El Claustre de Shangri-La

No a la guerra?

francescsintes — Dij, 26 Jun 2008 11:33:39

Al m�n hi ha seixanta-cinc pa�sos que produeixen petroli. D'aquests, cinquanta-sis ja han arribat al m�xim i cada dia n�extreuen m�s poc. Tenim un problema i �s molt gros. Entre tots �sobretot alguns, car hi ha molta gent que mai no n'ha emprat, si m�s no directament�consumim entre vuitanta-cinc i vuitanta-set milions de barrils al dia i aquesta quantitat molt prest superar� els cent vint milions. Aix� succeir� ja
.

Fa uns anys, cinc o sis, un tornada va deixar fora de servei vuit de les catorze refineries texanes, la qual cosa va suposar un increment espectacular del preu del combustible, una par�lisi de l�economia i un augment de l�atur important als Estats Units. A Espanya, durant els darrers mesos hem patit dos incidents que ens haurien de fer reflexionar. L�any passat l��rea metropolitana de Barcelona va quedar sense llum. Fa unes setmanes la vaga de transportistes va provocar que productes que consideram imprescindibles no arribaven a les botigues. Em deman si aquests dos fets comportarien una variaci� en el nombre de manifestants contra la guerra o si el resultat de tot plegat no incidiria en les protestes populars que aconseguiren un suport del 80 % de la poblaci� espanyola. �No a la guerra?�

La gent exigeix petroli als governs i no els demana com l�han d�obtenir. M�agradaria veure comprovar qu� n�opinava, de la invasi� a Iraq, aquell catal� que va passar tres dies sense llum, que va quedar tancat a l�ascensor, que no podia pujar al vuit� pis, que va perdre el contingut que omplia el seu frigor�fic... O qu� pensaria qui no pogu�s despla�ar-se a treballar perqu� vivia massa lluny, o qui era despatxat perqu� els productes fabricats per la seva empresa no podien ser duts als mercat, o el menorqu� que no rebia menjar de la Pen�nsula. De l�arribada dels turistes, ja ni en parl. No a la guerra? Hipocresia.

Sospit que en una situaci� dif�cil, el personal no solament no es manifestaria contra la guerra, sin� que exigiria d�envair Iraq, Ar�bia Saudita, Kuwait, Iran i qualsevol pa�s el subs�l del qual estigu�s amarat de petroli. No podem veure sense petroli. Qualsevol fet que en faci disminuir la producci� �un tif�, un terratr�mol...�es converteix en un drama econ�mic. Ens oposam a la guerra per� allargam els jocs des Pla per Sant Joan i ho fem gr�cies a un consum extra d�electricitat. El mateix consum extra que en fem en gastar m�s aire condicionat i calefacci� que no l�imprescindible. Circulam en transport p�blic? Ho feim a una velocitat prudent? Hem deixat de comprar 4x4? Hipocresia.

Sense petroli no hi ha feina. Les m�quines no funcionen, el menjar no arriba, l�electricitat no �s produ�da... Un noranta per cent del consum mundial de petroli es destina al transport. No n�hi ha prou a disminuir la circulaci�. Les grues, els tractors, les excavadores de superf�cie i les que treballen a les mines, els vaixells que ens duen gas natural i carb�, etc., consumeixen petroli. No a la guerra?

Probablement, d�aqu� a poques setmanes un dels pa�sos que m�s n�exporten, de petroli, patir� un atac justificat la qual cosa provocar� un col�lapse econ�mic important a tot el m�n. L�atac s�ha de produir s� o s�: la situaci� �s greu. Tenim un problema i cap govern t� pebrots per resoldre�l. Al cap i a la fi, un pol�tic solament t� en compte el que passar� durant els quatre anys que comandar� i aix� ning� no aclareix res. A Menorca encara fabricam sabates, per� sense petroli les haur�em de tornar a fer a m�... per� �s que sense vaixells no disposar�em ni de goma, ni de pell, ni podr�em dur-les a vendre. Tothom aturat i sense menjar! No a la guerra?

Tot a�� no ho dic per justificar cap enfrontament b�l�lic, solament ho faig per demanar coher�ncia. Tenim un problema i no el sabem resoldre. No el podem resoldre? Tenim soluci�?

Una mesquita?

francescsintes — Dim, 10 Jun 2008 13:33:15

�ltima Hora Menorca publicava la setmana passada un article sobre la "mesquita" --i �s que es pot dir aix�-- de Ma�. Segons aquest reportatge, l'actual �s insuficient per atendre tota la gent que s'hi reuneix. Personalment em sembla b� que el col�lectiu musulm� reclami un espai on poder aixecar un nou lloc per resar, el que no puc admetre �s que --i �s possible que ho vagi entendre malamen-- hagi de ser un ajuntament, el de Ma� en aquest cas, el que els hagi de cedir aquest espai.

No m�importaria gens tenir una mesquita al costat de casa; �s m�s, fins i tot m�agradaria. Ara b�: que la paguin ells, els musulmans. Ni cedida ni deixada: com a molt llogada. �s cert que tenc poca cosa a dir sobre la destinaci� dels diners de l�Ajuntament de Ma�, at�s que no hi residesc i per tant pr�cticament no gestionen els meus imposts, per� el precedent seria perill�s. D�una banda, qu� fa que el col�lectiu musulm� tengui dret a obtenir gratu�tament un espai mentre les altres confessions religioses han de c�rrer amb les despeses sense ajut? Si els musulmans tenen dret a aquest espai, no podr�em negar el mateix tracte a budistes, testimonis de Jehov�, evangelistes, cristians ortodoxos, cat�lics, jueus, practicants de la fe baha�i ... El tema �s prou clar: els musulmans han de ser com els altres i han de rebre el mateix tractament. Ni millor, ni pitjor.

Dit aix�, amb les paraules del seu cap a Menorca, Hassane Oufkir, no hi estic massa d�acord. D�una banda, reclamen �amb just�cia�de poder practicar la seva fe a un local habilitat i preparat per a l�oraci� i l�ensenyament... per� no els he sentit a defensar el mateix a altres pa�sos. Fa unes setmanes llegia una article a Webislam en qu� es comparava el cas de la Catedral de Menorca amb la Mesquita de C�rdova. S�hi deia que la Catedral ocupava el lloc on abans hi havia una mesquita. Aix� �s cert i, per tant, fins aqu� hi estic d�acord. El que ja em planteja m�s dubtes �s el fet que els musulmans, com els cat�lics, han convertit en temples propis aquells edificis que fins a cert moment empraven altres religions. De la mateixa manera que mesquites, sinagogues i temples precolombins s�n avui esgl�sies, tamb� ells han fet el mateix quan han pogut: han convertit esgl�sies i sinagogues en mesquites. I ho deixar� estar aqu�.

Que els musulmans de Menorca disposin d�espai �s raonable, ho repetesc. Per aquest motiu, em costa d�entendre que cap ajuntament hagi previst de cedir-los un espai per dedicar-lo a cementeri, cosa a qu� la llei obliga i les lleis s�han de complir. Els musulmans tenen dret a reposar en un lloc adient i cal trobar una soluci� per a aquest problema. Recordem que la seva fe exigeix que reposin en terra i no admet l�embalsamament, la qual cosa �s un problema que a hores d�ara no es pot resoldre, ja que el trasllat dels cad�vers la Pen�nsula no es pot fer sense que pr�viament els hagin embalsamat.

Afegia Hassane Oufkir que la mesquita, i lloc de reuni�, permetria als menorquins de con�ixer-los. Tenia ra�? En part, s�. El problema rau en el fet de qui t� dret a dirigir aquest col�lectiu. A quina escola jur�dica pertany? Aquest fet �s cabdal per molts de motius que per manca d�espai no puc esmentar. Quina preparaci� exigeixen per dirigir el col�lectiu? I, a m�s a m�s, comentava que al lloc de qu� ara disposen tamb� hi imparteixen classes d��rab: i qu�? La mania d�arabitzar els musulmans �s quelcom habitual. Puc entendre que emprin aquest idioma com a llengua franca. Fins i tot consider que �s positiu aprendre�l, per� no puc acceptar que l��rab es convertesqui en la seva llengua. La majoria dels musulmans que hi ha a Menorca parlaven un altre idioma: l�amazig. Si a llurs pa�sos llurs governs els han imposat l��rab, a Menorca no hem de fer el mateix

S'ha de defensar el camp?

francescsintes — Dij, 22 Mai 2008 12:23:24

Sempre m'he fet una pregunta: quina deu ser la vegetaci� pr�pia de Menorca? Quins arbres i arbusts hi devia haver abans que l'home transform�s el paisatge? Alzines?

Actualment hi ha la tend�ncia a voler protegir els pagesos amb l�excusa que gr�cies a ells s�ha mantingut aquest paisatge. En discrep. L�agricultura, aqu� i arreu, l�ha modificat. �s cert que tots provenim, d�alguna manera, de l�agricultura. Si aquesta activitat no s�hagu�s imposat amb el pas del temps, avui probablement no existir�em... i segurament moltes esp�cies que hem fet desapar�ixer encara poblarien tot el m�n. Sa Monea s�hi podria estendre molt millor que no jo.

Sincerament, no entenc del tot aquesta defensa incondicional dels pagesos. Com a liberal, consider que cal salvar les persones i no les activitats econ�miques que desenvolupen. A Menorca, els pol�tics tenen la d�ria de parlar nom�s del camp i del turisme. �s evident que s�n dos m�ns que els porten vots, per� intervenir-hi no em sembla correcte. Ras i curt: el pag�s no mant� el paisatge, el que fa �s que aquest continu� essent com el coneixem. �s l�activitat agr�ria la primera responsable de la deforestaci�. Amb aix� no vull dir que s�hagi d�acabar amb aquesta activitat, ben al contrari: el que vull dir �s s�han d�aclarir conceptes.

L�agricultura ha estat cabdal per fer que la poblaci� hagi augmentat d�una manera espectacular. Un pag�s pot criar m�s r�pidament que no un ca�ador-recolector i ara, vulguem o no, necessitam menjar: necessitam els pagesos i dedicar part del territori en aquesta activitat. Quina part? A�� ja ho haur�em de discutir. Quins cultius s�hi ha de sembrar? En aquest cas la discussi� seria m�s important. De quina quantitat d�aigua han de poder disposar? Problema!

S�ha de subvencionar el camp? No ho tenc gens clar. Puc acceptar aquestes subvencions sempre que tot el que s�ha produ�t a Europa no s�acabi venent a l��frica i, com a conseq��ncia, s�empobresqui la poblaci� d�aquell continent. �s molt trist que una vaca europea �guanyi� m�s del doble que un pag�s afric�. En subvencionar d�aquesta manera, estam defensant una pol�tica criminal. No �s l�gic que la llet francesa es vengui m�s barata a Dakar que no la produ�da per les vaques senegaleses. Ens omplim la boca de parlar de Comer� Just: no caldria. F�ra m�s just no permetre que productes subvencionats per la Uni� Europea fessin la compet�ncia als produ�ts al Tercer M�n. L�agricultura s�emporta el 40 % del pressupost de la Uni�. Em sembla lamentable i intolerant, tot i que preferiria que s�emport�s el 45 i que el creix al nostre territori no es pogu�s vendre a Nig�ria.

Continuar�...

Vaga de metges?

francescsintes — Dil, 28 Abr 2008 11:28:43

El personal de Capit�lia, vila de Llevant que se sent estimulada per un desig irreprimible d�'ncap�alar la representaci� de la Roqueta tota, contemplava la setmana passada una desfilada outdor del Servei de Passad�s d'IB-Salut, encap�alat pel gran A. F. El ciutad� normal se sent� extraordin�riament descol�locat. Acostumat a veure'ls desfilar per l'interior de l'hospital Mateu Orfila, hom creia que per alguna causa que se li escapava, quelcom paranormal havia succe�t. En efecte, els capitolians comen�aren a demanar-se, uns als altres i m�s d'una vegada a si mateixos: �Qui �s l'�ltim?�. No hem de ser durs amb el poble, era l�gic confondre�s.

De cop i volta, els m�s entesos comen�aren a donar explicacions per aclarir als m�s esglaiats qu� estava passant. Molts opinaven que la cafeteria de l�hospital patia un d�ficit d�energia el�ctrica i la metjada �els que integraven tal grup de majorettes amb bata blanca�s�havia sentit obligada a anar a fer el talladet al bar �La Punyalada�, m�s que res perqu� aix� substitu�en les fines incisions quir�rgiques programades per un atac com D�u mana adre�at a l�esquena dels pagadors del seu sou. No cal dir que no pagaren tallats, ni sucs de taronja a l�amo del local. �s m�s s�acomiadaren del recinte pronunciant una sent�ncia que era tota una declaraci� de principis: �Paga l�IB-Salut�. A hores d�ara, no ens consta que el bar hagi recuperat l�import de la consumici�. Aquestes coses passen.

Mentrestant, els malalts i els familiars d�aquests, se sentien d�all� m�s satisfets en veure que mantenien la seva integritat f�sica immaculada i que alhora contribu�en a for�ar els responsables de la Conselleria a destinar part dels impostos que els que no portam bata cedim cada mes als components del grup reinvidicador. Servidor, un enamorat de les bates, que ha gaudit d�un bon tracte com a pacient i que sovint ha estat oblidat per la tropa quan representava el paper de familiar, sempre anir� a favor del metges. M�s que res perqu� no t� cap altra opci� v�lida. O s�afegeix a la reclamaci�, o restar� condemnat a haver d�apoquinar part del seu petit sou a una m�tua. At�s que travessam una �poca de precrisi, la decisi� �s l�gica: ho lament, per� la m�tua haur� d�esperar que arribin temps millors per veure com milloren els seus comptes. De moment em conformar� a no ser at�s per la Seguretat Social: primer de tot cal satisfer les demandes dels metges. Pobrets.

Completament decantat, decidesc plegar i adre�ar-me a casa, lloc on encara no hi ha programada cap desfilada de metges que freguen la indig�ncia. I all�, al sof�, medit. Quan medit, pot passar qualsevol cosa. Clar, com que no em tracten els trastorns de personalitat que patesc... Si Camus afirmava que era massa intel�ligent per posar-se a pensar, jo que freg el grau de tanoca incurable, malgrat que m�s d�un especialista somnia a estudiar el quadre patol�gic que present, rest conf�s. La meva beneitura m�s �ntima em fa barruntar. Em brollen les preguntes i no em sent capa� de trobar respostes. �s una vaga pol�tica? Si no estan contents, per qu� no pleguen? Si els exploten, per qu� no es dediquen a la medicina privada? Aquesta colla d�esclaus �uniformats, a�� s�--, ha patit una modificaci� de les seves condicions laborals? Ah, punyetero, aquesta �s la clau de tot. Si quan la brigada de la queixa va aconseguir el lloc de feina va acceptar les condicions laborals, quin motiu t� ara per convocar una vaga? Puc entendre que reivindiquin una millora d�aquestes condicions, per� tamb� que els envi�n a pastar fang. Les seves demandes poden ser ateses pels seus caps, per� si no ho s�n... mira, ning� no els ha enganyat. Si el ciutad� s�ha d�estr�nyer el cintur� durant dos anys, ells, que no s�n del que viuen pitjor, ja s�n prou grossets per saber que a vegades cal ser solidaris amb qui els paga: jo i un fotimer de gent m�s. Qualsevol altra plantada, passejada o queixa de privilegiats �s sobrera. A vegades em planteig si no hauria de comen�ar a posar demandes contra aquest col�lectiu. I �s que si b� de tant en tant llegim cartes de familiars satisfets, no tots hem tingut la mateixa sort. Hi ha gent molt amable i atenta, per� tamb� un escreix d�impresentables. Gr�cies a les vagues, una familiar va morir temps enrere en veure com li ajornaven tres cops la intervenci� quir�rgica programada. Un recital del personal de la bata. Si no el coneixeu, podeu passar qualsevol mat� per l�hospital que trieu. Els veureu fer passad�s i m�s passad�s. B�, a vegades ni els veureu, car acuden a la consulta que us havien programat per a les 9,30, d�una manera extremadament puntual... una hora despr�s. N�hi ha que tenen una manya exquisida. Et citen a les 9, i saps positivament que mai no es presenten abans de les 10. No �s que practiquin l�absentisme laboral, �s que abans de comen�ar controlen si cada rajola del passad�s �s al seu lloc. Que als apugin el sou, si us plau, a m�s de fer de metges, s�ocupen del manteniment de les instal�lacions. A�� s vocaci�... i dedicaci�. I ja que hi som, hi afegir� que si volen fer vaga que en facin, per� que no em diguin que la fan pel meu b�: seria barra.

Hipocresia

francescsintes — Dim, 26 Mar 2008 10:07:11

Contra Xina ning� no piula. No hi ha res com ser poder�s o com conv�ncer el personal que gr�cies a ells--als xinesos-- part d'Occident disposa d'una oportunitat �nica d'enriquir-se. La hipocresia �s paradigm�tica i t�pica. Si la meitat del que han fet els xinesos durant d�cades al Tibet, o a Xinjiang, etc., o de les barrabassades que continua fent mestre Putin als pobles no russos de la Federaci� Russa les haguessin fet els americans o els israelians, els carrers estarien plens de gent que protestaria.

Occident �s aix�: aberrant. Nom�s a l��frica, hi ha actualment vint-i-un conflictes armats. En aquests, bona part de la responsabilitat recau en francesos i xinesos i, aix� no obstant, no sentim gaires queixes. Que maten un fotimer de gent de tal poble... i, qu�? Si no hi ha una intervenci� directa, indirecta o recercada i agafada amb pinces del senyor Bush, el tema no interessa.

Finalment, sembla que alguna veu d�Occident comen�a a plantejar la possibilitat de boicotejar la cerim�nia d�obertura dels jocs de Beijing. Em sembla una bona not�cia. Els jocs es farien igualment, per� el govern xin�s �res a veure amb el poble xin�s� rebria un advertiment p�blic: el renyarien. Ves per on, aquest cop estic a favor del tradicional a�llament franc�s. Sarkozy, personatge peculiar, hi ha posat m�s seny que no els altres dirigents mundials. Del COI, ni en xerram. El que ha fet durant les darreres d�cades aquest cau d�impresentables �s lamentable. Des que Samaranch en fou nomenat president, el prestigi del COI no ha fet altra cosa que arrossegar-se. Pol�tica i diners han estat els seus lemes; d�esport, ben poc.

El tibetans han estat m�s que delmats des que van ser enva�ts per Xina fa m�s de cinquanta anys. Ja s�n minoria al seu pa�s. El seu nombre ha disminu�t. Abans perqu� s� i ara perqu� tamb�, els tenim oblidats. El mateix passa amb els kurds, amb els armenis, amb els... Aqu� solament ens interessa sortir al carrer per cridar a favor de palestins i iraquians. B�, de fet el que importa �s criticar jueus i americans, que no vull dir que no s�ho hagin merescut m�s d�una vegada, per� el que no pot ser �s mostrar el �plumero� cont�nuament i d�una manera tan parcial. Ah, val a dir que tamb� hi ha inter�s a parlar del S�hara, cosa molt honorable. Ara b�, em resulta curi�s que en tractar aquest conflicte sempre es recordi �justament�que els sahrau�s van ser abandonats pel Govern espanyol. Certament fou aix�. La pregunta que em faig �s la seg�ent: si era criminal sortir del S�hara, per qu� �s tan positiu abandonar l�Iraq o reclamar que les tropes tornin d�Afganistan? Puc entendre que la gent s�opos�s a enviar-hi tropes, per� quan hi ets no te�n pots anar a la francesa. I Fran�a encara mai no ha deixat cap pa�s a les bones. Ha plegat d�Alg�ria i del Vietnam, per� derrotada. �s m�s, el mateix dia que els americans comen�aven la guerra contra Iraq, Jacques Chirac enva�a Costa d�Ivori. Encara record com protestava la gent... Quina nit, aquella! Ho vaig somiar, evidenment.

Sobre "Es Carrer" i el Foner

francescsintes — Dil, 17 Mar 2008 21:33:06

Estic esp�s i no s� si m'explicar� b�. Ara mateix no s� si acabar� parlant d'Es Carrer o de mi mateix: el Foner. Em fa l'efecte que sense la revista el Foner ha de callar. No li queden bales i a m�s a m�s est� cansat de fer rodar la bassetja. Sovint la fona ha apuntat massa contra ell mateix.

Molta gent em diu que ha rigut amb el que deia el Foner durant aquestes cent setmanes. M�agradaria que hagu�s estat aix�. Conf�s que moltes vegades jo mateix somreia mentre escrivia, per� la majoria de vegades patia molt. El fet d�haver de trobar una idea m�ha afectat, m�ha angoixat i no s� si m�heu compr�s b�. El Foner i jo no som ben b� la mateixa persona. El Foner m�ha segrestat. Tenc la impressi� que no em pertany, que una vegada que va sortir al carrer a Es Carrer va cobrar vida pr�pia i es va rebel�lar contra el creador. Es repeteix la hist�ria de Frankenstein, el Golem... i no es que m�hi vulgui comparar, ni de noves. Jo tamb� l�he emprat. Li feia dir el que com a Francesc mai no diria. Alguns em demanen que no el mati, per� sup�s que l�enterrar�. Primer perqu� no crec que trobi cap mitj� per �escanyar-lo�. Vull dir que dubt que sense l�obligaci� d�emprar la fona cada setmana pugui continuar vivint.

Era ir�nic? I tant! Molt m�s que no jo. Em diuen que feia riure i em fa gr�cia que un personatge que m�he mig inventat aconsegu�s a��: jo ric ben poc. Som m�s del somriure. Del somriure pillet, fins i tot. T� bloc propi i a m�s la majoria de ventalls els he penjat al Claustre, per� sense paper el Foner ha de morir per for�a i estic bastant content que sigui aix�.

Molta gent es lamenta de la desaparici� d�Es Carrer de Menorca, altres se n�alegren. Estar content per la p�rdua d�alguna cosa �s quelcom que se�m fa de mal entendre, aix� que ho deixar� estar. La revista va n�ixer amb mal peu. No �s meva, per� me l�he sentida com a pr�pia. Els que la van promoure tenen molt de m�rit i a�� sempre tindr� el meu reconeixement. Algunes cr�tiques que ha patit no em semblen justes. Les primeres setmanes algunes es queixaven del disseny i altres del preu. �Dos euros, �s cara!�. Jo sempre els deia que tal vegada pag�vem cinquanta c�ntims de m�s i que aix� suposava 26 euros l�any: menys que qualsevol quota. Si hom volia una cosa hi havia de contribuir. L�he comprada cada setmana. Guard tots els exemplars. �s la meva contribuci�, la d�una persona que no n�era accionista per� que volia una revista que parl�s de Menorca, cada setmana i en catal�.

Alguns la trobaven tova: �Poca canya!�. Aix� �s molt injust amb els redactors. No �s f�cil omplir una revista cada setmana. Ni en Lloren� ni na Maria podien fer m�s del que han fet. Per treure peda�os bruts es necessiten proves i sense m�s temps no es poden trobar. Ning� no vol anar a la pres�, ni pagar indemnitzacions, ni... Jugar-se la pell �s dur. Hi ha herois, per� no podem exigir a ning� que ho sigui. S� el que van patir els dos directors i els redactors. Si a mi em costava escriure una mica m�s de quatre-centes paraules cada setmana, em puc imaginar qu� deu significar omplir p�gines i m�s p�gines. Una publicaci� setmanal tamb� �s una cosa complicada. Si comenta el que ha passat, la gent diu que no duu not�cies fresques, per� �s que dir les coses abans que un diari �s gaireb� impossible! Ells treuen una edici� cada dia i �s molt probable que si un dimarts tens una bomba, el divendres �quan sortia la revista�ja te l�hagin trepitjada. Per aix� et veus obligat a comentar qu� ha passat i no qu� passar�.

Estic decebut amb la resposta de la gent i no �s cap retret. Si de bon comen�ament el tiratge hagu�s estat alt, prest ho hauria estat m�s. Vull dir els suposats progressistes �que eren els m�s interessats que funcion�s, per raons �bvies�l�havien d�haver comprada com a inversi�. Aix�, si se�n venien prou, prest se n�haurien venut moltes m�s. Efecte crida. Fins i tot l�haurien acabat comprant els �contraris� per veure qu� deien aquests desafectes. O no llegim una altra revista tot i no estar d�acord amb la seva l�nia? �s millor?

I b�, sense publicitat no es viu. A�� fot. Es complicat enfrontar-se a qui t�ha de mantenir. Si l�ataques no et posar� anuncis: tu mateix. On s�n els empresaris progressistes? On eren? Veig molta publicitat seva a altres mitjans. No �s una cr�tica, car no tenc dret a demanar a ning� que inseresqui publicitat en un mitj� de comunicaci� si troba que no en traur� cap rendiment, ni a suggerir-li que no mantengui el suposats contraris a la seva ideologia. Si aquests progressistes hi haguessin col�laborat, la inversi� a la llarga hagu�s resultat rendible. M�s mitjans, m�s vendes, m�s rendiment: l�economia �s aix� de simple i aix� de complicada.

I b�, encara estic esp�s i no crec que hagi estat capa� de fer-me entendre. Ho deix estar, per avui.

Quina nit!

francescsintes — Dil, 10 Mar 2008 11:18:42

Ha estat una nit terrible. Excepte el resultat aconseguit per Nafarroa Bai, diria que pel que fa a la resta m'han estomacat de valent. Sortosament ha guanyat la Reial Societat i ahir ho feia Pa�s de Gal�les a Dubl�n amb un assaig meravell�s de Shane Williams "el petit ballar� d�Oosprey". Anit passada, la bleda que m'han clavat ha estat hist�rica. Els motius s�n diversos. Anem a pams.

El PSOE ha tret un resultat que s�apropa a la majoria absoluta i a�� s, per a mi, un desastre. No em crec, i voldria equivocar-me, que d�ara en endavant ens plogui ni la meitat dels diners que generosament aportam a la �Villa y Corte�. Accept aix� no obstant que el PSOE tracta millor el que consider el meu pa�s i que el seu tarann� �s for�a m�s agradable que el del PP; a partir d�aqu� cap difer�ncia important.

El PP ha tret m�s vots dels que jo desitjava. Calia ferir tant els catalans per continuar a l�oposici�. Han posat en perill la conviv�ncia i a�� s greu i gaireb� imperdonable.

EU ha estat a punt de desapar�ixer, la qual cosa m�hauria satisfet. Coincidesc bastant amb ells pel que fa a la pol�tica ecol�gica que defensen i amb la proposta de fer una Espanya plurinacional. En discrep quant a pol�tica internacional i sent per ells la mateixa f�bia amb qu� em tracten com a jueu. Curiosament, em cau prou b� Joan Herrera: un bon candidat.

El frac�s del nacionalistes m�ha dolgut. S�han salvat els que em cauen pitjor. els del BNG; una tropa impresentable. A part d�aquests, solament cal destacar els resultats dignes, per� no bons, de CiU, i el bons d�Uxue Barkos, la meva musa parlament�ria. Fluixets els d�EAJ-PNB i lamentables els d�EA, Unitat i Esquerra Republicana. Convindria que mestre Carod es replantej�s el seu suport a Montilla.

La senyora Rosa D�az, tamb� ha tret representaci� i aix� em dol. Labordeta no, i em cau molt b�. Ciutadans ha fet el rid�cul: una de les poques bones not�cies de la jornada.

L�abstenci� ha fracassat, tret de al Pa� Basc (i amb reserves). At�s que jo era partidari de no votar per castigar els que abusen del sistema: he perdut. Tanmateix, he guanyat per una altra banda: ha ven�ut la democr�cia, que no em cansar� de defensar.

La COPE i tota la tropa d�exaltats madrilenys s�haurien de replantejar la seva estrat�gia. Solament ABC mant� una postura digna i respectuosa.

I b�, el PP ja no podr� dir que aquest cop han perdut per unes circumst�ncies anormals. Aquest cop han d�assumir que no han guanyat i deixar estar els atemptats de l�11-M de 2004. S�ha de saber perdre. Confii que el PSOE tamb� s�piga guanyar.

A votar... o a quedar a casa

francescsintes — Dil, 03 Mar 2008 09:50:52

Estar� molt content si la gent va a votar diumenge, per� jo no hi anir�. Els motius s�n diversos. El primer �s que som covard. El segon que crec que no s�n unes eleccions --ni aquestes, ni cap-- netes. Mentre el sistema no canvi�, nom�s tornar� a passar pel col�legi electoral en dos casos: per dir quin �s el meu pa�s i per optar entre dictadura i democr�cia. At�s que el refer�ndum sobiranista no �s una opci� que contempli com a probable i que una dictadura, sortosament, �s gaireb� impossible que torni --malgrat els Mena que s�escalfen de tant en tant--, em qued a casa. I tanmateix, defens amb for�a el "sistema". Pot semblar curi�s.

Per qu� som covard? �s ben simple. No em vull penedir durant quatre anys d�haver votat un partit, qualsevol, que em pugui decebre. Em definesc com a liberal --en realitat semiultraliberal, tot i que alguns eliminin el �semi� i mantenguin que som simplement ultraliberal--, la qual cosa em manlleva opcions v�lides per escollir. A m�s a m�s, som nacionalista i ecologista i no pens renunciar al meu radicalisme personal en el camp verd. Tot aix� encara em complica m�s de poder trobar una alternativa que s�apropi a la meva manera de veure la societat. El PSOE �s massa centralista; el PP si fa o no fa. Esquerra Unida �s, com el PSOE, antisionista, i jo defensar� fins al final l�Estat d�Israel.
No puc votar. L�opci� preferida, aquest cop, seria Unitat. M�ho he plantejat, per� hi trob obstacles insalvables. D�una banda, perqu� van junts amb el PSOE al Senat �fet incomprensible--, de l�altre, perqu� no confii gens que dia 10 no es decantin cap a un dels dos partits centralistes.

Per� sobretot, no vot perqu� les eleccions s�n tramposes. S�han convertit en una mena de dictadura encoberta que malda per mantenir els resultats passats. Aix� ho podem comprovar amb el repartiment del temps que es concedeix als partits majoritaris en les televisions p�bliques: amb l�exclusi� de les forces minorit�ries en els debats, etc. PP i PSOE tenen vocaci� d��nics. Al final, si les coses no es modifiquen, acabarem gaudint d�un sistema molt semblant a l�americ�: dos grans partits i prou. De fet, a�� no seria nou a l�Estat espanyol: fa unes d�cades ja el va tastar amb el duet Sagasta-C�novas.

Per si tot a�� no fos suficient, resulta que encara el pagam la campanya electoral. Cada esc� suposa un ingr�s de 21.000 euros als partits, diners que els apoquina l�Estat ��s a dir ciutad�--. I no acaba aqu� el furt: a m�s a m�s encara els aporta una quantitat per vot obtingut... si aconsegueixen representaci�. I jo em deman: no seria just que els que no l�obtenen tamb� rebessin aquest ajut?

Podria votar en blanc, certament, per� no em d�na la gana. Els que ens abstenim som els �nics que declaram clarament quina �s la nostra opci�. Els que voten poden dir que escullen una opci� �o voten en blanc� i al final optar per una altra. El vot nul es pot confondre amb una errada involunt�ria: l�abstenci� �s clara. Jo protest contra aquestes minitrampes i la millor manera de fer-ho consider que �s l�abstenci�: ras i curt.

Afavoresc el PP si no vaig a votar? �s possible, per� m��s del tot indiferent. Qu� he d�agrair al PSOE? Res. M�he de banyar i dir qui voldria que guany�s? Ho far�, cap problema. M�encantaria una vict�ria m�nima de qualsevol dels dos grans i que cap no aconsegu�s m�s de 160 escons. Fins i tot, per ser m�s cruel, tot i que faig m�s banda cap al PSOE, ja voldria que fos Rajoy qui guany�s per 160 a 159. Per qu�? Simplement per veure si aix� la conviv�ncia millorava. Dubt que a�� fos suficient. Qui no ens deixa viure tranquils s�n els que s�han apoderat de El Mundo i de la COPE. Acabar� dient per qu� faig m�s banda cap al PSOE: simplement perqu� van fer un intent seri�s per aconseguir la pau. Durant aquesta passada legislatura hem gaudit d�un mesos de tranquil�litat i a�� no t� preu.

El debat

francescsintes — Dim, 26 Feb 2008 08:22:53

No m'agraden els debats. Em fan patir. En un debat no hi ha la intenci� d'exposar, solament la de tombar l�adversari. Posats a triar, preferesc un combat de boxa. Em direu que som b�stia. Parcialment teniu ra�. El noble art de la boxa, el veig com una demostraci� d'un del p�gils per evitar que l'altre el toqui m�s que no d'humiliar-lo. La defensa importa m�s que no la pigada.

De la mateixa manera que no m�estiren els debats, m�encanten les taules rodones. Deu ser per a�� que m�ho pas molt b� �si el tema m�interessa� veient i escoltant Millennium, un dels programes que emet el 33, una cadena que entre el PP i el PSOE, estalonats en la inactivitat del PSM, no ens deixen rebre. La difer�ncia �s �bvia. A Millennium la gent est� asseguda i exposa les seves idees tranquil�lament. La taula rodona sempre presenta dos problemes D�una banda �s habitual que alguns dels que hi participen acapari massa temps i impedesqui als altres d�intervenir-hi. De l�altra, el debat sa desapareix i tot es planteja i prou, sense profunditat. Deu ser per aquest motiu que en acabat ens recomanen un seguit de lectures per aprofundir sobre les aportacions dels convidats.

Ahir, ten�em debat pol�tic a les teles, en plural. Ahir ten�em combat. Ahir l�Estat tornava a demostrar que no ens t� en compte. Un altre motiu per no votar. Per aconseguir el t�tol, un boxejador ha d�anar escalant posicions en el r�nquing. En els debats pol�tics promoguts per PSOE i PP, nom�s hi ha dos aspirants �evidentment �s un retrat de la societat actual� i els altres que es fotin. I clar, si aix� �s aix�, la democr�cia es perverteix. Amb l�excepci� de l�enfonsament d�UCD, els grans sempre s�han mantingut. Els ho posen f�cil. Disposen de m�s temps perqu� fa quatre anys van treure m�s vots. Sembla com si el passat fos decisiu i tingu�s una influ�ncia total. No critic�vem que Castro no hagi convocat eleccions netes en cinquanta anys? PP i PSOE, especialment, apliquen la mateixa t�ctica. Deia el fumador de puros que a Cuba ja van votar una vegada i que el poble �s prou grosset per no haver de demanar-li cada dos per tres quin tipus de govern vol. Sense comentaris.

A m�s a m�s, cada partit obtindr� 21.000 euros per cada esc� que aconseguesqui i una quantitat important per cada vot obtingut.. A�� s injust. Qui subvenciona els que estam contra aquest sistema i ens negam a votar mentre el sistema no canvi�? I encara no en tenen prou... Per acabar-ho d�espanyar, els pagam el personal. Aix�, el PP i el PSOE disposen de tres administratius pagats pel CIM i el PSM d�un. Magn�fic. Senyors, que voti un altre: per ara, em feis f�stic.

La xara i l'arquebisbe de Canterbury

francescsintes — Dim, 13 Feb 2008 10:52:41

Les declaracions de l'arquebisbe de Canterbury, Rowan Williams, han acabat sent pol�miques. Un cop rellegides, hom s'adona que contenien una part que si m�s no era discutible. Finalment, el mateix arquebisbe ha reconegut --i ha assumit la seva responsabilitat per aquest fet-- que no ho va saber explicar del tot b�. Al mateix temps, el primer ministre brit�nic, Gordon Brown, li ha donat suport.

Des que Enric VIII es va convertir en cap de l�Esgl�sia Anglicana per un problema de bragueta o de desc�ndencia, la situaci� d�aquesta comunitat sempre ha sorpr�s. Part de les cr�tiques que ha rebut s�n injustes. De fet, fins no fa massa els papes tamb� eren caps de l�Esgl�sia cat�lica i �reis de Roma�. Al Regne Unit la cosa tamb� ha canviat i el mateix pr�ncep Carles ha comentat que voldria no ser cap de l�Esgl�sia, at�s que entre els seus s�bdits hi ha gent que pertany a diversos col�lectius religiosos.

Tanmateix, el prop�sit d�aquest meu comentari, �s meditar sobre si cal acceptar, o si m�s no oposar-s�hi� que alguns litigis o algunes q�estions siguin debatudes per lleis diferents a les pr�pies del sistema civil d�un estat. Val a dir que, abans hi ha d�haver un acord entre les parts que han d�admetre aquest arbitratge. El problema ve quan sentim a parlar de la xara, llei isl�mica --m�s plural que no sembla--. De fet, a molts de pa�sos coexisteixen diferents sistemes judicials i no passa res. T� ra� Williams quan diu que al Regne Unit ja actua un Beth Din (tribunal jueu) o la Rota en el cas que dos cat�lics vulguin anul�lar el seu matrimoni. A Espanya mateix, a Menorca sense haver de fer massa quil�metres, hi ha hagut un petit conflicte �o gran� sobre qui era el propietari d�un col�legi religi�s. Finalment el tema s�ha resolt a Roma i els tribunals espanyols no s�han pronunciat.

Altres normes paral�leles s�apliquen sovint entre gitanos i probablement ni ens adonam que a�� ha succe�t. De fet, hi ha diversos contractes laborals entre els ciutadans de l�Estat, com ara els administratius que nom�s afecten els funcionaris. El problema del plantejament de l�arquebisbe �s voler-ne treure punta, del que va dir. Ell mateix va aclarir que es referia a q�estions menors i que en cap cas no havia de vulnerar, la xara, la llei civil o penal. No podia admetre l�ablaci� del cl�toris, etc. I probablement va patinar �i sense probablement� en referir-se a la polig�mia. Aix� no obstant, qu� pot fer-nos inacceptable d�un �rbitre lliurament acceptat per ambdues parts? �s el mateix que passa amb els mediadors que avui s�estan posant de moda a Espanya? �s el mateix que els arbitratges en temes de consum? �s incompatible que hi hagi dos o m�s sistemes legals? Sup�s que dep�n. Particularment em sembla perfecte que una parella obtengui el divorci gr�cies a la legislaci� �moderna� i que la religiosa en discrepi. Aix�, una persona es pot tornar a casar civilment i no podria fer-ho religiosament. A l�inrev�s seria inacceptable, possible, per� inacceptable.

A Menorca tenim un altre exemple que no s� si �s comparable: l�amitgeria. I clar, acceptar aquest contracte com a opci� �s una cosa i com a �nic sistema �s una altra. No �s el mateix anar a mitges a s�Alair� o s�albaida que a un llogaret. D�un lloc el pag�s en surt ric i de l�altre amb l�esquena trencada.

Rowan Williams ha estat valent, ara cal que valorem si el que va dir cont� una part assumible per la societat. Hi ha prou dubtes.