La boqueta d'en Quelet
Escrit per Francesc Sintes Giménez | 23 Mar, 2007- Sonaren els mòbils per convocar els més importants a una reunió urgent
del Gabinet de Crisi de la CAIB. Uns eren a una manifestació, altres
s'engolien els darrers documents per Andratx, els més mascles feien un
sopar on recordaven la demostració de virilitat a "Rasputín", la resta
empadronava argentins a Formentera i, finalment, el president tenia les
mans ocupades: escanyava el responsable d'haver-lo compromès en fer-li
acceptar els premis que li havia concedit una associació fantasma
encapçalada i fundada per un mig-rei ucraïnès amb pedigrí alterat i
dubtós.
L’ordre del dia era simple, solament incloïa un únic punt: “Què feim amb en Quelet?”. El director general de Política Lingüística havia obert la boca en un debat televisat –li encanta la televisió-- i havia demostrat clarament que el català solament serveix per dir parides. Les propostes foren variades: a) obligar-lo a fer el vots per entrar a una cartoixa, b) deixar-lo per impossible, c) fer-li un monument, d) editar un CD que recollís les seves millors frases --tot descomptant-ne el cost de la seva paga--, e) cessar-lo. A mitja reunió, els ànims estaven exaltats. Part dels assistents es decantava per prendre mesures més enèrgiques: a) fer que d’ara en endavant el tuteli en Toni Camps, b) enviar-lo a predicar a la zona de l’Amazònia on hi hagi més piranyes, c) posar-li el morral d’Hannibal Lechter, d) afiliar-lo al PSM, e) obligar-lo a veure un cicle de cinema birmà, subtitulat en hindí, al costat d’un tal Francesc Sintes que diuen que no té entranyes. Quin mal he fet? Amb la passió que tenc pel cinema mongol!
La cosa no acabà aquí. La línia dura exigia de prohibir-li de sortir a les fotos. I jo em deman: qui és el que no té entranyes? Això no es podia ni pensar, ni plantejar. Sense representar, no seria ningú. No ho suportaria. Al final, tot acabà bé. S’adoptà un acord de compromís i es decidí de nomenar-lo director d’IB3, però amb la condició que prometés que les notícies sobre l’oposició es donarien en islandès antic, que ell no sortiria mai en cap reportatge i que encolomaria a la Munar les distincions fraudulentes que havia rebut el president.
Final feliç. Tothom content. Tothom? No! A darrera hora es va fer públic que el Govern permetria que a les Illes es pogués veure TV3 i altres canals catalans a través de la TDT. Pobre Miquel! Tan content que se’l veia abans de fer-nos de la ETA.
Aquest deu ser el teu article d'aquesta setmana a "Es Carrer" és ver? Molt bo, com sempre!