El Claustre de Shangri-La

Arturos contra Merlins

francescsintes — Div, 14 Mar 2008 09:24:55

No ha calgut que el sergent Quevedo hagi despla�at les seves tropes a Cabildol�ndia per obligar-nos a unificar l'illa, la mateixa gent de Ponent ha fet una cosa inversemblant: deixar-se seduir per l�alcalde de Capit�lia, Arturo Bagur. Hi ha d'haver alguna justificaci� coherent, per� no la trob. L'�nica explicaci� que ara mateix em passa pel cap �s que la setmana passada va ser dura, clim�ticament parlant. El vent afecta i un cabildo trasbalsat �s capa� de qualsevol cosa, fins i tot de decantar-se per l'enemic.

Si Cabildol�ndia cedeix a la pressi� pol�tica que prov� de Capit�lia, conservar la capital eclesi�stica esdev� complicat O les coses giren, o prest haurem d�anar a visitar el bisbe a Santa Maria. El dia que a�� succeesqui, podem comen�ar a patir. Qu� ens quedaria? La resposta �s simple: bujots, cavalls, someretes i poca cosa m�s. No em vull imaginar Cabildol�ndia dominada per �La Sucreria� (llegiu l�ajuntament de Capit�lia), malgrat que ning� no dubte que el sucrer supera amb escreix el nostre burgmestre en tots els camps tret del de la meditaci� transcendental. La capacitat per guardar silenci d�aquest primer cabildo �s inigualable.

Qu� va passar diumenge? �s ben senzill i alhora ben complicat. Potser l��nica manera d�entendre-ho era fent un tomb davant de Can PePe. Mai una derrota no havia estat tan ben rebuda. La vila ha perdut autonomia, per� ja ens refarem. Qualsevol dia la COPE reprendr� la seva particular croada contra l�infidel. Qu� s�han cregut? A�� no acabar� aix�. Dominats per n�Arturo? I ara. Aqu� la taula rodona no t� sentit. El que ens agrada �s la m�gia. N�hi ha prou a estudiar la t�cnica emprada per valorar solars. �Nada por aqu�, nada por all�...� i, de cop, apareix alg� que nota com ha engreixat el seu compte corrent. Odiam els Arturos, per� idolatram els Merlins. Som aix� i no ens va tan malament. De fet, ens va molt pitjor i aquesta �s la nostra esperan�a: si les coses giren, han de girar cap a b�. Podem estar ben animats.

I b�, mentre esperam el serm� de la COPE, nom�s ens cal ser previnguts. De moment he amagat tots els exemplars d��Es Carrer� per si de cas l�inquisidor ordena cremar-los, i amb aquest far� el mateix. Hem arribat als cent n�meros i sense l�ajut dels amos del Sal� Ca�tic. Toma! Els afectes en aquestes p�gines s� que volem un Arturo a casa. No cal que patesqui, la seva Ginebra no ser� assetjada per ning�. No tenc const�ncia que a Cabildol�ndia hi hagi cap Lancelot. Ens dedicarem a la seva suplent, m�s nostrada i proper objectiu dels derrotats. Musa d�uns, enemiga d�altres. Ai, Bel�n, que no sigui res!

PD: I b�, vull agrair a tots les paraules de suport que m�heu ofert durant aquestes cent setmanes i demanar perd� a tots els que involunt�riament hagi pogut ofendre. No ho pretenia.

No entenc res

francescsintes — Div, 07 Mar 2008 07:30:33

Setmana gran. Setmana d'eleccions. Dimarts triaven els mestres de moral. Diumenge els recaptadors d'imposts. A�� trasbalsa qualsevol. De fet, ho he comprovat in person. Acab de rebre un paquet --portes pagados, per sort-- i qu� hi havia dins? Sorpresa! Un ninot inflable! El personal va a fer mal. I les instruccions... en llat�. A�� encara m'ha semblat b�. A Menorca, practicar lleng�es mortes fa fira: llat�, etrusc, catal�... "Bufi, bufi", hi posaven. Dit i fet. He bufat fins a treure'm el barrabam de lloc i voil�: ha recobrat la forma. El ninot porta el nom tatuat al pit. "Soy Rouco. Todo tuyo". La libido a passejar.

I si dimarts van guanyar els meus �jo sempre amb els radicals--, diumenge perdrem segur. La xalada, emper�, no me la treu ning�. De moment ning� no sap qu� passa a l�illa. A Llevant els ha entrat un fal�lera que hom no recordava des del temps d�en Kane. Definitivament, la vila s�ha transformat. Tenen projectes seriosos. El primer, cr�ixer: unes set mil persones. El segon, comandar. La ciutat ha superat batalles fraternals i definitivament es dir� Capit�lia. Els m�s extremistes --ciutadans honorables, dirigits pel sergent Quevedo� pretenen escampar el l�mits de la d�ria fins as Mercadal. Ep, i no han reclamat m�s espai car tenen p�nic a una nova revolta fornellera i, sobretot perqu� estan conven�uts que conquerir el Toro deixar� l�invasor esgotat.

A Cabildol�ndia, curiosament, regna la pau. Qui ens ho havia de dir! �s cert que la COPE intenta que alguns protestin contra l�annexionisme de s�altra banda via SMS, per� el cabildo reposa. Deu ser la primera contesa electoral tranquil�la de les darreres d�cades. Els de Can PePe fan el possible per dissimular. D�una banda volen guanyar, de l�altra fotre von Grau i Segu�. Encara no han decidit si han d�anar a votar. Tot plegat, la situaci� em supera. L�esquerra s�ajunta ara s�, ara no. Es grapeja desenfrenada per asseure�s al Senat i s�estomaca per tombar el germ� major de la coalici� a les eleccions al Congr�s. Els nacionalistes flastomen a temps parcial contra el PSOE i aquests els ignoren conven�uts que la vict�ria �s segura.

La resta de les forces tenen poca cosa a fer. Uns, EU, tenen m�s poca vida que un f�ssil; altres �nicament s�encaparruten a defensar la llengua materna i poca cosa m�s. Aquest objectiu f�ra noble si no s�hagu�s convertit en fal�la�. Si repassam els nom dels l�ders, veurem que el seu segon cognom �el de la mare� no �s gens nou a Menorca. Diumenge patirem. Sort que el ninot inflable em far� companyia fins que tanquin els col�legis. Nom�s cal que l�ur�leg no faci vaga i em recepti el que l�edat reclama.

Encara no he reaccionat

francescsintes — Div, 29 Feb 2008 07:30:54

Que ens tornin la fe. Si m�s no que ens la facin estudiar. Sense Catecisme som meitat. De petit, m'agradava memoritzar-lo. No l'he oblidat. Vet aqu� una mostra. Pregunta: ��Por qu� decimos que Camps es creador?�. Resposta: �Decimos que Camps es creador porque todas las cosas las hizo de la nada�. Toma! El mestre ho ha tornat a aconseguir: ha creat.

Aquest cop el tremolor que passeig no �s endogen: �s provocat. J�piter s�allunyava de Mart �ad�u conjunci�!--, i el fet havia de tenir conseq��ncies. Tornava l�espectacle. Estava fent un tomb per Cabildol�ndia i, de sobte, se m�acost� per darrere un gu�rdia pretori� de la brigada CR (Ciutadella Reacciona) que em va clavar un sacsejada antol�gica mentre em repetia insistentment: �Reacciona, reacciona!�. Com si fos senzill! Ni he reaccionat, ni m�he recuperat. Sembl un vibrador. Som inestable. La sopa, ni tastar-la: em vessa de la cullera. M�he quedat amb un tembleque que ni els grans afeccionats al gin. Perd�, treis a�� de gin ---vomitiva beguda maonesa� i posau-hi whisky �elegant elixir que recorda Esc�cia i les seves faldes--. Ep, i esper que el creador no interpreti malament aquestes l�nies que encara seria capa� de denunciar-me en saber que pens en home amb falda.

La q�esti� �s que l�infatigable es queixa que Ma�, o Mah�, o Mah�n �i si ho deix�vem en Sweet City?� es vulgui proclamar capital de l�illa de manera tra�dora. T� ra�, punyetes. Qu� ha aportat Ma� als menorquins? Boticas?, teatros?, caf�s?, una hermosa electricidad? Si hi havia just�cia la capital seria Ferreries: l��nic poble admirable de la Roqueta. I encara, que des que han serrat un tros del pujol que corona s�Ermita han perdut punts.

Cabildol�ndia capital? I ara! Mai de la vida. Ho reclama el creador, cosa que ens hauria de fer pensar, per� argumenta que s�han de repartir els serveis i aqu� es contradiu. Si ets de Can Pepe has de lluitar per centralitzar els serveis. Per qu� fer una escola a Saragossa si a Madrid ja n�hi ha? Per qu� fer un aeroport a Barcelona si ha Madrid ja n�hi ha un? O una hospital a Guadalajara si a Madrid n�hi ha prou? O un TGV entre Val�ncia i Barcelona si... Ui, m�havia encegat: entre aquestes ciutats mai no hi haur� connexi�, car no conv� que es relacionin.

En qualsevol cas, el cos d�elit de Ciutadella Reacciona fa una feinada. Les seves accions incrementaran els ensurts i, com a conseq��ncia, els infarts; per� de qu� ens serveix ser cabildos si no sabem reaccionar? Hem de combatre contra els maonesos. La identitat �s b�sica. Ciutadellenc: reacciona!

Precampanya dura

francescsintes — Div, 22 Feb 2008 08:22:40

Ni pensar-hi, de votar, per� si m'obligaven... en Rajoy. Un element capa� de prometre que far� una llei contra el canvi clim�tic, �s una descoberta. Em fa gr�cia, Don Mariano. La mateixa al�l�rgia que em provoca el Partit Popular es transforma en un somriure quan el veig actuar. S�, s�, he dit actuar. En realitat, tots aquests prohoms que ens demanen que els escollim com a recaptadors d'imposts de "Kil�metro Cero City" s'han especialitzat a ser comediants. El m�n de la far�ndula �s el seu. Nosaltres en tenim prou a pagar l'entrada i un impost especial: "Aqu� hay tomate".

Els candidats a escurar-nos durant els propers quatre anys ja fa setmanes que representen una obra teatral digna d�estar dirigida a mitges per Calixto Bieito i Jim�nez Losantos. Curiosament, la tourn�e �s fa a l�inrev�s: comen�a a prov�ncies i acaba a la capital del Regne. Tot val per omplir la caixa. M�s d�un setze per cent de la renda generada a les Illes acabar� embellint la Cibeles. Cap problema tenc a fomentar l�art, per� em fa la guitza haver d�aplaudir el fals liberalisme de madona Esperanza Aguirre. I �s que servidor travessa una �poca semiultraliberal, cosa que em provoca un rebuig intens dels programes que volen aplicar PP, PSOE, EU i associats.

Encara no ha comen�at la campanya i ja he patit un bombardeig sense miseric�rdia. L�anomenen precampanya. Extraordin�riament c�ndid, em deman qu� passar� en autoritzar les armes de convicci� massiva. Per rendir-se, servidor en t� prou amb una precampanya que mai no acaba. Com a molt suplica que el declarin objectiu a destruir mitjan�ant una explosi� nuclear encertada. Que no em perllonguin l�agonia, si us plau! Que arribi el 9 de mar� i que m�exigesquin la quota a pagar i punt. Seguidament, vindr� el rep�s. M�escuraran com es proposen, per� no em destorbaran.

El personal que vol ocupar La Moncloa i jo cada cop estam m�s separats. A mi, m�importen coses trivials: veure el 33, el meu pa�s, observar com creix un arbre i vola el darrer mil�... Als candidats, coses serioses. Prohibir el canvi clim�tic deu ser una cosa molt important. F�ra m�s interessant maldar per evitar-lo, per� ja que hi som... el prohibim i problema resolt. Tanmateix, entre tots estam a punt d�aconseguir objectius impensables. Ara ja suam a l�hivern i ens refredam durant l�estiu. Som bons. Molt bons. Massa bons. I necessitam energia per continuar-ho essent. L�exigirem al Govern que surti escollit. Que ens subministri petroli per anar fent. Nosaltres, que som uns porcs, volem consumir a l�engr�s, peti qui peti. A��, s�: ens netejam la consci�ncia cridant �No a la guerra�. Comediants! I he estat a punt de ser senador suplent consort! Xufla!

Som un home important

francescsintes — Div, 15 Feb 2008 07:53:13

M'acaben de dir que som diab�lic! No s� com m'ho he prendre. �s evident que el palmito que passeig no hi t� res a veure. Per comen�ar, als homes no ens han pres mides. �s m�s, si ho feien, la meva ossa seria m�s semblant a un cilindre abarrilat amb una certa retirada a campana. Vist aix�, he d'arribar a la conclusi� que volien insultar-me. Cadasc� t� les seves afeccions. Per evitar m�s problemes, m'he adre�at r�pidament a un fam�s exorcista que s'ha mostrat sorpr�s en veure'm. Val a dir que a mi tamb� m�ha sobtat entrar a casa seva. Hi esperava sentir un recital de salms interpretats a capella, i m'hi he trobat l'especialista que ballava esbojarradament al so de "Don Diablo" de Miguel Bos�. Ara dubt si som jo o ell qui est� posse�t.

Francament, estic per entrar en hivernaci� fins que hagin passat les eleccions. O a��, o em pos a escoltar m�sica antiga durant un mes. Tanmateix es veu que n�hi ha que no descansen i que s�esforcen a preparar la tria. Podrien fer coses �tils, com ara resoldre el problema de la recepci� de TV3 i el 33 a Cabildol�ndia, comen�ar el vel�drom, commemorar les dates de la girada: �s incre�ble que hagin passat com si res el 8 i el 9 de febrer. Tant de parlar contra la Llei de la mem�ria hist�rica, i quan hi ha un dia per recordar la vict�ria els afectes a l�antic r�gim fan mutis. Per� els pitjors s�n els ministres. Algun sembla afectat per la s�ndrome del Tenorio: un desordre social de personalitat que fa que, en no poder conquerir un munt de dones com feia l��dol del mascle ib�ric, et conformis a registrar-les com a di�bolos, cilindres o campanes. T� collons! No ho s�, per� com a gran afeccionat a llegir els anuncis de les seccions de relax i contactes de la premsa, segur que prest hi trobar� un text aix�. �Tremenda mulata, di�bolo total, busca compa��a para vengarse de su donju�n. Te har� feliz gratis. Franc�s, birmano, un mariano, un ZP o un completo... �Elige, vida m�a!�. Impotent de mena, no em sent requerit a trucar... per� plor en veure qu� m�estic perdent.

La gr�cia del mes �s que durant uns dies som una persona important. Si m�s no m�ho repeteixen cada cinc minuts... sobretot per demanar-me el vot. No calia. Servidor no vota a les generals. Total, per mantenir Madrid... I que som important, ja ho sabia. Agaf una cinta m�trica i me n�adon. No m�adapt a cap dels tipus morfol�gics proposats. Decididament, som un home d�una talla extraordin�ria. Per fi m�ho reconeixen. Qui vol el meu vot?

Permuta voltadora

francescsintes — Div, 08 Feb 2008 08:00:02

Pregunta de manual. No s� ben b� de quin tipus de manual estic parlant, per� de manual: �Com es distingeix un cabildo d'un que no ho �s?�. Un pseudointel�lectual diria bestieses com ara que els descobreix quan diuen �All� va�, en veure com reaccionen en sentir un fabiol i contemplar una bandera amb una creu de Malta o com s'alteren en ser prop d'un maon�s. �Craso error�, t�pic d'estudiosos d'avui en dia. El bon cabildo nom�s �s descobert despr�s d'estudiar-lo profundament. �s aleshores, justament, quan hom s'adona del tret principal del cabildo: l'equilibri.

L�equilibri de la gent de Ponent �s notori. El cabildo �s un fun�mbul. Jo som un p�ssim cabildo. No s� qualcar a cavall, ni anar amb bicicleta, ni patinar... em ve just despla�ar-me a peu dret. Tanta tara prov�, sens dubte, del fet que els meus avantpassats eren guixons i �panxes rotges� i a�� es paga. Som incapa�, per exemple, d�esbrinar si dos terrenys tenen un valor semblant. Aquesta mancan�a em fa inh�bil per jugar al Monopoly o per permutar solars: l�esport local. B�, en realitat l�esport cabildo sempre havia estat el ciclisme. En versi� m�s casolana, a la bici, o bixi, sempre l�hav�em denominada velo. Sempre? No! Modernament som ultramoderns i quan ens dispos�vem a aixecar un temple al ciclisme, entost d�emprar el mot habitual �gaireb� un homenatge impl�cit a la velo--, que �s dir-li �vel�drom�, feim la broma de denominar-lo pista voltadora. El motiu? Ah, per� �s que hi ha d�haver un motiu? Som aix�. Prest sentirem converses impactants. �On vas Sebasti�?�. �A fer una volteta, Joan. Que v�ns?�. �I tant que v�nc! Precisament acaben d�obrir un lloc indicad�ssim per anar a fer voltes�. �Hala id�, anem a comprar quatre cerveses i el provarem�.

Quina mania de canviar el nom de les coses! I quina mania de ser o massa moderns, o massa antics. S�, s�: antics. Es veu que encara no hem descobert del tot la moneda i canviam les coses. Encara som a l�era del bescanvi i estam enamorats de les permutes. Ara l�esquerra es queixa de la darrera. No suporta que per fer el vel�drom calgui agermanar-nos amb ciutadans mig andorrans i intercanviar solars p�blics amb els que li pertanyien. L�esquerra �s una envejosa. Si per quatre euros de difer�ncia tenim un lloc on anar a fer voltes, de qu� es queixen? Amb una jugada ho tindrem tot: un fill il�lustre que oficialment no resideix a casa (si no �s aix�, rectific), un escorxador m�s gran, un auditori ben batiat i mil avantatges m�s. Senzillament, l�enveja no ens deixa prosperar. Brindem per la germanor i acceptam que hi ha gent que �s m�s gent. Una rever�ncia. Brindem: �Libiamo�.

Ganes de perdre

francescsintes — Diu, 03 Feb 2008 19:57:46

Mai no oblidar� aquella tarda de fa una dotzena d'anys, la del dia en qu� van fer esclatar una mina que estava submergida suvora la boca del projecte de port de Cabildol�ndia. Inauguraci� encoberta de les obres dels fonaments del dic? Patapum! Tot va tremolar. Hauria jurat que mai m�s no tornaria a viure una experi�ncia semblant... i hauria mentit.

La premsa �sempre rival de la discreci� afirma que ara �s la seu de Can Pepe Cabildet, la que �s a punt de petar. No m�ho vull perdre. B�, ni jo ni mitja Xina. M�asseguren que d�aqu� a mar� els hotels i les pensions de Cabildol�ndia estaran plens a vessar. Es veu que patirem una invasi� d�experts pirot�cnics orientals. Informats que a Cabildol�ndia hem descobert un nou material inflamable, vindran en massa a veure si poden substituir la tradicional p�lvora per explosius menorquins.

Qu� succeeix a Can Pepe Cabildet? Ben b�, no ho s�. Corren remors..., s�escampen not�cies... Mentre uns afirmen que el problema l�ha provocat haver criat un exc�s d�albatros en captivitat per fer-los volar a toc de fanf�rria entre la campanya i el dia de la visita a l�urna, altres diuen que el que passa �s una altra cosa: que es barallen. Tot per un c�rrec, per un esc�! Jo practicaria l�abra�ada. Total... De moment, per�, la moguda �s important. La seu bull. No se sap ben b� a quina temperatura suen, ja que qualsevol cosa que tengui relaci� amb graus (fred, calor, alcohol, candidat...) no �s ben vista entre els populars de Ponent. Si no signen la pau, la gala �llegiu fester-- ser� hist�rica. Qui �s capa� d�apagar aquest foc? Ni el bomber Lafuente se n�ha sortit. El PP s�inflama.

Com acabar� la batalla interna? Encara no ho s�; per� at�s que cal fer veure que estimen les catalanades durant unes setmanes, Acebes els ha proposat d�assajar un piromusical. No �s mala idea. Mentre el personal canta �Un senyor damunt un ruc� en un carrer de Gustau Mas tancat per Protecci� Civil per evitar un accident provocat per l�espurna d�un fumador, els visitants xinesos podrien estrenar nous dibuixos de focs artificials. Hi sentirem destapar cava? Els populars cabildos, si es barallen com fins ara, nom�s l�encetaran si el resultat no �s prou bo. El m�n a l�inrev�s. Hala, a putejar el candidat propi! Una altra opci� seria imitar els socialistes i amagar la seu als baixos del taller pirot�cnic, a veure si l�explosi� permuta la pla�a dels Pins en un aparcament subterrani. Tanmateix, si el PSOE s�ha decidit a enderrocar la Sagrada Fam�lia, qui criticaria que el PP es carreg�s un monument local? Tothom a redossa!

Diada Express

francescsintes — Div, 25 Gen 2008 11:08:03

Preparava una confer�ncia i no un article, per� estic rebent interfer�ncies. S�, s�, cada pocs segons sent una veu interior que em diu "Hauries d'anar acabant" i, clar, qui som jo per no fer cas a les veus interiors? I em molesten, val a dir-ho. Aquest problema, en el meu cas ja �s antic. No s� ben b� quan va comen�ar, l'�nica cosa que tenc clara �s que prest hauria d'anar acabant.

I �s que enguany hem gaudit �quina broma!� d�una �Diada Express�. El primer a fer-li vaig ser jo mateix. Feia m�s de deu anys que no baixava a Cabildol�ndia i cap a les onze per molt ja tenia ganes de ser a casa. Per no pujar-hi a peu, vaig aguantar... tot i haver de v�ncer les ganes que �an�s acabant�. Feia goig contemplar les fa�anes de les cases de la vila. No sabia ben b� si commemor�vem Sant Antoni o el jorn era el �Dia de la Bandereta bis�. Banderes emprades contra altres banderes, b�sicament. I himnes contra himnes.

Gr�cies a D�u, per fi els tres tocs es van donar a la velocitat correcta, tot i els comentaris i les cr�tiques. Alg� es pot imaginar que el rei Alfons els don�s a poc a poc? El monarca no era cap su�cida ni tenia cap intenci� d�emparar fletxes ni pedres. Si de ver va donar tres cops, que ho dubt, ho devia fer com un llamp. Estic conven�ut que no va estirar la m� a veure si plovia... oli bullent. Mentre colpejava devia pensar �cametes treis-me d�aqu�. En Mag�, el regidor m�s jove, �s savi. Ja ens tocava un actor aix�. Ben fet, Mag�: Diada Express.

Ja m�atur, veus interiors! Just en aquest moment, el gabinet de premsa del CIM em comunica que si vull cobrar a finals de mes he d�afirmar que l�afer de la confer�ncia del senyor Pastor va ser un malent�s. Dit i fet. Afirm que, en realitat, la primera de les menorquines va dir fluixet-fluixet que la �pesca s�estava acabant�. A partir d�aqu�, la transmissi� de la cita la va deteriorar. Un seguit de �jo he dit, tu m�has dit, ell no ha badat boca...� va fer la resta. El gran Antich no perdia l�avi�, el que passava �s que el conferenciant no recordava qu� havia de dir i va aprofitar l�embolic per escampar. Jo en som innocent. Era al lavabo fent un llarg i c�lid riu... que fou tallat en sentir tres tocs a la porta i com un cansat em deia �No podries anar acabant?�. El pobre perdia l�autob�s.

De von Grau a la Indiada

francescsintes — Div, 18 Gen 2008 11:16:20

Prim�ries a la seu de l'Atl�tic Popular. Carrer de Sant Jordi --heretgia catalanista?--. Hores abans de comen�ar la tria els fans ja s'han exaltat. Se sent el crit de moda: "A por ellos, oe...". La mostra de respecte cap al rival �s evident. La secret�ria t�cnica �s q�estionada. El candidat de la graderia de Ponent, un tal Avelinho, fa setmanes que no s'entrena i tot sembla indicar que la seva baixa forma obligar� a traspassar-lo a final de temporada. Els nost�lgics es conformarien a permutar-lo. Seguir� el tema amb inter�s.

Part de l�afecci� es decanta per convertir en titular una vella gl�ria, un tal Salord, que sempre ha demostrat dedicaci� al club i professionalitat. La resta de la directiva proposa de fitxar Hans Karl von Grau, una promesa que ha meravellat el personal. Els v�deos no enganyen. La prova del cot�, tampoc. Von Grau, recomanat des de Palma, demostra una habilitat sorprenent. El clam de la graderia cabilda comen�a a decaure. Von Grau s�est� superant i destrossa les altres opcions. Avelinho, capmoix, �s rebutjat. Haur� de cercar un nou equip.

I b�, acabada l�elecci�, l�afecci� es dedica a coses m�s importants. Sant Antoni �s a tocar i cal decidir com es boicoteja la �Indiada o Migdiada del Poble de Menorca�. La secci� de Cors i Danses ha preparat un interpretaci� a capella de l�himne del ve�ns. S�ha d�estrenar la lletra, sigui com sigui. L�assessora jur�dica adverteix els assistents que cal tenir cura amb la possible demanda per plagi dels hereus de �Don� Jos� Mar�a Pem�n, i que interpretar la Marxa Reial comporta abonar drets d�autor als familiars de qui va arranjar la pe�a... i que com tothom pot escoltar no se�n va sortir. La meitat, aproximadament, dels afiliats reclamen tornar a la lletra tradicional. No hi ha acord. Quina �s la lletra tradicional, el �La, la, lala, la, lala...� o el �Xi-na, xi-na...�?

Resta pendent el tema de la bandera. Mentre uns proposen de retallar la menorquina per convertir-la en dues rojigualdas, altres prefereixen fer circular capital i adquirir roba encara que a�� fomenti d�enriquir el t�xtil catal�. Dilemes, dilemes...

Arriba el moment que tots esperen: el catering. Faran un �pat tradicional i frugal? A�� implicaria empassar-se taronges, d�tils i garballons. Un drama, si no fos pels c�trics. Sortosament, una dels assistents comunica que enguany hi haur� una parada de productes alimentaris d�Ast�ries i Castella i Lle�. El personal exulta. Finalment els catalanistes de l�esquerra reconeixen la veritat: van ser els de la Meseta els que van conquerir l�illa. Moment dol�. Goig i joia s�imposen. De Covadonga al Toro: �A por ellos, o�...�. Uns ve�ns exigeixen silenci. Volen sentir la tele i a m�s voten n�Arturo. Desagra�ts!

Cabildol�ndia susp�n el Dakar

francescsintes — Div, 11 Gen 2008 12:37:13

Ens superam. Ja som el melic del m�n i la cosa va in crescendo. �dhuc a altres planetes passen pena. Hem fet suspendre el Ral�li Dakar 2008. L'excusa oficial �s que hi havia risc d�atemptats terroristes contra la caravana, especialment a Maurit�nia. �s mentida. Cabildol�ndia hi ha influ�t.

En realitat, ja fa mesos que hom preveia que enguany no hi hauria cursa. Els que estimam els deserts sabem que sobreviure-hi exigeix dues coses: camells i aigua. De camells, sempre se�n poden trobar. Si no els aconseguim amb gep, qui no ha comprat haix�s des que no podem obtenir tabac de pota? S�, ja s� que tots ho feim exclusivament per aprendre a cargolar cigarretes i mantenir viu un costum: qualsevol excusa �s bona per evadir-nos de la realitat. Ara b�, de la mateixa manera que hom troba camells, aconseguir prou aigua per arribar fins a Dakar, s�havia complicat. Es veu que Cabildol�ndia �s habitada per aut�ntics avencs. El personal xuma i xuma... El problema era greu. A m�s de contribuir negativament a apujar la inflaci� europea, les fonts no rajaven prou. Calia importar suc i amb tanta compra hem deixat el Dakar sense l�quid.

Per aturar la revolta mundial o evitar un conflicte diplom�tic, les autoritats amb m�s autoritat han inculpat al-Qaida. S�n vius, els dirigents. Sabien que Cabildol�ndia no disposava de forces per repel�lir els atacs militars previstos. El general designat per dirigir la defensa ciutadana, Joan Triay, ha intentat h�bilment d�evitar la contesa. Ha dialogat fins i tot amb el dimoni per conv�ncer els eixeregats ve�ns de Ponent que calia un sacrifici. Racionar l�aigua era una bona mesura. Mentre no tinguem dessaladora i per evitar de retornar a temps passats �ning� no enyora l�aigua salobre que glopej�vem a la font de Cas Boscos durant el descans dels partits de basquetbol--, el general proposava de disminuir el consum i alhora engreixar la caixa. Volia comen�ar pel personal del Sal� Ca�tic i per fer-ho sibil�linament es refer� a la despesa econ�mica que suposava a la comunitat mantenir hidratat el personal. N�hi han plogut de pertot, tret de des del cel, que ha passat del tema i no ens ha ruixat. L�Ajuntament continuar� comprant aigua per a la tropa. No hi ha prou suc: o Cabildol�ndia, o Dakar. Servidor es posa al costat del general. Li don el meu suport. Qui vulgui aigua de garrafa que la pagui, com qualsevol manobre. Ep, a mi me la subministra el Consell des de fa uns mesos. Xerrar �s puta. De qualsevol manera, ho admet: el general Triay i jo hem estat declarats enemics dels funcionaris de Cabildol�ndia. Cap problema. M�agrada provocar... encara que no ho sembli.