El català, una llengua que ho té pelut
Escrit per Francesc Sintes Giménez | 7 Jul, 2007El català és la llengua d’entre cinc i sis milions de persones. Mai no m'he cregut que la parlin deu milions, com afirmen alguns. És possible que uns dos milions més la puguin parlar sense massa dificultats, però continua sense ser la seva i no l’usen més que de tant en tant. Mai com ara hi hagut tanta gent que la parli, però mai com ara no ha estat més dèbil.
Ja m’agradaria de poder viure en català, però m’és gairebé impossible. Fomentar l’ús de la meva llengua entre els nouvinguts és una tasca complicada. El resultat és bastant estèril. Per cada persona que l’aprèn n’hi ha nou o deu que passen i fins i tot molt es neguen a fer-ho. Ahir, tot podíem llegir la notícia que ERC demanava que Televisió de Catalunya –hi incloïa per tant el 33 i altres cadenes— entrevistàs, preferiblement, persones que parlen català i que si ho feien en castellà la conversa aparegués doblada o amb subtítols en català. Açò em sembla passar-se de frenada.
Personalment, opín que TV3 mai no ha d’imitar el Canal 9 o IB3, però tampoc no hem de ser estúpids. I dic hem de ser perquè TV3 i el 33 són les meves cadenes preferides. No em puc imaginar de mirar Millennium i sentir un dels convidats doblats al castellà. Això ja em sembla una bajanada. Si una persona s’expressa millor en una llengua diferent al català, que ho faci i punt. Si aquesta és estrangera, em sembla normal que la doblin o que vagi acompanyada de subtítols, però fer açò en el cas del castellà és ridícul. Per sort –mai no pot ser una desgràcia entendre una llengua— tothom als Països Catalans entén el castellà; per desgràcia s’està imposant aquest idioma i el català s’està perdent, però les banaulades resulten patètiques. Si el millor enginyer nuclear del món parla castellà, consider que l’ha d’emprar, fins i tot a TV3.
El PP i el PSOE han tractat malament la meva llengua –el PP una mica més--, i compartesc la finalitat d’ERC, però no la forma. No sé com s’ha de fomentar el català. No en tenc ni idea. Cada vegada que s’intenta, apareix la “brunete mediàtica” per rebentar l’intent. I així, el català va perdent pes. Quan s’exigeix de conèixer el català, surten alguns partits nacionals –tots tret d’EU-- i parlen d’imposició i recomanen de fomentar el coneixement d’altres maneres. Aleshores els catalanistes intentam de promoure l’ús a través de premis, ajuts, etc., i ens diuen que cal que les obres en castellà també puguin optar als mateixos premis i ajuts. Com podem donar una empenta al català si qualsevol cosa que fem està malament?
Jo giraria la truita. La giraria en el cas de l’exigència de saber català per entrar a l’Administració. Exigiria català i castellà, així de clar. No és que m’hagi canviat de bàndol, és que vull aconseguir un objectiu: fer que el català sigui útil i necessari. Abans d’exigir el català, cosa que es fa a través de la presentació d’un certificat, obligaria a passar una prova de castellà. Pos messions que molts de candidats peninsulars no la passaven. A continuació faria la prova de català. Així no es podrien queixar de discriminació. Hi ha directors o directores insulars del CIM que no passaven la de castellà ni fent trampes.
sempre que es dóna l'existència d'un dret sorgeix un deure: partim de la premissa que, per definició, l'exercici d'un dret implica que altri no només en l'accepti ans també que se'n faci responsable. I al contrari, sempre que s'observi un deure serà perquè qualcú té un dret i es vegi així afavorit en les seves aspiracions legítimes (legítimes per Dret).
Diferència important: el dret, generalment, és voluntari; el deure és obligat a partir que quan qui tengui el dret antagonista el demana.
La constitució del 76 assenyala que tots els espanyols tenim el deure de conèixer el castellà. Estem obligats a partir del moment en que algú se'ns dirigeix en llengua aliena a saber-la: jo em deman, a qui afavoreix això? Als no castellano-parlants no, òbviament.
La constitució del 76 diu que de a les altres llengües "oficials" es té el dret de conèixer-les. Implica, únicament que l'Estat es responsabilitza d'alguna manera a dotar el seu ensenyament en l'educació formal. A qui afavoreix això? Als no castellano-parlants en el grau en que a l'escola ara s'ha pogut incloure-hi la llengua. Això està bé, hem conegut èpoques molt pitjors per aquest cantó. Gràcies, gràcies...
Però res mes. Res.
Exemple: una protecció efectiva passaria per què una cadena de televisió, ràdio o editorial de premsa hagués de difondre els seus missatges proporcionalment en la llengua "oficial" que el oïents representin sobre el territori d'impacte. 70% de catalano-partlants, 70% de premsa, TV i ràdio (privades, vull dir clar!) en català. Vet aquí la diferència de tractament constitucional. A qui afavoreix?
PS: TVC és la meva tele de referència, el 33 quasi més... però abans que aquesta, de petit, em vaig criar els dissabtes de matí amb el segon canal de TVE a Catalunya. Quins temps! Certament, n'estic segur que la meva forma de ser i de pensar ha estat diferent a tots aquells que no van poder gaudir d'aquell plaer infantil (massa "payaso de la tele" amb es tost).