La "sobresaliente"
Escrit per Francesc Sintes Giménez | 17 Ago, 2007Un "sobresaliente" no és sempre un excel·lent. En el món dels toros defineix aquell membre de la quadrilla que substituirà el primer espasa en corrides mà a mà o d'un únic matador, si aquest és enganxat pel brau. A Cabildolàndia tenim una "sobresaliente". Gos a dir que acabarem pagant una fortuna per aconseguir una entrada al Saló Caòtic i assistir als seus recitals. Si hom vol redreçar els comptes municipals, cobrar per permetre d’assistir a un Ple podria ser una bona manera de fer caixa.
Extremadament càndid, estava convençut que sense l’anterior portaveu, la representació mensual –el Ple, per entendre’ns-- perdria. I ara! Hi hem sortit guanyant. Em referesc als espectadors, car l’empresa patirà. Quan el poble s’acostumi a l’art de la nova “sobresaliente”, ja no se’n recordarà, de qui es tallà la “coleta”. Bé, no sé si fou una tallada voluntària, una afaitada forçada pel partit o si la guarda com a postís per reaparèixer d’aquí a quatre anys. Que no es confiï, per si de cas. Les espantades del matador –llegiu burgmestre—, que té la mania d’amagar-se, l’han convertida en la nova estrella municipal. Olé! Això genera conflictes seriosos a Can Pepe. L’amo ja té un segon motiu per dimitir: l’enveja. Com informà es Borinot d’Es Carrer, fa unes setmanes ja va estar a punt de deixar-nos plantats i plegar.
La “sobresaliente“, més que sobresortir, sobreactua. Quan el matador titular s’inhibeix,
--ergo sempre-- apareix la “sobresaliente”. Surt, però no se’n surt i ens clava cada ensurt... De boqueta, va bé; de contingut, molt justa. Els que més pateixen són els seus. La quadrilla resta espantada, tot pensant: “Quina n’amollarà ara?”. La portaveu hi posa sentiment, encara que ho fa amb un tremendisme excessiu. Més que defensar i exposar, s’exposa. Encara no s’ha adonat que per governar d’una manera còmoda, el PP necessita convèncer un dels representants de l’oposició: només un. Això no sembla massa complicat, però aplica una tàctica que ho complica. Si tot va bé, farà carrera... a places de segona.
La portaveu, en confondre’s de legislatura, no té en compte que punxant l’aliat natural complica la vida als seus. L’oposició alena i dóna gràcies que l’hagin triada. Incloure-la la llista va fer néixer UPCM. Darrerament, com si fos la “Carmen de España”, de tant en tant ja tira floretes al representant d’aquesta força. Vés a saber si l’acabarà entabanant o si aquest fugirà en preferir ensumar un aire més net. Al cap i a la fi, l’absència d’oloreta es pot convertir en fragància parisenca, sobretot si la comparam amb perfum de garrafa.
Una sutil i frívola precisió Sr. Sintes: i es que jo -tant espanyol como soc- també soc aficionat als toros, i clar al veure anomenar la genuina i peculiar figura del "sobresaliente" no puc evitar fer-hi una mua.
El "sobresaliente" -que després de la jubilació d'en Vicente Salamanca i n'Abelardo Granada- prácticament ja es una figura que no existeix i que no s'estila, i de fet no s'en coneix cap, i més en època de crisi tan poc donada als "mano a mano", i tant acomodada i poc propensa a les gestes de torejar en solitari (per molt que reapareixi un "bluff", adorat irracionalmente per una èlit de pretesos intelectuals, com en José Tomás, la festa está en crisi).
Bé, al que anava: el "sobresaliente" no es un membre de la quadrilla en realitat no era ni tan sols una promesa a la recerca d'oportunitats sino un veterá torero fracasat (que ja l'hi ha passat l'edat novilleril i que no s'ha adaptat al bot a l'escalafó) i mediocre, ja definitivamente condemnat a aquest trist "status", en el que a les esmentades corrides li permeten els Maestros fer "un quite" artístic. Per tant en aquest cas, el símil tal vegada no es el més adient, perque diguem que la funció de la que te refereixes no es provisional sino permanent. Tal vegada la comparació més correcte seria la que l'equipararia amb el "peón de confianza" -i sobre tot dels toreros artistas- cap de la cuadrilla que brega amb el bou (ajudat de picadors eficaços...) i es capaç a tapar al Maestro els dies en que no está a tò o no estar inspirat -que poden ser tots els dies de la temporada tal i como s'ha donat en molts de casos, vg. Curro Romero quant no encertava a destapar el "tarro de las esencias" ni dibuixar "verónicas de alhelí"-.
Soc aficionat, però també no em faria res que desaparegués aquesta festa, com a mínim anacrònica. Però el que hi ha ja no es pot esborrar..
Pel demés, les meves felicitacions -marginada cada vegada mes la meva indignació i mala llet- pel teu article, que no hi ha dubte mereixeria més comentaris.
I ànims.
Indignat.
PD.- Vaja parida de comentari.