Hi ha coses complicades: fer una "o" amb un got, endevinar on és la
bolleta que amaga un
trillero, treure l'arrel cúbica –sense
calculadora-- d'una xifra que té trenta-quatre decimals... I coses molt
difícils. Votar al Congrés ho és, i molt!. Cal tenir en compte que s'ha
d’escollir entre tres botons. No m'hi voldria enfrontar. És tan difícil
que n'hi ha que ni en dues legislatures dominen el sistema. Podrien
pitjar el mateix que el del costat, però no hi ha confiança: i si és
tan poc destre com un mateix? I si està emprenyat? I, a més a més, no
val a copiar: no queda bé. Tan complicat és que encertar el sentit del
vot demana Déu i ajut. Per aquest motiu, l'espasa mexicana d'Oaxaca –i
filla d’un exiliat menorquí-- Perla Picó Quebequevaltalch, va inventar
fa uns anys un sistema per ajudar els pobres diputats: el simulador de
vot. Inspirat en els simuladors que empren els pilots d'avió per
aprendre a tirar gratacels i en el que empra un tal Hamilton –de qui
som un fan incondicional— per conèixer un circuit on mai no ha
corregut, el simulador de vot t'ajuda a no errar-te.
(Segueix)
