Monarquia o República? (1)
Escrit per Francesc Sintes Giménez | 13 Mai, 2007- Confés que som bastant monàrquic. Sé que ser-ho no és modern i que
la monarquia consagra un privilegi injust. De tot açò, en som
conscient. Tanmateix, malgrat que el cor em demana de fer-me republicà
–com gairebé tothom— continui sent bastant monàrquic.
Em sembla que la monarquia podria ser el nexe d’unió de totes les nacions que integren l’Estat. De fet, ho va ser durant tres segles. Fins i tot, els antics regnes i comtats que s’encabien en la Corona d’Aragó també s’aixoplugaven en un sistema monàrquic. La monarquia –una institució molt injusta, ho torn a dir— es pot permetre llicències que un president d’una república mai no gosaria a utilitzar. Les recents declaracions del Rei sobre el procés de pau a Euskadi haurien estat impensables en un president. Filant més prim, impensables en un president del PP. El mateix monarca ja va posar firmes Aznar durant una desfilada militar el Dia de la Hispanitat. El Rei es considera –i ho és—el protagonista dos cops cada any: el dia esmentat i el de la Pasqua Militar. En aquests jorns, no consent que ningú no li faci ombra.
Avui, quan tenim exemples prou aclaridors sobre la imparcialitat –fictícia— del components de diversos tribunals –llegiu Suprem o Constitucional--, em fa la sensació que emprar una figura litúrgica que encapçali l’Estat comporta avantatges. Per a mi, molts. No crec que votés, en no sentir-me espanyol, en unes eleccions presidencials, però juraria que juraria que en les actuals circumstàncies el president de la suposada república seria del PP. Popular o socialista, fóra difícil que fos imparcial. Un rei s’ho pot permetre.
El Regne Unit ha funcionat prou bé amb la institució i sense constitució escrita –cosa que sembla que Brown vol esmenar. Contra la monarquia, s’argumenta que surt cara. Em sembla que no és així. Mantenim econòmicament els privilegis d’una família, és cert, però ens estalviam mantenir expresidents. Hom ha d’admetre que aquests també suposen una càrrega per a qualsevol estat: seguretat, etc. I això és així per a ells i per als seus familiars. La diferència entra la despesa de mantenir presidents i expresidents, o solament la família reial, supòs que no seria molt gran. I com he dit ens estalviaríem el cost d’unes elecions.
Que ningú no em malinterpreti, estic a favor de votar, però no a favor del sistema que s’empra. Consider que l’actual és profundament injust i dubtosament democràtic. Llegia fa unes setmanes que per cada diputat aconseguit al Parlament de les Illes, els partits rebrien uns 15.000 euros –no record exactament la xifra--. Aquests dies, en plena campanya electoral, podem comprovar com alguns partits surten amb avantatge: aprofiten un privilegi. De fet, s’han convertit en una mena de monarques. Curiosa la paradoxa. PP i PSOE saben que disposen d’un crèdit públic d’uns 90.000 euros només a Menorca. Amb aquesta xifra, la competició –per dir-ho en termes esportius— neix adulterada. El premi que rebran tots els partits per participar en aquestes eleccions autonòmiques, només a les Illes, arribarà a prop de 900.000 euros. No sé quin és el premi obtingut pels partit per cada conseller del CIM, però supòs que també rebran alguna quantitat.
La monarquia costa –si no ens enganyen, que és possible-- una mica més de 9 milions d’euros anuals a l’Estat. Unes eleccions presidencials serien bastant més cares. Si per cada vot obtingut en unes generals (milions de vots i votants) els partits reben uns 0’54 euros i cada papereta en costa uns 0’16, aquest argument del preu, no em val. Altres, sí.
Continuarà...
A més, son tant rossos, esportistes, i tant alts... (no dic guapos, -de gustos no en venen- )I tant cars de mantenir! i tant... tant... "campechanos?
I si hi ha sort, potser en surt algun de llest.