Cremar fotografies del Rei
Escrit per Francesc Sintes Giménez | 29 Set, 2007Ser monàrquic no és normal, i ser borbònic encara ho es manco. De monàrquic, en som; de borbònic, gens. Tanmateix, cremar fotografies del Rei em sembla absurd, groller i poc edificant. Si hom vol protestar contra la monarquia, pot cremar una corona: no cal fotre foc a la imatge d'una persona.
Fa uns mesos em queixava que a Ciutadella encara es conservi la tradició de cremar el bujot, per tant, forçosament, he d’estar en contra de cremar la imatge d’una persona. Qui ha defensat aquest fet, ha afirmat que així defenia la llibertat d’expressió. En discrep. La llibertat d’expressió té uns límits i aquests han estat superats en cremar Sofia i Joan Carles, que són dos éssers vius i que mereixen un respecte. Que simbolitzen quelcom més, és evident, però això no implica que per aquest motiu puguin patir un escarni o una ofensa extra. Podem estar d’acord que els privilegis amb què compten són absurds, però tampoc no han de gaudir-ne de menys que els altres. Si una persona està en contra de la monarquia, pot fer una gala amb l’escut de la Casa Reial, per exemple. Si passa d’aquí, la seva manifestació es converteix en una altra cosa.
Cremar símbols, com ara la bandera espanyola o la catalana, és una ofensa per a molta gent. I ofendre no és gaire edificant. És una llàstima que algunes persones caiguin en aquest parany i encara ho es més que el jutges no perseguesquin de la mateixa manera els autors d’un ultratge i de l’altre. Aquest dies hem sentit com molta gent opinava que hom podia cremar les fotografies de Joan Carles perquè la llibertat d’expressió és sagrada. Insistesc que en discrep. Parcialment, però discrep. És sagrada, amb mesura. Que aquest senyor sigui descendent de Felip V, és anecdòtic. Que jo sàpiga, no ha comès cap delicte que doni dret a humiliar-lo i maltractar-lo. Entenc que no és el mateix cremar la imatge de Hitler o d’Stalin que fer-ho amb la d’Aznar, Zapatero, Fraga, Avel·lí Casasnovas o Joana Barceló. Els avantpassat del rei van ser unes males peces i van cometre actes indignes contra els catalans, però què els ha fet ell? Som independentista i consider que el tal senyor usurpa la representació del meu país, però aquí s’acaba la meva queixa. Ara bé, s’ha de ficar a la garjola els que han comès aquest acte? Opín que no. Que aquest cop no. Però tal vegada convindria que d’ara en endavant repetir accions així fos considerat un delicte. De la mateixa manera que insultar Jordi Pujol (“Pujol, enano, habla castellano”) o Carod-Rovira em semblava vomitiu, els borbons d’avui tampoc no poden patir atacs degradants. Joan Carles no té dret a ser el meu rei i no vull que ho sigui, però no el mataré ni fent broma.
Hauríem d’aprendre a respectar els símbols. La meva senyera és cremada prou vegades o substituïda massa cops per estelades que no em diuen res. Catalunya ja té una bandera, no cal canviar-la. Totes són modificades, és cert, però això fa més l’efecte d’una apropiació d’una en particular que d’una altra cosa. La bandera ha de representar quelcom i qualque col·lectivitat, no ha de servir per trencar el cap dels altres. L’espanyola em destorba, sobretot perquè l’han utilitzada per amargar-me, però emprar-la com a combustible ultrapassa el meus dret a queixar-me. M’estim la senyera però no l’empraré contra ningú.
Ho torn a dir, som monàrquic i antiborbònic. No m’agrada aquesta dinastia. L’actual rei no té dret a ser-ho. El seu fill, encara en té més poc. De la princesa, no en vull ni parlar. Però aquí s’acaba la meva queixa contra aquesta dinastia de sobirans: cremar les seves fotografies és patètic. I n’hi ha que n’han fet desaparèixer algunes de prou compromeses que es van fer al sud dels Estats Units. De fet, qualque portada d’algun disc va prou cercada. I què?
Discrep, Francesc.
Cremar una foto d'algú és de mal gust, com ho és també humiliar-lo o insultar-lo davant d'altra gent. És de mal gust i de mala educació. Però el sistema penal no pot acabar tipificant tots els actes de mal gust i de mala educació.
Cremar la foto d'en Joan Carles de Borbó és tan de mal gust i de mala educació com fer-ho amb una foto meva, teva o del vesí. D'aquí, però, a ser tipificat com a delicte hi ha un gran pas.
La societat té mecanismes de control informal per a aquests casos. Quan se sobrepassen aquests límits de control, acudint al control formal, i arribant al més punitiu i implacable de tots (el que s'estableix al Codi Penal), per a casos concrets (com es va fer per a il·legalitzar Batasuna), s'estan fent passes cap al totalitarisme.
Per la meva part, som dels que pensen que ni cremar fotos ni banderes, ni el rostre d'en Mahoma o de Jesucrist, no són cap delicte, ni han de ser-ho. Com tampoc no condemnar la violència d'ETA ni la negació de l'holocaust.
La necessitat d'habilitar tipificacions penals per a casos tan conmcrets com aquests és una mostra de debilitat de la consciència democràtica d'una societat, de la manca de fortalesa dels seus valors i de poca confiança en si mateixa.
El més apropiat en aquests casos és no fer-ne massa cas.
Per què es dóna tanta publicitat al fet que dues persones cremin aquesta fotografia? Per què surt a tots els diaris d'Europa que a no sé quin local de no sé quin barri hi han trobat un exemplar de Mein Kampf?
Ni cas. És tan senzill com no donar-los publicitat.
Les opinions contràries no emsemblen, per cert, massa diferents a les reaccions dels fonamentalistes islàmics davant de les vinyetes de Mahoma.