César Vidal
Escrit per Francesc Sintes Giménez | 1 Mai, 2007¿Se puede considerar que valenciano, balear y catalán forman parte del mismo sistema lingüístico sin ser sospechoso de ser un pancatalanista ni un antiespañol?
Depende de lo que entienda por sistema lingüístico, claro. Desde luego, en la Edad Media los que hablaban esas lenguas consideraban que eran diferentes y que necesitaban la traducción de unas a otras. Es lógico porque el catalán es un dialecto del provenzal mientras que el valenciano y el balear son lenguas romances de raíces previas a la invasión islámica.
Aquesta pregunta i aquesta resposta, es van publicar a “Libertad Digital” fa una setmana. No seré jo qui negui que César Vidal és un home molt culte: ho és. Tanmateix, tenc un defecte: quan agaf algú en off-side, tenc la tendència a no refiar-me massa de la seva suposada erudició.
Admir César Vidal, tampoc no ho negaré, però em sembla un cregut de marca. Això de presumir contínuament que escriu molts de llibres, que parla vuit idiomes i en llig vuit més, que sap de tot... em provoca que el consideri un pedant. Repetesc que és una persona molt culta, açò és innegable, però és un sectari. Gràcies a ell, he descobert que no parl dos idiomes, sinó que en domin –mai no en dominam cap del tot—quatre. En cinc minut he après –jo, que som més bé negat per a les llengües— valencià i català.
Com a teòleg, César em sembla mediocre. Sap paràgrafs de la Bíblia de memòria i presumeix que cada dia llig el Nou Testament en grec, però això no fa que sigui una persona oberta: és dogmàtic. En parlar d’història –també és historiador— ho fa d’una manera sectària. Si el que afirma un historiador li agrada, aleshores aquest és bo, si no li agrada, és mediocre o dolent. Ell mateix s’autoqualifica com a bo, i ho fa d’una manera subtil: ho dóna a entendre. Desconfii de qualsevol persona que escriu un llibre d’història en unes setmanes. En canvi, em planteig si jo no anava errat quan un altre, que ha treballat i escrit basant-se en documents inèdits o poc publicats, aporta noves dades o arriba a unes conclusions que trastoquen el que jo considerava cert. Les meves creences sempre són provisionals, les seves –les de César Vidal—són irrefutables.
Fa uns mesos vaig llegir un del llibres de Henry Kamen: “Imperio”. Em va agradar tant que em compraré el darrer que ha publicat: “Del Imperio a la decandencia: los mitos que forjaron la España moderna”. Val a dir que en tenc un altre, de seu, que no he llegit i que tracta sobre la Inquisició. Però quan vull destacar –contraposar—César Vidal i Henry Kamen, el que pretenc és valorar la feina feta. Kamen és un gran historiador: una rata d’arxiu. Llegir “Imperio” em fa provocar una sacsejada. Em va demostrar –per ara, i de manera provisional-- que la idea que jo tenia d’Espanya era discutible. Jo estava convençut que només existia des que els Borbons s’apoderaren del Regne. Després de repassar el llibre, no ho tenc tan clar. Sembla ser que des de l’estranger sí que ens veien com una nació unitària, encara que la Península estava integrada per una confederació de regnes.
Però bé, si el gran dominador de setze idiomes, opina com ho fa del català, quin valor té la seva opinió?
Cap.
No entenc perquè parles d'aquest element i a més li fas publicitat. Hi ha gent que no s'ha d'anomenar ni en broma.