Hipocresia
Escrit per Francesc Sintes Giménez | 26 Mar, 2008Contra Xina ningú no piula. No hi ha res com ser poderós o com convèncer el personal que gràcies a ells--als xinesos-- part d'Occident disposa d'una oportunitat única d'enriquir-se. La hipocresia és paradigmàtica i típica. Si la meitat del que han fet els xinesos durant dècades al Tibet, o a Xinjiang, etc., o de les barrabassades que continua fent mestre Putin als pobles no russos de la Federació Russa les haguessin fet els americans o els israelians, els carrers estarien plens de gent que protestaria.
Occident és així: aberrant. Només a l’Àfrica, hi ha actualment vint-i-un conflictes armats. En aquests, bona part de la responsabilitat recau en francesos i xinesos i, això no obstant, no sentim gaires queixes. Que maten un fotimer de gent de tal poble... i, què? Si no hi ha una intervenció directa, indirecta o recercada i agafada amb pinces del senyor Bush, el tema no interessa.
Finalment, sembla que alguna veu d’Occident comença a plantejar la possibilitat de boicotejar la cerimònia d’obertura dels jocs de Beijing. Em sembla una bona notícia. Els jocs es farien igualment, però el govern xinès –res a veure amb el poble xinès— rebria un advertiment públic: el renyarien. Ves per on, aquest cop estic a favor del tradicional aïllament francès. Sarkozy, personatge peculiar, hi ha posat més seny que no els altres dirigents mundials. Del COI, ni en xerram. El que ha fet durant les darreres dècades aquest cau d’impresentables és lamentable. Des que Samaranch en fou nomenat president, el prestigi del COI no ha fet altra cosa que arrossegar-se. Política i diners han estat els seus lemes; d’esport, ben poc.
El tibetans han estat més que delmats des que van ser envaïts per Xina fa més de cinquanta anys. Ja són minoria al seu país. El seu nombre ha disminuït. Abans perquè sí i ara perquè també, els tenim oblidats. El mateix passa amb els kurds, amb els armenis, amb els... Aquí solament ens interessa sortir al carrer per cridar a favor de palestins i iraquians. Bé, de fet el que importa és criticar jueus i americans, que no vull dir que no s’ho hagin merescut més d’una vegada, però el que no pot ser és mostrar el “plumero” contínuament i d’una manera tan parcial. Ah, val a dir que també hi ha interès a parlar del Sàhara, cosa molt honorable. Ara bé, em resulta curiós que en tractar aquest conflicte sempre es recordi –justament—que els sahrauís van ser abandonats pel Govern espanyol. Certament fou així. La pregunta que em faig és la següent: si era criminal sortir del Sàhara, per què és tan positiu abandonar l’Iraq o reclamar que les tropes tornin d’Afganistan? Puc entendre que la gent s’oposàs a enviar-hi tropes, però quan hi ets no te’n pots anar a la francesa. I França encara mai no ha deixat cap país a les bones. Ha plegat d’Algèria i del Vietnam, però derrotada. És més, el mateix dia que els americans començaven la guerra contra Iraq, Jacques Chirac envaïa Costa d’Ivori. Encara record com protestava la gent... Quina nit, aquella! Ho vaig somiar, evidenment.
Perquè ha pujat tant el preu del blat? potser la Xina n'ha compart la reserva dels proxims anys?