La família: el matrimoni entre homosexuals (1)
Escrit per Francesc Sintes Giménez | 7 Gen, 2008Les manifestacions --les orals i les que han reunit milers de persones al carrer-- que han tingut lloc darrerament a Espanya referides a la destrucció de la família, ens haurien de fer pensar. Quan una persona pensa, arriba a una conclusió raonada. És important de raonar les conclusions, tot i que això no implica que aquestes conclusions hagin de ser definitives. En açò, en la certesa immutable i personal, no hi crec.
Del bloc, el que més m’agrada és la participació de la gent: els comentaris que hi deixau. N’hi hem penjat prop de 1900 en tretze mesos –dic “hem”, perquè n’hi ha de meus--, i no sabeu el valor que els don. Sobretot quan em fan modificar la meva opinió. Opín que és important saber llegir i escoltar el que ens diuen. Ens ajuda. No tothom ho fa. Record una frase que deia, aproximadament “El molí del Vaticà mol poc (o lent), però mol (o era molt?) fi”. La sentència era encertada. Tanmateix, prafrasejant l’autor de la cita, podríem dir que “El molí d’en Rouco mol molt, però no mol fi”. Madrid contra Roma? No ho crec. Segurament és que a Roma hi ha gent més subtil que no a la capital del Regne.
L’Església defensa un model de família. Hi té tot el dret. Fins i tot compartesc bona part d’aquest model, encara que no m’hagi decantat –definitivament?— de l’Església. Ara bé, el que em sembla intolerable és que hom vulgui imposar un model a la societat, sigui quin sigui aquest model. Parlar a favor del matrimoni tradicional, fer-ho en contra del divorci, estar a favor o en contra del que sigui, és un dret de qualsevol col·lectiu religiós... però aquí s’acaba la història. S’han de saber separar les coses.
No tocaré en aquesta sèrie de comentaris que avui comença la qüestió del divorci “exprés”. Qualsevol cosa que en pogués dir seria sobrera. No tenc res dir, ni dret a fer-ho, sobre com s’han de relacionar dues persones que no s’avenen. Cadascú a ca seva està molt bé i en té prou amb els seus problemes personals. Qui es vulgui divorciar, que ho faci. Vull parlar, però, d’altres tres temes que ha tocat, i toca contínuament, l’Església espanyola: el matrimoni entre homosexuals, la possibilitat que aquests matrimonis puguin adoptar i, finalment, l’avortament.
En el segon dels temes, he de reconèixer que he canviat parcialment d’opinió. Ho he fet perquè m’han dit coses en què no havia caigut. Nova informació, nou raonament. Ara estic parcialment a favor de regular aquesta mena d’adopció. Ja ho explicaré la setmana que ve.
Quant al primer del temes, el del matrimoni entre homosexuals, la meva postura no ha variat gaire durant els darrers anys. No sé si és definitiva, però és la meva i per ara la mantenc. Em sembla un error admetre el terme “matrimoni” per a aquest tipus d’unió i punt. Ara bé, tenen tota la raó aquelles persones que diuen que amb el temps l’ús de les paraules canvia. De fet, més d’una vegada ens acaba dient exactament el contrari del que significava originàriament. Exemples? Ministre abans significava servidor i avui... Per tant, em sembla evident que “matrimoni” deu tenir a veure amb mare (mater), però tot fa suposar que açò prest serà anecdòtic Particularment, jo hauria denominat al matrimoni entre homosexuals “unió conjugal” i hauria reservat el terme matrimoni per al sagrament. Ara bé, el que jo desitjaria és una cosa i el que és just i lògic és una altra. Em deia un homosexual que ell admetria la meva postura si els “matrimonis” entre heterosexuals també es denominaven, exclusivament, “unions conjugals. Em va fer pensar la seva reflexió. Avui opín que era ell qui tenia raó. No hi res més sa que canviar d’idees quan et presenten arguments.
Un altre amic, catòlic practicant, em deia que ell mai no casaria “civilment” homosexuals. No estic d’acord amb la seva postura, però la respect. Jo sí que els casaria, encara que no accepti del tot el terme matrimoni en aquests tipus d’unions. Si la llei fixa que tenen el dret a casar-se, un regidor ha de fer-ho. El que no sé és si és lògic demanar-li-ho, que els casi, justament a ell i fer-ho per nassos.
Supòs que quan la societat va decidir substituir la deessa Terra pels déus que venien de dalt, del cel, ho va fer convençuda que la Déu era al cel. La raó era lògica. La pluja venia de dalt i era allà que hi havia el déu. Aleshores els sacerdots beneïen i feien d’intermediaris, etc. Segurament, prest van començar a beneir també les unions entre persones per garantir la supervivència d’aquestes. Havia nascut el matrimoni. No es beneïa la unió entre dues persones del mateix sexe, car és evident que no hi havia la possibilitat que donàs cap fruit. Amb el temps la unió es convertí amb una institució legal en què les persones, sobretot l’home, tenien uns drets i uns deures. Si avui l’Estat vol donar aquests drets i deures a dos o dues homosexuals, què hi podem dir? Res. Un estat, com a persona jurídica, pot reconèixer aquest dret a qui vulgui. És més, és molt just que gràcies en aquest reconeixement un membre de la parella pugui traspassar a l’altre alguns drets civils: herència, residència... En definitiva –ja ho he allargat massa--, entenc que una religió negui la benedicció a una parella que no donarà fruit, però no que vulgui negar a l’Estat el dret a concedir un reconeixement “x” a qui consideri convenient.
El problema existent (com tu dius) està en l'ús de la paraula matrimoni. Des de sempre aquesta paraula ha servit per a l'esglèsia per denominar el sacrament religios, actualment però es tindria que entrendre més com a unió de dues persones (de manera civil o religiós) que com a sacrament. Això ha estat una cosa que ha donat molts problemes (la igualtat de drets dificultada per simple qüestió lingüística). També depen de qui ho mira, n'hi ha que li donen a matrimoni un sentit molt religios, d'altres (com jo mateix) el matrimoni (casament, unió...) és gairebé com un tramit burocràtic, es deixar constancia de manera oficial l'estimació mutua de dues persones amb els efectes legals pertinents. Sols això, un tramit burocràtic.
PD: Mai t'havia deixat un comentari però soc seguidor dels teus articles.