Pena de mort o defensa de la societat?
Escrit per Francesc Sintes Giménez | 8 Oct, 2007Traduït d'una manera més o manco literal, el Catecisme de l'Església Catòlica, desplega en el punt 2266 un article controvertit sobre la pena de mort. El copii més avall.
2266. La preservació del bé comú de la societat exigeix de col·locar l’agressor en un estat en què no pugui causar mal. Per aquest motiu l’ensenyança tradicional de l’Església ha reconegut el just fonament del dret i el deure a de l’autoritat pública a aplicar penes proporcionades a la gravetat del delicte, sense excloure, en casos d’extrema gravetat a recórrer a la pena de mort. Per motius semblants, aquells que ostenten l’autoritat tenen el dret a rebutjar mitjançant les armes els agressors de la societat que tenen a llur càrrec.
Quan es va publicar l’esmentat Catecisme, em digui un capellà de la Diòcesi de Menorca, que segons el que li havien dit, aquest article s’havia redactat així tot cedint a la pressió de preveres d’Amèrica del Sud, davant de la possibilitat de poder aplicar aquest tipus de pena a antics dictadors. Si aquesta era la causa o n’era l’excusa, senzillament no ho sé. Suposant que ho fos, sobtà –si més no a mi em sobtà—que quan Baltasar Garzón va detenir el general Augusto Pinochet Duarte, la Cúria Vaticana en demanàs l’alliberament, sense judici, atès que era una persona major. Puc entendre, perfectament, que el subjecte superava certa edat i que això fos un motiu per no enviar-lo a la presó. El que mai no he entès és que s’oposàs que el jutjassin.
Aquests dies, els seus familiars han estat acusats per la justícia xilena d’haver-se apoderat de béns públics. El pare se’n va lliurar. Personalment, em sembla bé que la bèstia no acabàs a la presó per ser massa gran, però m’indigna que mai no el vagin jutjar. Com també m’indigna que els dictadors s’apoderin dels diners del seus súbdits: ho va fer Franco, ho va fer Pinochet, ho fa Castro...
L’article del Catecisme esmentat més amunt va aixecar polseguera. Quan el vaig llegir, no em va semblar forassenyat. Estic en contra de la pena de mort. Hi estic per diversos motius: és irreversible, hi pot haver equivocacions, tothom té dret a canviar... Però tal com està redactat l’article, conté alguna afirmació que no rebutjaria d’entrada. Suposant que una persona és impossible de mantenir reclosa –un Hannibal Lechter—per exemple, i si sabem que aquesta tornarà a matar innocents si aconsegueix fugir, o fins i tot que matarà gent a la presó, tenim dret a defensar-nos? I om ens en podríem defendre? Mai no he sabut la resposta. En qualsevol cas, veig certa diferència entra eliminar una prsona que comporta un perill absolut i que ningú no aconsegueix “assegurar” de mantenir-lo dintre d’un cel·la i la pena de mort. Eliminar aquest element per evitar que es carregui més innocents és el mateix que aplicar-li la pena de mort? No ho veig clar.
La pena de mort és un càstig. Com a tal, em sembla rebutjable i indefendible. Com a recurs per salvar més innocents, tindria més dubtes a l’hora d’opinar. El cas és hipotètic, segurament sempre es pot trobar la manera de garantir que la societat estigui tranquil·la i la peça a redossa, però pot servir per emetre opinions. Som-hi? Què pretenia l’Església, justificar la condemna o protegir la societat? Va emetre un article encertat o va mostrar el llautó?
La pena de mort sempre serà un assassinat i entenc que l'Església solament preten fer-se perdonar tants de morts que ha provocat.