I alguns bisbes m'aconsellaren...
Escrit per Francesc Sintes Giménez | 5 Feb, 2008En ser gros, vull ser secretari de la Conferència Episcopal Espanyola. Quin càrrec! Posaré cara d'intel·lectual, que és el que muda, i tot seguit aprofitaré per llegir en públic el producte d'una nit d’estiu. Ah, quin goig que fa escriure exaltat! O encara més: quin plaer fer-ho quan t'has de guanyar les garrofes! En realitat, l’única cosa que pot explicar part --i remarc açò de part-- de la Nota de la Conferència Episcopal és el pànic dels ecònoms de l'Església a patir una disminució dels seus ingressos.
És cert que si llegim tota la Nota ens adonarem que ha estat manipulada. Tanmateix, sobta que una gent tan preparada i tan llesta com els bisbes hagi caigut en aquest parany. Puc entendre bona part dels deus punts de què consta i, fins i tot, compartir-los –si tenc en compte qui els redacta--, el que em costa és acceptar el moment en què la publiquen i no veure-hi una presumpta mala intenció. Aquesta mala intenció no la veig en la finalitat més última, sinó en el detall de demanar d’una manera bastant implícita i explícita el vot per a una força política determinada. Certament, altres vegades havien criticat alguna decisió del Partit Popular; el que no havien fet és demanar el vot per a uns altres. Aquí hi ha una ingerència sospitosa que, segurament, comportarà un efecte contrari a l’esperat pels bisbes. El rebot els pot acabar esquitxant i no trobaria estrany que el resultat de la petició els provoqui més mal que no bé. I açò que repetesc que hom pressuposa que són gent molt llesta.
És evident que bona part dels bisbes no estan d’acord amb tot el contingut de la Nota però, si això és així, per què no aixequen la seva veu o, simplement, per què no s’aixequen durant la reunió i pleguen? Com a excatòlic, ho torn a dir, entenc el sentit de bona part dels deu punts publicats, però em sembla intolerable que indiquin als fidels a qui han de votar. Primer perquè no ha començat la campanya electoral, i per tant demanar el vot és il·legal i sancionable. Segon, perquè en fer-ho ataquen tots aquells membres de l’Església –alguns asseguts al seu mateix costat— que han fet de mitjancers entre l’Estat i ETA, o entre altres estats i altres grups terroristes. Els qualifiquen d’immorals i, en entrar en aquest joc, cauen en un parany terrible. Qui és ningú per jutjar els motius d’una altra persona per actuar d’una manera “X” amb la intenció d’aconseguir la pau? Hom pot discrepar del camí, però judicar que aquest és immoral és una afirmació tan perillosa com injusta.
La mateixa part de l’Església que ha fet més per publicar aquest “pixada fora de test”, no té cap inconvenient a donar veu i cabuda en els seus mitjans de comunicació a exterroristes com ara Pío Moa, ideòleg del GRAPO. I tampoc no s’avergonyès d’enviar el cardenal Roger Etchegaray a aixecar el braç de Iassir Arafat, ni de callar quan es va descobrir que l’arquebisbe greco-catòlic Hilarion Capucci amagava armes al seu palau. Hem de continuar?
De qualsevol manera, he d’agrair la publicació d’aquesta Nota. Atès que m’agrada de no votar, sobretot a les generals, em sent recolzat per ses eminències. I és que si repassam exactament el que hi diuen, gairebé ens hi demanen que ens abstinguem, car no hi ha força política que es lliuri del pecat de parlar amb una banda de violents, assassins o terroristes –podeu triar el qualificatiu que més us agradi--. En definitiva, la Conferència Episcopal, demana l’abstenció als seus fidels. Gràcies. No els som fidel, ni som fidel que pertanyi en aquesta confessió religiosa, però m’agrada de llegir les seves reflexions, sovint molt interessants. Aquest cop, però, m’han fet un favor: ara quan algú em critiqui per no votar, li podré contestar que moralment, la meva opció compta amb el vistiplau dels autoproclamats guies, pastors i intermediaris entre el Pare i els mortals que som cridats a donar suport a uns polítics que no s’ho mereixen. Moralment, la meva tria, la meva negació a votar, és irreprotxable. Ho veis com els extrem es toquen? Jo i la Conferència arribam a la mateixa conclusió: dia 9 de març, el millor que es pot fer és quedar a casa.
Si no vols anar a votar, no hi vagis; però no facis apologia del fet. No cerquis excuses barates, o era una ironia?