A votar... o a quedar a casa
Escrit per Francesc Sintes Giménez | 3 Mar, 2008Estaré molt content si la gent va a votar diumenge, però jo no hi aniré. Els motius són diversos. El primer és que som covard. El segon que crec que no són unes eleccions --ni aquestes, ni cap-- netes. Mentre el sistema no canviï, només tornaré a passar pel col·legi electoral en dos casos: per dir quin és el meu país i per optar entre dictadura i democràcia. Atès que el referèndum sobiranista no és una opció que contempli com a probable i que una dictadura, sortosament, és gairebé impossible que torni --malgrat els Mena que s’escalfen de tant en tant--, em qued a casa. I tanmateix, defens amb força el "sistema". Pot semblar curiós.
Per què som covard? És ben simple. No em vull penedir durant quatre anys d’haver votat un partit, qualsevol, que em pugui decebre. Em definesc com a liberal --en realitat semiultraliberal, tot i que alguns eliminin el “semi” i mantenguin que som simplement ultraliberal--, la qual cosa em manlleva opcions vàlides per escollir. A més a més, som nacionalista i ecologista i no pens renunciar al meu radicalisme personal en el camp verd. Tot això encara em complica més de poder trobar una alternativa que s’apropi a la meva manera de veure la societat. El PSOE és massa centralista; el PP si fa o no fa. Esquerra Unida és, com el PSOE, antisionista, i jo defensaré fins al final l’Estat d’Israel.
No puc votar. L’opció preferida, aquest cop, seria Unitat. M’ho he plantejat, però hi trob obstacles insalvables. D’una banda, perquè van junts amb el PSOE al Senat –fet incomprensible--, de l’altre, perquè no confii gens que dia 10 no es decantin cap a un dels dos partits centralistes.
Però sobretot, no vot perquè les eleccions són tramposes. S’han convertit en una mena de dictadura encoberta que malda per mantenir els resultats passats. Això ho podem comprovar amb el repartiment del temps que es concedeix als partits majoritaris en les televisions públiques: amb l’exclusió de les forces minoritàries en els debats, etc. PP i PSOE tenen vocació d’únics. Al final, si les coses no es modifiquen, acabarem gaudint d’un sistema molt semblant a l’americà: dos grans partits i prou. De fet, açò no seria nou a l’Estat espanyol: fa unes dècades ja el va tastar amb el duet Sagasta-Cánovas.
Per si tot açò no fos suficient, resulta que encara el pagam la campanya electoral. Cada escó suposa un ingrés de 21.000 euros als partits, diners que els apoquina l’Estat –és a dir ciutadà--. I no acaba aquí el furt: a més a més encara els aporta una quantitat per vot obtingut... si aconsegueixen representació. I jo em deman: no seria just que els que no l’obtenen també rebessin aquest ajut?
Podria votar en blanc, certament, però no em dóna la gana. Els que ens abstenim som els únics que declaram clarament quina és la nostra opció. Els que voten poden dir que escullen una opció –o voten en blanc— i al final optar per una altra. El vot nul es pot confondre amb una errada involuntària: l’abstenció és clara. Jo protest contra aquestes minitrampes i la millor manera de fer-ho consider que és l’abstenció: ras i curt.
Afavoresc el PP si no vaig a votar? És possible, però m’és del tot indiferent. Què he d’agrair al PSOE? Res. M’he de banyar i dir qui voldria que guanyés? Ho faré, cap problema. M’encantaria una victòria mínima de qualsevol dels dos grans i que cap no aconseguís més de 160 escons. Fins i tot, per ser més cruel, tot i que faig més banda cap al PSOE, ja voldria que fos Rajoy qui guanyàs per 160 a 159. Per què? Simplement per veure si així la convivència millorava. Dubt que açò fos suficient. Qui no ens deixa viure tranquils són els que s’han apoderat de El Mundo i de la COPE. Acabaré dient per què faig més banda cap al PSOE: simplement perquè van fer un intent seriós per aconseguir la pau. Durant aquesta passada legislatura hem gaudit d’un mesos de tranquil·litat i açò no té preu.
Jo respect la teva opció, però crec que no és cert que sigui la opció més clara. La gent vota un partit polític bàsicament per dues raons: perquè és el que més li agrada o perquè és el que menys li desagrada, deixant de banda el "vot útil". En canvi, l'abstenció és un calaix de sastre. Molts no hi van perquè no creuen en el sistema, d'altres per simple passotisme, alguns perquè enyoren temps passats, uns perquè ho veuen tot guanyat, o tot perdut, etc. I així podríem seguir. Crec a tots els teus lectors ens ha quedat clar que no aniràs a votar, i les teves raons. Però no ens vulguis fer creure que el 40 i llarg per cent de persones que tampoc no hi aniran diumenge ho fan pels mateixos motius.