Al món hi ha seixanta-cinc països que produeixen petroli. D'aquests, cinquanta-sis ja han arribat al màxim i cada dia n’extreuen més poc. Tenim un problema i és molt gros. Entre tots –sobretot alguns, car hi ha molta gent que mai no n'ha emprat, si més no directament—consumim entre vuitanta-cinc i vuitanta-set milions de barrils al dia i aquesta quantitat molt prest superarà els cent vint milions. Això succeirà ja (Segueix)

Última Hora Menorca publicava la setmana passada un article sobre la "mesquita" --i és que es pot dir així-- de Maó. Segons aquest reportatge, l'actual és insuficient per atendre tota la gent que s'hi reuneix. Personalment em sembla bé que el col·lectiu musulmà reclami un espai on poder aixecar un nou lloc per resar, el que no puc admetre és que --i és possible que ho vagi entendre malamen-- hagi de ser un ajuntament, el de Maó en aquest cas, el que els hagi de cedir aquest espai. (Segueix)

Sempre m'he fet una pregunta: quina deu ser la vegetació pròpia de Menorca? Quins arbres i arbusts hi devia haver abans que l'home transformàs el paisatge? Alzines? (Segueix)

El personal de Capitòlia, vila de Llevant que se sent estimulada per un desig irreprimible d’'ncapçalar la representació de la Roqueta tota, contemplava la setmana passada una desfilada outdor del Servei de Passadís d'IB-Salut, encapçalat pel gran A. F. El ciutadà normal se sentí extraordinàriament descol·locat. Acostumat a veure'ls desfilar per l'interior de l'hospital Mateu Orfila, hom creia que per alguna causa que se li escapava, quelcom paranormal havia succeït. En efecte, els capitolians començaren a demanar-se, uns als altres i més d'una vegada a si mateixos: “Qui és l'últim?”. No hem de ser durs amb el poble, era lògic confondre’s. (Segueix)

Contra Xina ningú no piula. No hi ha res com ser poderós o com convèncer el personal que gràcies a ells--als xinesos-- part d'Occident disposa d'una oportunitat única d'enriquir-se. La hipocresia és paradigmàtica i típica. Si la meitat del que han fet els xinesos durant dècades al Tibet, o a Xinjiang, etc., o de les barrabassades que continua fent mestre Putin als pobles no russos de la Federació Russa les haguessin fet els americans o els israelians, els carrers estarien plens de gent que protestaria. (Segueix)

Estic espès i no sé si m'explicaré bé. Ara mateix no sé si acabaré parlant d'Es Carrer o de mi mateix: el Foner. Em fa l'efecte que sense la revista el Foner ha de callar. No li queden bales i a més a més està cansat de fer rodar la bassetja. Sovint la fona ha apuntat massa contra ell mateix. (Segueix)

Ha estat una nit terrible. Excepte el resultat aconseguit per Nafarroa Bai, diria que pel que fa a la resta m'han estomacat de valent. Sortosament ha guanyat la Reial Societat i ahir ho feia País de Gal·les a Dublín amb un assaig meravellós de Shane Williams "el petit ballarí d’Oosprey". Anit passada, la bleda que m'han clavat ha estat històrica. Els motius són diversos. Anem a pams.
 (Segueix)

Estaré molt content si la gent va a votar diumenge, però jo no hi aniré. Els motius són diversos. El primer és que som covard. El segon que crec que no són unes eleccions --ni aquestes, ni cap-- netes. Mentre el sistema no canviï, només tornaré a passar pel col·legi electoral en dos casos: per dir quin és el meu país i per optar entre dictadura i democràcia. Atès que el referèndum sobiranista no és una opció que contempli com a probable i que una dictadura, sortosament, és gairebé impossible que torni --malgrat els Mena que s’escalfen de tant en tant--, em qued a casa. I tanmateix, defens amb força el "sistema". Pot semblar curiós. (Segueix)

No m'agraden els debats. Em fan patir. En un debat no hi ha la intenció d'exposar, solament la de tombar l’adversari. Posats a triar, preferesc un combat de boxa. Em direu que som bèstia. Parcialment teniu raó. El noble art de la boxa, el veig com una demostració d'un del púgils per evitar que l'altre el toqui més que no d'humiliar-lo. La defensa importa més que no la pigada. (Segueix)

Les declaracions de l'arquebisbe de Canterbury, Rowan Williams, han acabat sent polèmiques. Un cop rellegides, hom s'adona que contenien una part que si més no era discutible. Finalment, el mateix arquebisbe ha reconegut --i ha assumit la seva responsabilitat per aquest fet-- que no ho va saber explicar del tot bé. Al mateix temps, el primer ministre britànic, Gordon Brown, li ha donat suport.

 (Segueix)

Si en parlar d'admetre els matrimonis homosexuals la major part de la gent hi està d'acord, no succeeix el mateix quan el tema deriva cap a l'adopció. Comprenc que en aquest cas l'oposició a permetre d'adoptar a parelles homosexuals és més bona d'entendre, ja que hi ha una tercera persona implicada i, teòricament, per la seva joventut, aquesta no hi té res a dir. És aleshores quan part de la societat s'erigeix en defensors d'aquesta criatura o, millor dit, aprofita la circumstància per tornar a carregar contra els homosexuals... que sempre els ve de gust. (Segueix)

Si matrimoni significa "ofici de mare", realment tenim un problema amb molts de tipus d’unió conjugal. Per començar, els mateixos administradors del sagrament fan trampa. I el mateix podem dir de qualsevol intermediari entre la parella i el cel, sigui aquesta unió un sagrament, o sigui qualsevol cosa. (Segueix)

Les manifestacions --les orals i les que han reunit milers de persones al carrer-- que han tingut lloc darrerament a Espanya referides a la destrucció de la família, ens haurien de fer pensar. Quan una persona pensa, arriba a una conclusió raonada. És important de raonar les conclusions, tot i que això no implica que aquestes conclusions hagin de ser definitives. En açò, en la certesa immutable i personal, no hi crec. (Segueix)

Predica, predicaràs... Ni que fos un conte. Alguns bisbes han perdut el Nord i no els ha passat solament pel que diuen. El problema rau a confondre a qui s'adrecen. Personalment, em sembla lloable que vulguin transmetre un missatge i un magisteri. Fins i tot puc arribar a compartir part d'ambdós. Ara bé, en voler mesclar la "part" amb el "tot"... hi ha un conflicte entre ses eminències i un servidor. (Segueix)

No som ric, però no em puc queixar. Arrib a final de mes, la qual cosa és un èxit. Val a dir que els meus mesos tenen solament dos dies: dia 1 i dia 2. Dia 1 cobr; i dia 2, que dura més de quatre setmanes, gast. L'euro m'ha anat bé. Gaudesc d'una posició econòmica millor que quan replegava pessetes. Dec ser dels únics. Si la cosa no gira, no he de patir pel meu futur i segurament tampoc pel de les meves filles.

 (Segueix)

Gràcies a Déu, el concordat entre la Santa Seu i la cadena d'emissores COPE no s'ha trencat. Així, cada matí, a partir de les set, i cada nit, il·luminats amb un llanterna que els deu haver regalat el mateix Maligne, tenim la possibilitat d'il·lustrar-nos sobre com no hem d'aplicar el Catecisme en la nostra vida diària. (Segueix)

A l'hora de pactar, a vegades passen coses rares. És cert que normalment el PSM, per donar un exemple, sol pactar exclusivament amb el PSOE, però també tenim exemples que van en una altra direcció. Hem pogut veure com aquest partit arribava a acords amb el PP o com UCM –teòricament proper als populars— tombava aquesta opció i pactava amb l'esquerra. (Segueix)

Sembla que el centrisme, a Menorca, resisteix. D'una banda reviscola as Castell i, de l'altra, a Ciutadella no abandona del tot. Bones intencions que, malgrat tot, no crec que aconseguesquin reeixir. Els partits de centre menorquins, tal com estan muntats, difícilment acabaran triomfant. I quan dic triomfant no vull dir que guanyin les eleccions, sinó que acabin decidint. El centre menorquí és molt lluny del PSM, per exemple. O d'UM amb qui ideològicament coincideix una mica més. (Segueix)

Què és ser d'esquerres? Bona pregunta. I mala de respondre. Encara som d'esquerres o cada cop n'estic més allunyat, de l'esquerra? M'ho deman sovint. Em faig bullir el cervell. Si ser d'esquerres només és ser solidari, supòs que encara no he canviat de bàndol. (Segueix)

No som objectiu en parlar de Daniel Ortega. No em cau massa bé i tal vegada només li cerqui defectes. La seva actuació durant la darrera i famosa Cimera Latinoamericana em va semblar típica seva. Sense voler defensar que el rei d'Espanya s'aixacàs i plegàs, tampoc no gos a criticar-ho. (Segueix)

De tant en tant sentim a parlar sobre integració, acolliment... Algunes persones mantenen que en aquest procés --em referesc clarament als immigrants-- la cessió ha de ser doble. D'una banda, nosaltres tenim l'obligació moral d'ajudar qui ve a Menorca a guanyar-se les garrofes perquè a casa seva no hi havia arbres d'on recollir-les, però de l'altra ells també s'han d’adaptar. Contra aquesta manera de veure, o tractar, el problema, també s'aixequen veus que reclamen "només" la integració o cessió dels nouvinguts. Proposen que siguin ells, exclusivament, els que s'adaptin (Segueix)

Ja que es veu que hi ha gent amb ganes d'opinar sobre la "independència" de Fornells, trob que pot ser interessant d'oferir aquesta possibilitat a través del bloc. Aprofit un article de M. A. Limón --que m'ha donat permís per "prendre-l'hi"-- per encetar el tema. Agaf aquest article perquè, si més no a mi, em va fer canviar l'opinió que tenia sobre la segregació d'aquest nucli., en exposar-hi coses que no m'havia plantejat. A més a més, com és habitual en l'autor, està molt ben escrit i raonat. Aquí el teniu. (Segueix)

Traduït d'una manera més o manco literal, el Catecisme de l'Església Catòlica, desplega en el punt 2266 un article controvertit sobre la pena de mort. El copii més avall. (Segueix)

Iberia ens vol deixar sense vols de connexió amb Barcelona i la gent es queixa. Ara és hora! La societat menorquina en culpa la companyia i als polítics ja els va bé. En realitat, l'operació és molt més complexa i convé parlar-ne. Els vertaders culpables són uns altres: PP i PSOE, especialment, però també UM, PSM, ERC i tots aquells partits que permeten que els dos grans ens fotin el pèl. Fa mesos que estic recollint informació sobre el tema dels aeroports espanyols. En faré un petit resum.

 (Segueix)

Un cop sabem quins han estat els resultats de les eleccions a Menorca, solament ens resta esperar a veure quins seran els pactes a què arribaran els diferents partits o forces que s'hi havien presentat. Quines persones aconseguiran ser alcaldes? Qui ha guanyat? Qui ha perdut? (Segueix)

Hi queda una setmana. Què passarà a Ciutadella, a Alaior i a les Illes? Qui guanyarà? Qualsevol pronòstic que faci serà desencertat. Mai no endevín els resultats de les eleccions. No sé si és que no en sé més, que som malastruc o que confonc el desig amb la reflexió.
 (Segueix)

Confés que som bastant monàrquic. Sé que ser-ho no és modern i que la monarquia consagra un privilegi injust. De tot açò, en som conscient. Tanmateix, malgrat que el cor em demana de fer-me republicà –com gairebé tothom— continui sent bastant monàrquic.
 (Segueix)

Volia esperar una mica més a escriure sobre les festes més grans del món, però hi ha prou tema com per començar a parlar-ne unes setmanes abans. A Cabildolàndia, les han mitificat tant que m'han acabat avorrint i em semblen cruels. Començaré pel primer capítol. Entraré el pròleg la setmana que ve o un altre dia. (Segueix)

¿Se puede considerar que valenciano, balear y catalán forman parte del mismo sistema lingüístico sin ser sospechoso de ser un pancatalanista ni un antiespañol?

Depende de lo que entienda por sistema lingüístico, claro. Desde luego, en la Edad Media los que hablaban esas lenguas consideraban que eran diferentes y que necesitaban la traducción de unas a otras. Es lógico porque el catalán es un dialecto del provenzal mientras que el valenciano y el balear son lenguas romances de raíces previas a la invasión islámica.

 (Segueix)

Som un mabre. O som "es mabre". Jo sabia que la fama com a amant deficient em precedia. Ereccions dèbils i curtes, ejaculació precoç, disfuncions sexuals diverses... Totes les mancances, en definitiva. El que no em podia imaginar és que arribaria a oferir Viagra a través del meu correu electrònic. Som una font distribuïdora de correu brossa. Si tot va bé, prest seré el rei dels "spams". (Segueix)

Em fa l'efecte que el problema del recompte de gent que desfila en una manifestació qualsevol ha de deixat de tenir relació amb el nombre de persones que caben en un metre quadrat. Si parlàvem d'açò, és prou lògic deduir que el nombre màxim de persones que hi caben, en un metre quadrat, sigui de quatre o cinc. (Segueix)

Fa uns anys, uns comissió integrada per Andreu Murillo, Florenci Sastre, Josep Manguán i Pilar Vinent --sí, ja sé que és la meva dona--, van rebre l'encàrrec de "crear" una bandera de Menorca. Tot i que és molt discutible que la vagin encertar, --i molt més que en dissenyar-la respectessin l'heràldica, la sigil·lografia i la vexil·lologia--, la qüestió és que l'escut i la bandera escollits i aprovats pel Consell Insular de Menorca van ser els següents: (Segueix)

Dilluns s'escampava per Alaior la notícia que Onofre Pons Quitana havia dimitit. Si això és cert, m'ha fet malbé --si més no, parcialment-- un article que escric a les dues de la nit. Coses de l'insomni i el mal a les cervicals. Mai no he votat en Nofre, ni ho faré, però sempre m'ha caigut molt bé. Els que el coneixem, sabem que és una persona agradable, educada i que sap fer favors. I sap perdonar. No tots podem dir el mateix. (Segueix)

Una vegada acabats els treballs filològics, un august representant de la molt noble ICM, el senyor Pons Montanari, ha fundat la secció de matemàtiques de l'entitat. Per no confondre l'opinió pública amb unes noves sigles, conservarà les tradicionals, tot fent-hi un petit canvi. D'ara en endavant, ICM significarà Institut de Càlcul Mahonès. Cal afegir que també s’està estudiant la possibilitat de denominar-lo Mahhhhhonès. Segons sembla, la presència múltiple de la lletra idolatrada provoca un estat d'èxtasi prou agradable. Ep, i no és delicte consumir-la, ja que es pren per via contemplativa i no deixa rastres a la sang. (Segueix)

Com a baga, tela. Un autèntic camel. Per a qui no ho sàpiga, un camel és una corda molt gruixada. De fet, la confusió entre els mots grecs "kámelos" i "kámilos", va provocar que de petits ens trencàssim la poca massa gris incorporada al cervell, incapaços d'entendre què volia dir el Crist en afirmar que era difícil que un camell passés pel forat de l'agulla. Sant Jeroni la va vessar en fer la traducció del grec al llatí. A Saddam, l'han penjat amb un corda camel que suspendria sense pegues Tarzan, Jane i un ramat de monees alhora. (Segueix)

D'ençà que vaig començar a llegir les pàgines d'informació econòmica, no ha passat gaire temps: tot just uns mesos. A casa em diuen que ja són ganes llegir aquestes planes, però --què voleu que us digui?-- hi faig una xalada. Una de les coses que hi he cercat –i el fracàs ha estat total-- és quelcom referit a un augment important de fabricació de calcetins. Més que res, era per veure si així s'explicava el tràfic de diners negres, car tothom sap que la funció del calcetí és encabir diners. La intenció final, això no obstant, era una altra: la corrupció. (Segueix)

M'he reencarnat diverses vegades, la qual cosa m'ha permès de ser testimoni d'uns fets excepcionals. Record perfectament que com a poll resident a la cabellera de Nathan ben Abraham, vaig presenciar com Moisès decantava les aigües del mar Roig.

 (Segueix)

El fet que alguns polítics balears –i abans altres de Marbella, etc.- comencin a patir les conseqüències d'haver actuat incorrectament, és una bona notícia. Bé, en realitat és una bona notícia per als que creim que la Justícia fa la seva feina, car és evident que els que han comès alguna il·legalitat deuen estar una mica trasbalsats. No crec que tothom hagi dormit tranquil a les Illes des que van (vam) saber que a Andratx la policia havia detingut l'alcalde i un director general de la CAIB, entre d'altres. (Segueix)

L'enemistat entre Alaior i l'aigua ve de lluny. Els alaiorencs, no ho podem evitar. Maleïm el suc. Sobretot si no incorpora graduació etílica. Fa unes dècades el poble va prendre una decisió heroica: dessecar el port. Els més joves ni n'han sentit a parlar. Idò sí, Alaior tenia un port. Gos a dir que era el segon més important de l'illa. El tràfic superava amb escreix el del de Cabildolàndia, del d'Addaia i del de Sanitja junts. No parlaré del de Fornells perquè tenc previst d'anar-hi un any d'aquests i no voldria prendre mal. Tanmateix, a Alaior som tan amicals que per evitar malentesos, com el famós amb uns maonesos bromistes que hi feren quarantena en una tèquina i que acabà amb batalla i esborrada general de les subscripcions al setmanari cabildo "El Iris", vam fer tot el possible per eliminar qualsevol rastre del record.

 (Segueix)

Van guanyar els sandinistes? Jo diria que sí, però també diria que no. Hi ha victòries i victòries. Ja ho va dir Pirrus, rei de l'Epir: "Una altra victòria com aquesta... i estam perduts". (Segueix)

Atretes per la inauguració de la Sala Multifuncional i l'ampliació del camp de golf de Son Park, era lògic que el I Congrés Internacional de Cabres tingués lloc as Mercadal. Per manca d'informació les cabres organitzadores van optar per organitzar-lo en ple estiu, amb la qual cosa la dificultat per aconseguir allotjament va provocar que s'escampessin pel terme municipal. La manca d’oferta complementària per entretenir-se va fer la resta. Com que els restaurants es negaven a servir-los àpats vegetarians i que la resta de clients es queixaven per la seva forma rudimentària d’alimentar-se, eren expulsades sistemàticament de qualsevol establiment i van començar a devorar tot el que trobaven a jardins privats, etc., fins al punt de posar en greu perill el manteniment de la gespa del camp de golf, per la qual cosa van ser denunciades davant l'autoritat competent. Alhora, un altre segment de la població, el més devot, començava a fer conjurs anticabra per maleir-les, car de tots és coneguda la relació perversa entre aquest animal i el Maligne.

 (Segueix)

El meu padrí de confirmació, el prevere Miquel Anglada Gelabert (a.c.s.), em contava que una vegada el meu avi passejava per Ciutadella amb uns forasters per mostrar-los la ciutat. En passar per davant de la Catedral, aquells li van comentar que el campanar no era gaire cosa. El meu avi els va contestar: “I ves... és fet aquí”. I és que els cabildos ja ho tenim, això: som fets aquí. Bé, tots no. N’hi ha un que és galàctic.

 (Segueix)

Finalment, ha arribat l’entesa. Ciutadella tindrà port. Un port amb unes mesures raonables, vull dir. Tothom bota a Cabildolàndia, qui no ho fa... és maonès o traïdor. La gent està contenta. No era tan difícil aconseguir que estigués satisfeta. L'Administració, també n’està: el projecte guanyador li sortirà molt bé de preu. Tot just apurà a uns 3.000 euros, el cost de dissenyar un cartell; tal com us ho dic. Ni barra de formigó, ni res de res. Amb un cartell, a prova de vents, problema resolt. (Segueix)