La Diada
Escrit per Francesc Sintes Giménez | 14 Gen, 2008Quin sentit té celebrar d'una manera especial el dia dedicat a sant Antoni? Tal com es fa des de fa uns anys, sospit que cap. Ja podríem fer el mateix tipus de bajanada el dia de sant Fulgenci o de santa Prisca que, per a qui no ho sàpiga, són l'anterior i el posterior a la data en què se celebra el dia de sant Antoni.
He de pensar que, tanmateix, aquest dia continua essent especial per als menorquins. A uns, ens recorda que pertanyem d’alguna manera a una nació vençuda. Altres consideren que la pertinença en aquesta nació és minsa i, finalment, n’hi ha molts, probablement la majoria, que s’han convertit definitivament en aliats dels que escanyen el meu sentiment nacional. Cap problema, hi tenen tot el dret.
El dia dedicat al sant, hi commemoram tres coses: la seva festa d’una manera pròpiament dita, la conquesta de Menorca i el retorn del cristianisme a l’illa. En realitat, n’hi podríem afegir més: recordar l’extermini que van patir els menorquins musulmans, l’arribada de la cultura catalana i que ens vam lligar en aquesta nació ofegada per la resta de l’Estat, etc. Tot això, s’està perdent. Més o manco, la mal anomenada Diada del Poble de Menorca s’ha convertit en una perversió absoluta de la celebració inicial. Més que res, s’ha transformat en una excusa perfecta per estendre un caramull de banderes que no existien quan les tropes del rei Alfons II va arribar a l’illa –som dels que es neguen a acceptar l’ordinal Alfons III, car en aquella època l’ordre es transmetia per línia paterna així que cal denominar-lo AlfonsII--, i a interpretar un himne que tampoc no existia i que és prou estranger i tardà. Celebram una Diada plena d’anacronismes, cosa que fa pensar a què juguen alguns. Enguany, a més a més, hi ha l’excusa perfecte de repetir-lo, l’himne, fins aconseguir l’èxtasi i veure si algú memoritza aquest bullit de lletra que hom proposa afegir-li. A part d’açò, la Diada no és més que una excusa per tastar taronges, esmussar-nos amb dàtils immenjables, acabar amb els quatre garballons que resten silvestres a Menorca i assenyalar als infants on han de cercar el porquet que es passeja al costat del sant. Tal manera de fer les coses mereix, sens dubte, una missa extraordinària, interpretar un Te Deum dedicat a vés a saber què i a qui, una homilia que escolten polítics que mai no posen els peus a cap església, una processó absurda
--interrompuda contínuament per interpretar la Marxa Reial-- i finalment rebre una col·lecció d’empentes per no veure –contemplar-ho és massa complicat perquè hi ha un excés de gent-- com un regidor o una regidora intenta de destrossar una rajola clavada ben enfora d’on realment hi havia la murada --que més o manco era suvora la placeta on s’aixeca l’estàtua des be--. Aquesta és la Diada del Poble de Menorca, si més no del de Ciutadella.
Ben mirat, el més destacat és l’homilia del bisbe i alguna conferència que s’hi pugui programar. La resta... una excusa per adorar cavalls, que és allò que de ver de ver es duu a Ponent. De diada nacional, ben poca. Molt de Tres Tocs, talment com es fan els Tres Tombs arreu del Països Catalans, dissimulats per una profanació total del record. I, mentrestant, el Día de la Hispanidad, o de la Raza, o del que sigui els carrers resten buits i no hi veim ni banderes, ni hi sentim marxes reials... tot i que enguany una persona va penjar la rojigualda davall ses Voltes, fet que em sembla lloable. Sant Antoni és, per tant, una magnífica oportunitat per tocar els galindons als quatre nacionalistes que encara hi ha a Menorca.
Bona diada!
Llastima que s'hagi retirat la lletra de l'himne illetrat. M'hauria agradat veure qui tenia coratge de cantar-la.