Catalanistes al PP
Escrit per Francesc Sintes Giménez | 21 Abr, 2007Què són els partits polítics? Què pretenen? Cap a on van? No ho sé. I el que crec és provisional. De fet, tot en mi és provisional, excepte la defensa gairebé fanàtica de l’ecologisme. I dic gairebé perquè no intent d’imposar-lo més que a mi mateix. Aquests dies m’he fet les preguntes que planteig al començament, i moltes altres, arran del fitxatge de Maria de la Pau Janer pel PP.
No és la primera vegada que, a les Illes, el PP intenta convertir en normal una cosa que no ho és. Record la brevíssima etapa de Cristòfol Soler al capdavant del partit, les incorporacions de Gràcia Seguí i Francesc Fèlix al PP maonès –que van acabar plegant per la pressió rebuda— o més recentment, la de Miquel Melià i Ponç Pons. No sé si vol intentar –qui comanda, que no sé qui és-- d’estirar vots d’un sector de la societat balear que no acaba de confiar en algunes de les propostes que fa un partit que es defineix com a lliberal però que no ho demostra ni en temes econòmics. Tanmateix, em fa por que el sector més dur s’acabi engolint la branca renovadora. Sempre ha estat així.
Si totes aquestes persones, i d’altres— entost de fitxar pel PP –com a militants o mantenint la condició d’independents--, ho haguessin fet pel PSOE, probablement no haurien rebut cap crítica. I això és injust. Pel que fa a la cultura catalana, el PSOE –i una part minoritària d’Esquerra Unida--, no és molt diferent del PP. És cert que manté les aparences, però el resultat és el que és. Molta presentació, però poca cosa més. El problema d’aquestes incorporacions és que de moment no han acabat bé. Hauríem, incloent-nos-hi, d’intentar que la cosa funcionés. Tal vegada de tant de provar-ho, algun cop el PP deixi de ser impermeable i permeti que la cultura catalana impregni el partit. El PP ho té clar a Galícia, però l’exemple no és exportat ni exportable. Els gallecs pleguen de la seva terra, són més els que se’n van que els que hi arriben. El gallec no està en perill, el català sí. La mateixa política lingüística no és aplicable a ambdues comunitats.
Maria de la Pau ja ha començat a rebre. I, curiosament, ha rebut més des de Madrid (la premsa i els mitjans de comunicació de Madrid) que no de les Illes. També han ventat en Matas i això pot ser un bona notícia i també pot ser molt dolenta. Sovint, els que volem que el català gaudesqui d’una situació més “normal” i “segura”, acaben fotent tantes destralades contra els “traïdors” que l’única cosa que aconseguim és que aquests, que no eren del PP ni feien comptes ser-ho, no solament s’hi afiliïn, sinó que fins i tot acabin sent uns conversos. I ja sabem com sol actuar un convers. El cas més clar és va ser el d’Eugeni d’Ors Altres vegades, la soferta diana dels cops plega del partit i el deixa per impossible. Va ser el cas de Seguí i Fèlix, que van haver de fer-ho pquan es mostraven disposats votar a favor de convertir Maó en el nom oficial de Mahón. No ho sé, però fóra bo que hi romanguessin. Tots hi guanyaríem. Donem-los una oportunitat. Tal vegada de tant de provar-ho, algun cop acabi bé. Aleshores, el plaer d’escoltar els atacs de la COPE seria impagable.
Segurament continuarà
Amic Francesc, voldria que m'aclarissiu l'afer "Ponç Pons". Gràcies!