�s. Filant molt prim, podr�em entendre que volen dividir l�actual via (que �s de doble circulaci�) en dues d�un sol sentit, amb la qual cosa els avan�ament serien del tot impossibles i n�hi hauria prou a trobar un bromista que circul�s a 30 quil�metres per hora per anar de Ma� a Ciutadella en un dia i mig, o dos. O no arribar-hi mai si el de davant acabava la benzina.

No pensar el que dius, t� aquestes coses. En realitat, desdoblar no �s multiplicar, sin� dividir. De fet, el que demanen �s fer una autovia �que imiti la ronda Sud de Ciutadella--, per� els fa por dir-ho clarament per tal que el rebuig popular no els comporti una revolta com la que hi ha hagut a Eivissa; o b� exigeixen quatre carrils. Per aconseguir quatre carrils i desdoblament a la vegada, la soluci� seria: fer vuit carrils i posteriorment dividir-los per la meitat per tal que n�hi quedassin quatre. Una feinada. I �s que si no en feien vuit, un cop constru�ts els quatre (doblar), els haurien de desdoblar, amb la qual cosa tornar�em a quedar com avui. A�� s�, les mol�sties per als conductors per tot aquest desgavell haurien estat agradoses.

Sobte, d�altra banda, que els desdobladors que no saben qu� �s desdoblar proposin l�exemple de la ronda abans esmentada com a mostra del que pretenen. He circulat diverses vegades per aquesta via i amb tanta rotonda, acab arribant abans a la meva destinaci� si no hi pas. Si feien el mateix a la carretera general, anar de Ciutadella a Ma� seria una manera excel�lent per admirar el paisatge, per� de cap manera hi arribar�em m�s prest. Per fomentar l�afecci� per l�ornitologia, seria una idea de primera.

Tanmateix, si el que volen �s desdoblar la ronda Sud de Ciutadella, tenen tot el meu suport. Convertir els quatre carrils actuals en dos, pot ser una cosa ben interessant. El material recuperat sempre es podria emprar com a peltret per omplir el dic del nou port de Ciutadella. M�s que res per aprofitar-lo. En definitiva: cada cop tenc m�s ganes d�afiliar-me a un d�aquests grups neoprogressistes que hi ha per Menorca. Senyor Camps, esper la papereta d�inscripci�. Abonar� cada m�s la quota. �s m�s, em pot cobrar doble durant mig any i amb el que li sobri es podr� comprar un diccionari de catal� i un de castell�, m�s que res per no continuar dient exactament el contrari del que pensa. En aix�, en castell�, li diuen �doblez�. I encara tenim prou sort que no ha comen�at l�educaci� triling�e, ja que llavors trob que els ventalls seran molt m�s grans.

Energies alternatives

francescsintes — Dis, 14 Abr 2007 23:13:44

Fa uns dies, Fidel Castro acusava Bush i el qualificava d'assass� perqu�, segons ell, condemnava tres mil milions de persones a morir de gana. Opinava, Fidel, que fabricar combustible biodi�sel per omplir els dip�sits del autom�bils dels rics era un crim. Tenia part de ra�, per� es va oblidar de comentar que dedicar terreny a conrear tabac, i no aliments, tampoc no era una gran manera de donar exemple.

No em conven� gaire el biodi�sel. Val a dir que em manca informaci�. Podria acceptar del tot el seu �s si em garantien que no es desforestaria cap hect�rea de terreny per dedicar-la a produir la mat�ria primera i si aquesta nom�s procedia de cultius de sec�. El tema dels aliments per a tothom no falla per aquest motiu. �s Occident qui provoca la fam i la pobresa. I la provoca en subvencionar l�agricultura pr�pia. Em sembla b� que ho faci, perqu� si no ho feia els pagesos s�haurien de dedicar a una altra cosa. Per� no puc acceptar de cap manera que aquest producte subvencionat es vengui despr�s al Tercer M�n. En fer-ho, a�� provoca que els pagesos africans no puguin sobreviure, es desplacin a les ciutats o no troben feina i, en conseq��ncia, s�embarquin en un bot i es juguin la vida per arribar a Europa.

�s intolerable que a les ciutats africanes es vengui llet europea a un preu m�s barat que la produ�da al seu propi continent. I qui diu llet, diu farina i altres productes. Mai no hi havia hagut al m�n tants d�aliments. Se�n produeixen prou per resoldre el problema de la fam. En Bush no �s un assass� per voler intentar que a Brasil i altres pa�sos hi hagi pagesos que vulguin sembrar els productes necessaris per produir biodi�sel. El mateix Evo Morales podria promoure que els camperols bolivians que cultiven coca deixassin de fer-ho i llaurassin el camp per conrear aliments o, si ho preferien, dedicar-los a produir combustible. En Bush, i tots els dirigents de la Uni� Europea, col�laboren a mantenir la gent amb gana en subvencionar l�agricultura occidental. Aquesta �s la realitat.

El problema del subministrament d�energia �s greu. No s� si es podria resoldre utilitzant exclusivament energies renovables. M�agradaria que fos aix�. I crec que ho seria amb una mica de seny. Des que ens ha agafat la mania de suar a l�hivern i tremolar de fred a l�estiu, consumim massa. Criticam el consum excessiu dels americans i cada dia ens hi assemblam m�s. Exigim que es fomenti l��s d�energia solar i e�lica, per� mai no trobam un indret adequat on instal�lar els parcs on captar-les. Hi ha molts de llocs a Menorca on ja no pos els peus. Em fa molta pena veure com els han destrossat i preferesc recordar-los com eren abans. Tanmateix, crec que paga la pena plantejar-nos si l�impacte paisatg�stic que comportaria fer aquests parcs �s una condici� evitable o no. El que vull dir �s que l�hotel que hi ha sobre l�arena de cala Galdana �s una merda i fa lleig, per� que el delicte ecol�gic prov� dels altres hotels que hi ha a la mateixa urbanitzaci�, que es van edificar en una zona humida. Hem de ser autosuficients? Hem de produir prou energia? Tenim dret a voler salvar la vista i, per fer-ho, continuar escalfant el planeta? Estic conven�ut que hi ha llocs idonis per contribuir a generar energies alternatives i salvar el paisatge, per� si no fos aix�, qu� haur�em de triar?

De bons i de dolents (3)

francescsintes — Dim, 28 Mar 2007 00:25:47

Mentre escric aix�, estic escoltant "El mandar� meravell�s" i "El pr�ncep de fusta", ambdues peces s�n de Bela-Bartok. Alguna cosa hi deuen tenir a veure, amb el que dir�. M�sica poc comercial, pensaments pol�ticament gens correctes. Dia 27 de maig, hi ha eleccions municipals i a Ciutadella tindrem un candidat que no amaga la seva simpatia pel franquisme. Li plouen cr�tiques; retrets justificats, per� incomplets.

No em sembla normal lloar Franco, una persona tra�dora. El cabdill va fer tot el que va poder per esdevenir dictador, la qual cosa fa que em resulti antip�tic. Fins i tot suposant �remarc que �suposant�, cosa que no vol dir que jo ho suposi-- que el �Alzamiento� es pogu�s entendre davant d�una situaci� de desordre, el que no tenia cap sentit era governar d�una manera dictatorial durant una quarantena d�anys. Que m�ho expliquin, que no ho entenc. Sent gener�s, puc arribar a comprendre que molts es posessin a favor seu l�any 1936, per� no acab d�entendre que, entre els que no vam viure aquella situaci�, encara en surtin adeptes.

Per� tampoc no puc entendre per qu� tots els franquistes han de demanar perd� �que ho haurien de fer-- i altres no �que tamb� caldria--. Que els partidaris de Franco hagin de demanar excuses, �s raonable i just, per� se m�escapa el motiu que fa que sigui obligatori eliminar aquest �detall� de les biografies de molts de pol�tics, mentre que altres se senten orgullosos d�haver estat, per exemple, membres de la Jove Gu�rdia Roja. I �s que comparat amb Mao Zedong, el gallec era una ursulina, que no vol dir que fos una bona persona, que no n�era. Ni de noves.

Els milions de persones que van perdre la vida directament, o causa de la seva mala gesti�, per culpa de Mao, no se�n podrien avenir. Tanmateix, podem llegir com tanquen llibreries on es ven o reparteixen exemplars de �Mein Kampf� �gr�cies a D�u que les tanquen� per� encara poden accedir a llibreries i webs on es pontifica el comunisme i des d�on es poden baixar qualsevol mena de llibres que fan propaganda d�aquesta ideologia. Personalment, ja em va b� que continu�n oberts aquests web, ja que aix� he pogut aconseguir textos que no havia llegit mai, altres que havia extraviat, alguns que no m�havien tornat..., per� no comprenc aquesta doble moral. En realitat, tan perversa era la democr�cia org�nica com la democr�cia popular. �s perfectament l�gic exigir que Fraga no continu� en la pol�tica ja que formava part de consells de ministres que aprovaren sent�ncies de mort, per� �s il�l�gic acceptar que Carrillo, amic personal de Kim Il-Sung i Ceausescu, no tingu�s cap entrebanc per continuar-hi. El tema de Paracuellos es una altra hist�ria. No em sembla raonable que li retreguin cont�nuament una acci� �o una omissi�, segons ell, tant me fa�una burrada de d�cades despr�s.

Acceptem que el pecat de joventut de Santiago Carrillo fos no haver sabut mantenir l�ordre �fins i tot em sembla una possibilitat versemblant--, per� molta gent que el defensa per aquest motiu critica Sharon per un cas gaireb� id�ntic �i no pens entrar a debatre el tema del sionisme en aquest bloc i us pregaria que no sort�s--. Criticam que Espanya fug�s del S�hara i abandon�s els saharians �a estones, sahrau�s; quan es decidiran a no fer-nos trabucar el cervell els ling�istes?--, per� exigim que els soldats espanyols es retirin d�Iraq i d�Afganistan. Em sembla raonable no haver-hi anat, per� no plegar i deixar part del poble desvalgut. Quina difer�ncia hi ha entre plegar del S�hara i fer-ho d�Afganistan?

Criticam tant com podem els ianquis per haver provocat que miler de persones hagin hagut de fugir de l�Iraq, i no sentim a piular quan algun assiri o caldeu �habitants originaris d�aquest invent brit�nic que es diu Iraq-- ens conta que fa d�cades que milions d�ells van haver d�exiliar-se per culpa de Saddam. No hi veig la difer�ncia. Tampoc no entenc el silenci sobre l�expulsi� dels �madan�, o �rabs de les maresmes de les seves terres durant la mateixa �poca. Cridam contra la invasi� d�Afganistan i pr�cticament ning� no va dir res quan va ser la URSS la invasora. Tampoc no hi veig la difer�ncia. El papa Pius XII va callar quan s�assassinaven jueus a tot Europa �tot i que ell en va salvar bastants a It�lia--, amb la lloable (?) intenci� de protegir els cristians i el critiquen justament per aquest motiu. Carregam contra la guerra a Iraq, per� no tenim en compte que durant l��poca del dictador van morir dos milions de persones. Al final tindr� ra� aquell periodista que deia que alguns pacifistes haurien de portar pancartes o camisetes on es pogu�s llegir: �No a la guerra, s� a l�extermini kurd�.

Hala, ja podeu comen�ar a dir-me fatxa. ��Al ataaaque!�.

Les corrides de toros (1)

francescsintes — Dis, 24 Mar 2007 14:48:58

No tot el que ens agrada est� b�. Conf�s que som un afeccionat a les corrides de toros, per�, si algun dia em deixaven votar sobre la seva continu�tat o prohibici�, tenc molt clara la meva decisi�. �s m�s, consider que s�haurien de prohibir la majoria de festes en qu� hi ha animals pel mig. Les corrides, probablement moriran de finor, per� les podr�em rematar per llei.

Als Pa�sos Catalans i el Pa�s Basc sempre hi havia hagut caliu taur�, bona part dels grans matadors s�n del Pa�s Valenci�. Per saber la traducci� dels mots emprats en aquest m�n del toros, cal acudir a un diccionari editat per la Generalitat valenciana. A Barcelona, fins no fa massa, hi havia dues places de primera (i antigament n�hi havia una altra que no ho era a la Barceloneta) �La Monumental� i �Las Arenas�... Ara, en canvi tancar la Monumental per convertir-la en seu dels Encants, sembla una demostraci� de catalanitat. Aix� em sembla una bretolada. Una cosa �s prohibir les corrides i l�altra fer-ho perqu� aix� es trenquen lligams culturals amb la resta d�Espanya.
Culturalment, catalans i bascos han estat lligats al toro. Les Illes serien l�excepci� dels Pa�sos Catalans. �s cert que a Mallorca hi ha pla�a i que a Menorca hi hagut intents de muntar-ne una, per� a Mallorca han tingut m�s relaci� amb el turisme que no amb l�afecci� del poble. I a Menorca la van haver de enderrocar. Al Pa�s Basc, la tradici� �s viva. Donosti, que durant anys es va quedar sense pla�a, ja ha recuperat la seva. Parlam de Pamplona?

Si som afeccionat, per qu� les prohibiria? Per comen�ar, he d�aclarir que som un afeccionat rar. Nom�s m�agraden les corrides que tenen lloc a les places de primera. I filant m�s prim, les que es fan a Madrid i a Fran�a. Suport les de la �Real Maestranza� de Sevilla, les de Val�ncia, Bilbao, Pamplona, Saragossa i poca cosa m�s. Les de Madrid i Nimes, sobretot les de �Las Ventas�, m�emocionen. L�exig�ncia del p�blic que els toreros facin les coses b�, el fet que no soni la m�sica mentre el toro �s dominat, etc., m�emocionen. Hi ha molt d�art en el fet de torejar. La plasticitat em sembla molt gran. M�emociona. Tanmateix, hi ha animals que pateixen i aix� em decanta cap a la prohibici�. I no em referesc nom�s als toros, tamb� pateixen, i no poc, els cavalls.

El cavall �s el gran oblidat de les corrides. Sembla com si no hi fos, per� hi �s. Ni tan sols l�enorme protecci� que porta des que Primo de Rivera va decretar que no els havien d�esbudellar ni matar enmig de la pla�a alleugera prou el patiment. �s cert que abans arribaven cruixits a la pla�a per evitar que es posessin a c�rrer en rebre la ganivetada de les banyes del brau, que ja no podem veure �per sort� com pengen els budells de l�animal i tampoc no els omplen amb serrad�s la betza �que despr�s cosien per aprofitar una estona m�s l�animal-- un cop aquesta s�ha buidat dels seus �rgans naturals, per� encara pateixen. Per comen�ar, rep una envestida d�un animal de cinc-cents (o m�s) quilos a una zona, l�abdomen, on no disposen de m�sculs per amortir l�impacte. A m�s a m�s, les orelles del cavall continuen essent omplertes amb paper de diari mullat per evitar que hi senti. Aquest paper de diari �tant li fa que sigui �El Pa�s� com ABC�deixa esc�rrer gotes d�aigua que provoquen mal d�o�da a l�animal. En el cas del �rejoneo� , l��nic que pateix �s el toro, ja que el cavall fins i tot sembla que gaudeix en esquivar les banyes �despuntades� del toro.

Alguns, tot creient que aix� no seran qualificats de s�dics, s�n afeccionats al �rejoneo� i altres diuen que no haurien de matar els toros. Ambdues coses em semblen discutibles. El toro pateix molt m�s quan �s torejat a cavall que no quan la corrida �s a peu i no matar-lo �s una crueltat. Despr�s de tot el que li han fet �picar-lo, clavar-li banderilles�la mort �s el millor que li pot passar. A Portugal, certament, no els maten a la pla�a, sin� al corral. El que la gent no sap �s que no sempre se�l mata tot d�una. A algunes places no disposen de cap expert a clavar-li el punyal i l�animal hi passa la nit ferit fins que al dia seg�ent s�acaba el seu patiment amb el cop de gr�cia que li regala la mort. en aquest cas, la mort �s un regal.

I veure com piquen, claven banderilles i el travessen amb una espasa m�agrada? No, no �s aix� el que m�emociona. El que em comporta un plaer intens �s veure com el torero domina l�animal i dibuixa les passades. Contemplar com aconsegueix que el toro es fixi m�s amb la "muleta" que no en qui l la porta i que a m�s ho faci tra�ant uns moviments bell�ssims, em desf�. Si a m�s a m�s el cita de cara i el fa voltar per on vol i l'obliga a rec�rrer un trajecte que recorda la forma d'un signe d'interrogaci� perfecte i li fa baixar el coll, el troreig esdev� sublim. Veure com ho feien Joselito (l�actual), Jos� Tom�s, Anto�ete... o ara �El Cid�, Espl�... era i �s una xalada. Per� la xalada exigeix patiment i ambdues coses s�n incompatibles. M�estim m�s no xalar que contemplar aquest art. I �s art.Cruel, per� art.

O �xit, o ETA: l'11-M

francescsintes — Div, 16 Mar 2007 14:50:01

El Partit Popular ha exigit, sobretot des que no governa, la derrota militar d'ETA. Em sembla correcte i raonable voler acabar amb el grup, per� no s� si �s factible fer-ho militarment o policial. Si el franquisme, amb tota la seva maquin�ria no va poder, ni els socialistes amb l�anomenada "guerra bruta" tampoc no van reeexir en l�intent, dubt molt que, essent escrupolosament respectu�s amb la llei, es pugui aconseguir. Nom�s amb el di�leg es podr� aconseguir la pau.

El Partit Popular fa ufana de l��xit que va obtenir durant els seus vuit anys de mandat, tot afirmant que va debilitar ETA de manera gaireb� definitiva. Curiosament, per�, tamb� assegura que aquest ranxo d�esgavellats i enamorats de la sang dels altres i del conflicte etern va tenir una participaci� decisiva en els atemptats de l�11-M. Aix� em fa trabucar el cervell. Alguna de les dues manifestacions no pot ser correcta.

El nombre de persones assassinades per ETA �s de 819, una xifra prou grossa: massa grossa. Ara b�, si ETA va participar en els atemptats de l�11-M, �s evident que cal atribuir-li 191 v�ctimes m�s. For�osament, caldr� que sumem aquestes a les altres, la qual cosa donaria un total de 1010 persones assassinades. Aix�, el gran �xit policial del Partit Popular �amb lleis espec�fiques per combatre tot el que feia olor de nacionalista�hauria obtingut un �xit m�s que discutible. Jo diria que el que va aconseguir va ser un frac�s memorable. Durant els seus vuit anys al govern, ETA hauria provocat un 20% de les v�ctimes totals de la seva terrible hist�ria. Fins i tot, filant m�s prim, la debilitad�ssima banda terrorista, en un sol dia hauria provocat una mica m�s del 19% dels assassinats. Tot un �xit. Sort que l�havien afeblida.

Com que he de suposar que ni Acebes, ni Zaplana, ni Rajoy s�n gent de cervell prim, haur� de deduir que no han defensat una estrat�gia correcta per alguna ra� que se m�escapa. De fet, molta gent del PP afirma en petit comit� que prefereixen assumir que la gent consideri que van fracassar, que no que van mentir. Per aquesta ra�, per tant, s�n partidaris de continuar passant per inefica�os, abans que no haver de ser considerats falsos. Si m�s no, la decisi� �s curiosa.

I b�, si el PP va mentir sobre l�11-M, tamb� ho va fer el PSOE. No q�estionar� la seva actuaci� durant el dia de reflexi�. En unes altres circumst�ncies ho faria, per� davant del seguit de mentides que aquells van escampar d�una manera grollera i conscient (i inconscient perqu� l�estrat�gia �s dubt�s que fos la correcta), no m�estranya que el poble exig�s una rectificaci� dels ministres responsables. Aix�, el resultat d�aquesta actuaci� del PP, va comportar un tomb electoral inesperat. Aqu�, cal fer-hi diverses consideracions. La primera �s que qualsevol vict�ria aconseguida democr�ticament sempre �s justa, i m�s si �s el resultat d�aconseguir de mobilitzar �com va ser el cas� una part de l�electorat que fins aleshores es quedava a casa (jo mateix, m�hi vaig continuar quedant, ja que des de 1982 no vot a les eleccions estatals). La segona �s que no crec que el PSOE pretengu�s provocar aquest tomb. Estic conven�ut que solament desitjava, com �s ben normal, d�aprofitar-se de la situaci� per aconseguir escur�ar la difer�ncia que suposadament els separava del PP. I aix� tamb� �s leg�tim, per� no estaven preparats per comen�ar a governar. On �s la mentida del PSOE? Qui guardi retalls de diaris �tenc aquesta mania� veur� que les amenaces dels fonamentalistes isl�mics eren molt anteriors a la participaci� �nominal� d�Espanya en la invasi� d�Iraq. Fins i tot s�n anteriors a la Primera Guerra del Golf. De totes maneres, aquesta mentida socialista, no treu import�ncia a l�intent de manipulaci� de l�11-M que va voler fer el PP. Per� �s evident que ambd�s s�han enrocat a mantenir enganyat el poble.

Aquests dies, en el judici als inculpats �als que resten vius� per l�atemptat de l�11-M, s�est� desmuntant la teoria popular. Qui conegui una mica l�islamisme, sap que �s integrat per un grup de persones que no confien en ning�. Qui conegui una mica el pensament dels extremistes abertzales, sap �o pot arribar a deduir-- que probablement s� que han col�laborat amb altres grups terroristes, per� aquest grups amb qu� han mantingut relacions s�n de la seva corda: independentistes o, dit amb les seves paraules, moviments d�alliberament nacional. De rebot, s�han relacionat amb moviments d�extrema esquerra �un altre dels tres que defineixen ETA: el marxisme--. Conv� no oblidar totes aquestes coses perqu� els musulmans no confien en res que provengui d�Occident (i el marxisme en prov�, com el liberalisme) i els etarres tenen un l�mit en el nombre de baixes que pretenen d�obtenir en un sol atemptat. ETA pot
�podia� voler matar moltes persones(ho ha fet), per� m�s a poc a poc. Prefereix sortir molt als diaris. Ara maten tres persones, ad�s n�han assassinen dues... El nombre de v�ctimes, al final, acaba essent espectacular, per� la manera d�actuar �s molt diferent. ETA funciona amb comandos petits i preparar l�11-M exigia la participaci� d�un gran nombre de persones. Ho afirmava, ensoldem� de l�atemptat, m�s d�un antic responsable de combatre la banda.

I aix� estam. EL PP no ha pa�t la derrota i vol aconseguir el poder com sigui. Continua mentint. El PSOE, guanyador inesperat, �s incapa� de comunicar al poble que tenim un enemic perill�s. Un enemic que fa d�cades que reclama al-Andalus. La seva postura tamb� em sembla irresponsable. Ja �s mala sort que el cervell m�s prim del Govern ocupi la cartera d�Afers Exteriors.