Fornells
Escrit per Francesc Sintes Giménez | 23 Oct, 2007Ja que es veu que hi ha gent amb ganes d'opinar sobre la "independència" de Fornells, trob que pot ser interessant d'oferir aquesta possibilitat a través del bloc. Aprofit un article de M. A. Limón --que m'ha donat permís per "prendre-l'hi"-- per encetar el tema. Agaf aquest article perquè, si més no a mi, em va fer canviar l'opinió que tenia sobre la segregació d'aquest nucli., en exposar-hi coses que no m'havia plantejat. A més a més, com és habitual en l'autor, està molt ben escrit i raonat. Aquí el teniu.
Una teoria particular pro segregació
Em sent fondament compungit. Arrossegaré la pena com un reu lligat a unes manilles perpètues. A Fornells, per sentència dels tribunals de les Balears —tant de bo, apel·lable davant superior criteri i criteri manifestament superior!— se li prohibeix segregar-se del Mercadal. Les raons jurídiques dels tres honorables magistrats esgrimeixen parers essencialment financers: riquesa dividida, serveis que minvaran, despeses a l’alça, i un etcètera d’al·legacions ben trobades però de pur ordre funcional. Així, a mi, em fa l’efecte que desconsideren, per omissió, qualsevol referència a la identitat de poble, a la història social i econòmica pròpia i genuïna, als trets cultural, polític, defensiu, mariner i naval, urbanístic, religiós i parroquial, paisatgístic i patrimonial que marquen el seu perfil particular. Ni tan sols, en un eventual preàmbul, la literatura judicial emesa aquests dies, no s’ha adonat d’un feix de claus determinants que, per mi, expliquen l’estat medul·lar de la reivindicació; una reivindicació —ho diré tot passant— que no apaivagaran sentències tecnòcrates, de mer escrúpol legislatiu, reglamentari o ordenancista. Les claus, per mi, que cal no ofegar mai en el debat que tenim encetat, són les següents: Primera: Enmig d’un paratge agrest i desolat, Fornells sorgí com un raval de la guarnició militar del castell de Sant Antoni. De cap manera fou res que s’assembli a una colonització urbana protagonitzada pels mercadalencs. L’aparició del poble, així pel que fa al seu poblament com a la trama urbana, no té res a veure amb un origen comú, o compartit. Discórrer per les pàgines de la històrica local fornellera, o bé dar un tomb pels carrers actuals, és adonar-se’n que no s’hi respiren aires del Mercadal en absolut. Vull dir que no hi trobareu la mà dels mercadalencs per enlloc. Per posar-vos un exemple potser ben il·lustratiu: Fornells, respecte del Mercadal, no és el cas del port de Sóller, l’assentament del qual sí és obra primigènia dels sollerics de la capital de la vall que volgueren procurar-se una sortida al mar, peremptòriament per expandir l’economia exportadora de cítrics, i avui per fer rutllar la màquina turística.
En altres paraules: pel segles dels segles, els mercadalencs han viscut d’esquenes a la badia de Fornells i les respectives poblacions no han tingut cap imbricació mútua. El Mercadal ni tan sols tingué la responsabilitat exclusiva de fornir les guarnicions de Fornells, ni mai no hagué d’assumir com a cosa pròpia la política de defensa i vigilància d’aquelles costes, de l’Edat Moderna ençà. Es comprèn: la posició estratègica vital revestia transcendència insular.
Per tant, la planificació defensiva de Fornells es va fer amb aportacions de mà d’obra d’arreu de l’illa. En definitiva: que des del primer minut de vida ha existit «segregació històrica» entre totes dues poblacions, cal no dubtar-ho. Resulta incontrovertible des de l’origen. Encara més: mai no hi ha hagut història comuna —llevat, és clar, dels moments en què els fornellers han d’anar al Mercadal a pagar llurs contribucions.
Segona: L’economia local de Fornells és purament autòctona, palesament independent, sense que ningú no pugui adduir que ha format amb el Mercadal un model unit. Ni uns ni altres, mai no han tingut interessos compartits de producció.
Ni els mercadalencs han mantingut interessos pesquers sobre la vila marinera, ni els fornellers no han curat mai interessos notoris sobre l’economia rural agrària dels primers. En realitat —mirau quines coses—, el Mercadal no podria argüir que un dia va ser el mercat del peix de la flota de tramuntana. Ni açò. Per tant, la «segregació econòmica» també és evident, inclosos els temps moderns d’economia turística.
Tercera: D’antic —si més no de per devers 1812—, l’Església li té concedida la majoria d’edat històrica, amb el reconeixement de parròquia autònoma, amb un territori en funcions de terme parroquial assignat. ¿Com es pot entendre que un poder d’evolució lenta, com és l’eclesiàstic, faci ja dos segles que li ho ha reconegut, i el poder civil encara s’hi resisteixi? ¿No serà que, en termes estadístics, el Mercadal extreu de Fornells molt més d’allò que li retornen? No parlaré d’espolis fiscals, però sí recordaré que el fet es troba encarnat en la medul·la d’algunes doctrines que vetllen pels drets dels pobles a assolir l’autonomia universal.
I quarta i última clau. Si les segregacions que deix argumentades són reals, indicutibles, ¿per què hom demora la segregació administrativa, que és l’única que se li nega? ¿No havíem quedat, a la vista de la Filosofia del Dret, que les lleis són fetes per a l’home, i no l’home per a les lleis?
M. A. Limón. Periodista.
Sí senyor. Sí que és bo si l'article d'en M. A. Limón, merci per haver-lo penjat Francesc. Si no és aquí que la gent opini sobre aquest tema, no sé on ho faran. M'interessa saber què en pensen, en especial, els fornellers...