Campanya electoral
Escrit per Francesc Sintes Giménez | 18 Mai, 2007I no cantaren “De colores” perquè, en haver estat interpretada per la mítica Joan Báez, deixava tuf d’esquerra. No encengueren espelmes –estil Lluís Llach-- perquè el muntatge de llum ja era prou intens i polit. Demarcació de Costes, els amonestà. Alguns navegants esportius afeccionats confongueren els focus amb la llum amb la del far i es despistaren. A hores d’ara, encara resten bots extraviats que cerquen Cabildolàndia suvora Oristany. Però la festa fou completa, hi clavaren una estaca. De pedra, era l’estaca. I la van batejar: castell de Sant Nicolau. De passada, el volien inaugurar; es reprimiren.
La presentació del PP fou l’enveja de “La Fura del Baus”. Immensa. I sacrificada. Els assistents col·laboraren a servir de tastaplats de la Mostra Gastronòmica. Si plovia, la carpa municipal estava plantada i, com que qui diu municipal, diu del PP, és obvi que la podien emprar. En pagaren lloguer? Quines coses demana l’oposició! És enveja. Que no comanden? Ergo, tenen dret a fer el que vulguin. Fou una vega espontània i sana. Quan s’atraca la cita més ens adonam de les propietats efectes miraculosos de les urnes: els carrers s’arrangen, es reposen bombetes... i, sobretot, el burgmestre casolà recupera la veu. Els santjoaners alenen; patien davant la possibilitat que per primer cop en centúries ningú no els convidàs a davallar as Pla. Tranquils, ja xerra.
El programa popular és secundari. De fet, han promès que els propers quatre anys seran els de Cultura. No sé com s’ho faran, orfes del regidor més expert de la història. Val a dir que alguns malpensats afirmen que precisament l’han esborrat de la llista per fer reviscolar el tema. No ho crec. El motiu deu ser un altre. L’enyoraré. Entre que em cau bé, que té sentit de l’humor i que la seva gestió fomenta que em col·loqui, estic per exigir que no el decantin de l’àrea. Alguna cosa hi podria pintar: una gerència, una direcció municipal... nomenar-lo responsable d’una direcció d’obres d’infraestructura permutada adreçada a promoure la cultura. Uf, que complicat!
Mentre uns fan espectacles, altres van per feina. És el que toca. Sense encomanar-se a ningú, agafen la “garnera”, en forma d’excavadora, graten el solar on proposen fer l’auditori i el deixen com una patena. Tan primmirats són en escombrar, que, si no els frenaven, a hores d’ara prendrien un cafè amb l’amo de l’infern. Pos messions que, almanco, haurien demostrat on eren el llimbs i iniciat un conflicte diplomàtic amb Benet XVI, que en nega l'existència. Si no existeixin els llimbs, on era fins la setmana passada el nostre alcalde?
El primer que expliques és ben típic de la dreta "caciquil": incapacitat per saber diferenciar entre allò public i allò privat; entre partit i govern/ajuntament.