AL·LUCINANT
Escrit per Francesc Sintes Giménez | 26 Oct, 2007Aquest article està dictat. Me'l pica una infermera. Som a la Teknon, intubat i sense habitació. Contínuament em traslladen d'una unitat a l'altra. Pas una estona a la de Causes Perdudes, una altra a la de Malalties Rares i la major part del dia prop de la porta, ja que la meva butxaca no és prou plena per abonar les despeses del tractament "a lo grande". M'hi estic gràcies a l’amabilitat del doctor Casas, metge prudent i preocupat per la sanitat i sobretot per evitar una pandèmia.
Tot va començar en llegir un diari. De cop, i sense anestèsia, em vaig adonar que estava d’acord amb l’AS, l’Antònia Salord. I em trobava bé. Capficat, però bé. M’havien carregat el cafè amb una substància al·lucinògena? M’havia transformat en savi? Tenia néts i no ho sabia? Poca broma. Jo, un cabildo rebordonit, nascut el 3 de gener de 1961 al carrer d’Eivissa número 15, planta baixa, amb l’ajut d’una comare famosa a Cabildolàndia, m’havia transformat en un perill per als meus veïns? Els encomanaria el virus? Un pot coincidir amb en Pepe Seguí, amb en Brondo, fins i tot amb en ZP –cosa difícil amb un il·luminat que canvia d’opinió segons d’on bufa el vent--, però estar d’acord amb la “prima donna” de Ponent... Calia lluitar contra aquest estat màgic? Em trobava als núvols o era al planetari, que ja existia i no me n’havia adonat?
No em negareu que la cosa trasbalsa qualsevol. Perdria la relació amb en Joan Triay? Em girarien l’esquena els meus coneguts de l’esquerra? Em deixaria de saludar na Pilar Carbonero? I, sobretot, aconseguiria afaitar-me sense problemes? Preguntes, preguntes... Cada qüestió era més difícil de contestar que l’anterior així que: a Urgències, hi mancava gent. M’hi vaig adreçar tot d’una i sense fer cap aturada, tret d’uns instants que vaig passar contemplant la moixeta de la rotonda que hi ha davant del Canal Salat i per alimentar les gallines que volten per la zona. Tites, tites...
I és que com a usuari de la línia d’autobusos que uneix –és una manera de dir—Cabildolàndia i Hac-City –l’encert més gran que cap polític ha tingut mai a Menorca--, coincidesc amb la senyora Salord que el lloc idoni per aixecar l’estació d’autobusos és el que ella diu. Val a dir que abans ja el va proposar en Llorenç Casasnovas i em sembla que UPCM també havia adoptat el mateix indret, però el fet és que estic d’acord amb l’AS. No és una meravella? Em trob millor que mai però, per si de cas no estic prou sa, he cedit el cos, a temps parcial, a la ciència. Gràcies, Teknon! Tònia, estàs convidada!
Je, je... i on dius que l'ha proposat de construïr??