El centre a Menorca
Escrit per Francesc Sintes Giménez | 3 Des, 2007Sembla que el centrisme, a Menorca, resisteix. D'una banda reviscola as Castell i, de l'altra, a Ciutadella no abandona del tot. Bones intencions que, malgrat tot, no crec que aconseguesquin reeixir. Els partits de centre menorquins, tal com estan muntats, difícilment acabaran triomfant. I quan dic triomfant no vull dir que guanyin les eleccions, sinó que acabin decidint. El centre menorquí és molt lluny del PSM, per exemple. O d'UM amb qui ideològicament coincideix una mica més.
Personalment, he tirat la tovallola. El projecte actual està esgotat. Tot just és útil per als ajuntaments, i gràcies. No tothom ho veu així. Els electors, que al final són els que han de decidir, no pensen com jo. Això no obstant, sempre em quedarà un dubte: què hauria passat si...?
Al centre --als liberals, democratacristians i socialdemòcrates— de Menorca, els ha mancat coratge. No morirà del tot, car sempre hi haurà persones moderades, però esdevindrà tan residual que difícilment se’n sortirà. Què li ha mancat? Segons la meva opinió ser més nacionalista. I quan reivindic aquest nacionalisme, no exigesc necessàriament de crear un partit independentista. Hi ha moltes maneres de ser nacionalista. Fins i tot puc admetre que el nacionalisme sigui un error. Ara bé, el que és evident és que així –continuant com fins ara—el centre és condemnat a gairebé desaparèixer. De tant en tant, sempre que hi hagi una situació anormal --d’alarma, en definitiva— tornarà a treure el cap... però poca cosa més. Curiosament, a Ciutadella ha estat l’alarma qui l’ha enterrat. El poble es va decantar per una opció més conservadora per acabar amb els privilegis i els embulls. El dia que UPCM va declarar que es presentava a les eleccions, vaig tenir clar que UCM havia mort. No era just, però ho preveia.
El centre menorquí, ho torn a dir, no ha tingut prou pebrots per definir-se i la indefinició l’ha escanyat. Uns s’han decantat cap a partits més conservadors, altres cap al PSOE i els més nacionalistes fins i tot cap al PSM. Entre tots l’hem esmicolat. Qui hi ha sortit guanyant? Juraria que el PP. El greu error que va cometre el PSOE en rebentar UCM a Ferreries fa cinc anys, al final comportarà la victòria del Partit Popular a Menorca. Aconseguida aquesta, només els caldrà honestedat per comandar unes quantes legislatures. De moment, la poca transparència és el darrer obstacle del PP per governar l’illa. La majoria dels seus votants són honests, no ho dubt, però encara hi ha alguna clovella que l’encapçala.
Tot açò són suposicions, evidentment. En realitat, no sé quants de liberals i persones afins hi ha a Menorca. Esbrinar-ho costa. Costa diners i costa alguna derrota electoral. Massa risc. Sempre he cregut que amb el temps, una Convergència menorquina podria acabar essent important. Seria ideal, per a mi, que aquest moviment disposàs de la mateixa força que el PSM: l’únic partit que es defineix nacionalista. Hi ha nacionalistes a l’altre costat? I tant, n’estic convençut. Cal anar-los a buscar i interès a fer-ho. N’hi ha que ho intenten. Altres hem perdut l’esperança. I, sobretot, les ganes d’anar a votar. I a més a més, avui estic molt espès.
Benvolgut Francesc,
En primer lloc gràcies per aquest escric.L'anàlisi que fas és molt lúcid.
He escrit en anteriors ocasions que sóc molt escèptic amb la possibilitat d'un quart espai nacionalista de centre a Menorca. El centre per definició és molt ambigu i llenegadís i sense una gran personalitat que l'aglutini es molt difícil que pugui fer-se un espai com el que té avui el PSM. A més el centrisme menorquí sempre ha estat molt contradictori. No hi ha futur possible en una força política en què coexisteixen tres models polítics diferents: els que voldrien una CIU a la menorquina, els que tenen per model Ciudadanos o Unión Valenciana (l'espanyolisme més ranci) i els que senzillament volen fer negoci a l'estil del GIL i PMQ
A tot això caldria afegir dos elements més: per una banda el fet que a Menorca hi ha poc espai ideològic perquè el centrisme creixi. Els tres partits tenen unes estructures sòlides i un discurs coherent i elaborat. No es deixaran fàcilment esmicolar per experiments centristes. L'única possibilitat que hi veig encara remota és que es produeixi un trencament del PP. El PP a Menorca avui és una olla de grills però dubt molt que es trenquin. L'altre element a tenir en compte és la llei electoral. Treure un regidor a Menorca és relativament fàcil, ara bé treure un conseller no ho és tant. És necessita entre un 6% i un 7% de vots i això és molt.
Per mi el tema més important és la conveniència d'aquest espai. No tenc gens clar que a Menorca li convengui l'existència d'un quart espai de caràcter nacionalista i conservador. Si aquest quart espai existís el més probable és que es reproduís un esquema mallorquí amb un partit frontissa sense una línia clara que es mou segons bufa el vent. Dubt molt que això sigui el que més convegui a Menorca i el Menorquinisme.
El que necessita el menorquinisme polític és per damunt de tot unitat d'acció. El que cal és ajuntar a tots els menorquinistes en una mateixa plataforma política que inclogui des de l'ecologisme compromès amb Menorca fins al nacionalisme moderat, tal com ha passat a Ferreries amb l'Entesa.
Per mi el model a seguir no és el català amb un partit catalanista a cada banda de l'espectre polític. Per mi en aquests moments el model a seguir és el gallec o el navarrès amb una sola força nacionalista de centre esquerra que aglutina a les diferents sensibilitats nacionalistes. És molt més efectiu sumar esforços que crear un nou invent.
I per acabar crec que és perfectament possible una redefinició del mapa polític de Menorca en favor d'una opció menorquinista. En aquest nou mapa polític el PP tindria 14000 vots i 6 diputats, el PSOE 10.000 vots i 4 diputats i una formació menorquinista de centre esquerra 7000 vots i 3 diputats. Aquest és un mapa molt similar al que hi havia a Menorca a l’inici de la transició. S’assembla també al mapa electoral de Galícia i Navarra. Aconseguir-ho no serà fàcil però és possible. I crec que ara és un bon moment per intentar-ho.