Sobre "Es Carrer" i el Foner
Escrit per Francesc Sintes Giménez | 17 Mar, 2008Estic espès i no sé si m'explicaré bé. Ara mateix no sé si acabaré parlant d'Es Carrer o de mi mateix: el Foner. Em fa l'efecte que sense la revista el Foner ha de callar. No li queden bales i a més a més està cansat de fer rodar la bassetja. Sovint la fona ha apuntat massa contra ell mateix.
Molta gent em diu que ha rigut amb el que deia el Foner durant aquestes cent setmanes. M’agradaria que hagués estat així. Confés que moltes vegades jo mateix somreia mentre escrivia, però la majoria de vegades patia molt. El fet d’haver de trobar una idea m’ha afectat, m’ha angoixat i no sé si m’heu comprès bé. El Foner i jo no som ben bé la mateixa persona. El Foner m’ha segrestat. Tenc la impressió que no em pertany, que una vegada que va sortir al carrer a Es Carrer va cobrar vida pròpia i es va rebel·lar contra el creador. Es repeteix la història de Frankenstein, el Golem... i no es que m’hi vulgui comparar, ni de noves. Jo també l’he emprat. Li feia dir el que com a Francesc mai no diria. Alguns em demanen que no el mati, però supòs que l’enterraré. Primer perquè no crec que trobi cap mitjà per “escanyar-lo”. Vull dir que dubt que sense l’obligació d’emprar la fona cada setmana pugui continuar vivint.
Era irònic? I tant! Molt més que no jo. Em diuen que feia riure i em fa gràcia que un personatge que m’he mig inventat aconseguís açò: jo ric ben poc. Som més del somriure. Del somriure pillet, fins i tot. Té bloc propi i a més la majoria de ventalls els he penjat al Claustre, però sense paper el Foner ha de morir per força i estic bastant content que sigui així.
Molta gent es lamenta de la desaparició d’Es Carrer de Menorca, altres se n’alegren. Estar content per la pèrdua d’alguna cosa és quelcom que se’m fa de mal entendre, així que ho deixaré estar. La revista va néixer amb mal peu. No és meva, però me l’he sentida com a pròpia. Els que la van promoure tenen molt de mèrit i açò sempre tindrà el meu reconeixement. Algunes crítiques que ha patit no em semblen justes. Les primeres setmanes algunes es queixaven del disseny i altres del preu. “Dos euros, és cara!”. Jo sempre els deia que tal vegada pagàvem cinquanta cèntims de més i que això suposava 26 euros l’any: menys que qualsevol quota. Si hom volia una cosa hi havia de contribuir. L’he comprada cada setmana. Guard tots els exemplars. És la meva contribució, la d’una persona que no n’era accionista però que volia una revista que parlàs de Menorca, cada setmana i en català.
Alguns la trobaven tova: “Poca canya!”. Això és molt injust amb els redactors. No és fàcil omplir una revista cada setmana. Ni en Llorenç ni na Maria podien fer més del que han fet. Per treure pedaços bruts es necessiten proves i sense més temps no es poden trobar. Ningú no vol anar a la presó, ni pagar indemnitzacions, ni... Jugar-se la pell és dur. Hi ha herois, però no podem exigir a ningú que ho sigui. Sé el que van patir els dos directors i els redactors. Si a mi em costava escriure una mica més de quatre-centes paraules cada setmana, em puc imaginar què deu significar omplir pàgines i més pàgines. Una publicació setmanal també és una cosa complicada. Si comenta el que ha passat, la gent diu que no duu notícies fresques, però és que dir les coses abans que un diari és gairebé impossible! Ells treuen una edició cada dia i és molt probable que si un dimarts tens una bomba, el divendres –quan sortia la revista—ja te l’hagin trepitjada. Per això et veus obligat a comentar què ha passat i no què passarà.
Estic decebut amb la resposta de la gent i no és cap retret. Si de bon començament el tiratge hagués estat alt, prest ho hauria estat més. Vull dir els suposats progressistes –que eren els més interessats que funcionàs, per raons òbvies—l’havien d’haver comprada com a inversió. Així, si se’n venien prou, prest se n’haurien venut moltes més. Efecte crida. Fins i tot l’haurien acabat comprant els “contraris” per veure què deien aquests desafectes. O no llegim una altra revista tot i no estar d’acord amb la seva línia? És millor?
I bé, sense publicitat no es viu. Açò fot. Es complicat enfrontar-se a qui t’ha de mantenir. Si l’ataques no et posarà anuncis: tu mateix. On són els empresaris progressistes? On eren? Veig molta publicitat seva a altres mitjans. No és una crítica, car no tenc dret a demanar a ningú que inseresqui publicitat en un mitjà de comunicació si troba que no en traurà cap rendiment, ni a suggerir-li que no mantengui el suposats contraris a la seva ideologia. Si aquests progressistes hi haguessin col·laborat, la inversió a la llarga hagués resultat rendible. Més mitjans, més vendes, més rendiment: l’economia és així de simple i així de complicada.
I bé, encara estic espès i no crec que hagi estat capaç de fer-me entendre. Ho deix estar, per avui.
el carrer esteia prou bé i és una llàstima.
quan a la publicitat de l'ajuntament, crec que és ilegal el que ha fet el caòtic, això de donar molt a un i res a s'altra. Quan hi ha dues revistes a la teua ciutat, quasi bé idèntiques, has de ser equitatiu (de fet, si fos al contrari, el Iris ho hagués denunciat als tribunals).
De banda d'això crec que hi ha hagut una pèsima gestió comercial a l'hora de conseguir publicitat d'empreses locals, per no dir nula.