Cada cop més complicat
Escrit per Francesc Sintes Giménez | 18 Oct, 2007Sincerament, ens ho estan posant molt difícil. Per als que, com jo, som nacionalistes romàntics –és a dir, conscients que no hi ha res a fer i que per tant cal evitar els enfrontaments— continuar adoptant aquesta postura dolça és cada cop més complicat.
No he vist el famós programa en què intervingué Josep Lluís Carod-Rovira. De fet, no veig cap cadena espanyola tret de les de pagament. Així evit emprenyar-me. És un error meu, no ho neg, però d’aquesta manera em fa l’efecte que visc en un món semiidíl·lic i en un país real. Com deia, no vaig veure el programa a què em referia, però sí que n’he vist alguns trossets. Conclusions? Si fa, no fa, les mateixes que tothom: és difícil entendre’s si no hi ha interès. Personalment, si això és Espanya, en reneg definitivament. Si és una altra cosa, cap problema.
Arribar al punt d’emprar el nom d’una persona amb intenció agressiva, és una baixesa terrible. Cadascú té el nom que té. Hi ha molta gent que em diu Francisco. No m’ofenen, perquè m’ho diuen amb un to i una actitud que no pretenen ferir-me. Em costa de compartir el seu raonament, però veig a la seva cara una actitud amical. És un motiu prou bo com per admetre-ho sense problemes. Al líder d’ERC, el volien ofendre. Gràcies. Ara tenc les coses més clares. I ho feien amb la seguretat i valentia que els dóna tenir un estat al darrere, un exèrcit que els fa costat i, sobretot, en el fet que són molts més. No hi ha res com ser més per imposar-se.
Al mateix temps, hom vol aplicar una llei absurda per impedir un consulta popular. Mai no entendré que la gent no pugui opinar. I molt manco que no la deixin opinar. Una altra cosa és quina conseqüència comportaria el resultat de la consulta. Aquí la cosa varia i puc arribar entendre el president del Govern central. A Ciutadella, durant els darrers anys hem pogut escoltar com alguns volien demanar al poble si calia fer el dic o no. En aquesta consulta, no hi deixaven intervenir els altres ciutadans de les Illes, part afectada per aquesta decisió, atès que els diners eren públic. Es veu que un alaiorenc s’ha de fotre si Ciutadella té un trauma històric i han d’estar disposats, l’alaiorenc i el ferrerienc, a apoquinar i callar. És la democràcia a l’estil cabildo. També he sentit com alguns demanaven una consulta popular sobre la transformació de la carretera general en una autovia. Es veu que demanar és legal a estones.
Hauria de continuar, però ara mateix estic lleugerament de mala bava. I això que aquest matí no he posat la COPE: angelical emissora que imparteix doctrina d’amor, pau i concòrdia. I “dos huevos fritos”.
Francesc, no et facis mal de ventrell! No es mereix cap patir dels democràtes! Record que fa unes setmanes a TV4, entrevistaven al supós que Cardenal de Sevilla. Li van preguntar que pensava de la Cope! Resposta del vestit de negre i morat: Una benedicció de Déu! El periodista: però no creu eminència que crea discordia entre els espanyols? No pas! ans al contrari, és la veu de la concòrdia! No cal dir res més!. Com diu el jutge del CGPJ. Alfons López Tena, la via autonomista està esgostada. L'Espanya està enfangada en totes les immoralitats socials, econòmiques, polítiques, culturals! Ja s'ho faran hem d'abandonar els camps eixorcs i sembrar en els fèrtils, per a la convivència i la democràcia... Em dic jo mateix, Prou!