Independentisme avui (7)
Escrit per Francesc Sintes Giménez | 20 Mar, 2007- I si Navarra és Espanya... deu voler dir que el País Basc no ho és?
Fantàstic, no podien fer un regal més gran al nacionalisme basc. I jo,
de lluny estant, ja em conformaria a ser espanyol de la mateixa manera
que ho és Navarra, tan ben tractada. On he de signar?
El problema dels constitucionalistes conversos és que no mesuren prou bé les seves afirmacions i, clar, s’hi envelen de cap. Annexió de Navarra? Per començar. La Constitució contempla la unió Estam arribant, tots plegats, a una situació esperpèntica. Catalunya és autoritzada a competir en campionats d’hoquei patins a Amèrica del Sud, el País Basc és declarat estranger, els que defensam la llengua catalana som qualificats de terroristes... alça petit! Als catalans, se’ns exigeix solidaritat i els navarresos són alliberats de contribuir econòmicament. No hi ha res com un bon concert. Com la va vessar en Roca!
A Menorca, som tan poc exigents que, més que solidaris, som ingenus. Cada decisió que ha pres el PP (ajudat pel PSOE) ha estat adreçada a treure’ns qualsevol tret que ens recordés d’on venim. Tenim exemples a manta. Qui no recorda quines eren les festes tradicionals menorquines? Quan s’havia celebrat el Dijous Sant? Històricament, aquí feiem festa el Dilluns de Pasqua. I el Dilluns de Cinquagesma, i el dia de sant Esteve... Ara ens regalen les festes castellanes: deu ser allò tan borbònic (o tan republicà francès) d’igualar. Igualar, amb la intenció de fer desaparèixer la diferència. Sant Esteve ens el mantenen, però amb una altre nom: “segona festa de Nadal”. Fins aquí havíem arribat.
Pel que fa a sortir de l’illa, ens estan forçant a decantar-nos de Barcelona per enviar-nos a Palma o a Madrid. Açò d’anar a Palma, passi, però a Madrid... què hi he de florir? Mantenir la T-4? Cada cop que anam de viatge a l’estranger hi perdem les orelles. No entenc que les agències de viatges callin. És cert que venen els passatges, però també ho és que sortir de Madrid encareix bastant el cas i això fa que et repensis de agafar l’avió, amb la qual cosa es venen tours més barats.. Sortir de Madrid –a més de ser més car que fer-ho de Barcelona, ja que el passatge costa més— implica fer-hi estada i això encareix les vacances. Em direu que unes vacances no són importants -- és cert que no són bàsiques--, però, i l’assistència mèdica? En aquest cas, el trasllat a Madrid (si no et poden atendre a Son Dureta) i no a Barcelona resulta molt perjudicial. Ho estic patint. Cada pocs mesos he d’anar al “Ramon y Cajal” per fer una petita intervenció amb raigs làser a la meva filla petita. La intervenció és gratis i el desplaçament també. Però en haver passat per tot, m’hi gast uns 550 euros ja que he de pagar un hotel per arribar a hora a la intervenció. Per aquest preu, podem fer aquestes mateixes sessions, pagant, a Ciutadella. Però és que així –pagant--, per aquest preu, n’hi podem fer sis! Si el desplaçament fos a Barcelona, a Bellvitge –on també fan la mateixa intervenció—solament hauríem d’anar i tornar: res d’hotel, ni sopars, ni...
Quant a la llengua, aquesta cosa que ens converteix en etarres, què podem dir? Sí, la podem emprar, però res més. Tal com està redactat el nou Estatut (i el vell) i com ho està la Constitució, hom hi pot col·legir que l’única cosa que deixen clara és que l’anglès i l’alemany no es poden emprar: res més. No acab d’entendre això de tractar dues llengües oficials d’una manera diferent. O són oficials, o no ho són. Aquesta barreja rara, no té cap sentit. Primer parlen de no imposar i ens venen la idea que el que cal és de promoure l’ús del català, com a molt. Però tot just una administració concedeix un ajut al català –com a incentiu--, el primer que sentim som les queixes dels que estan en contra d’aquest idioma per no concedir el mateix ajut al castellà. Així, per tant, ni es pot exigir ni es pot fomentar, car d’ambdues maneres es discrimina el castellà. Hauré d’arribar a la conclusió que l’única cosa que es pot fer amb aquesta llengua és posar-la a la boca del director generals de Política Lingüística, per tal que l’empri per dir frases poc sensates. I que consti que som dels partidaris d’exigir un examen de castellà per poder ser un funcionari. És més, estic convençut que bona part dels que remuguen pel fet que s’exigeix un certificat de coneixements de català, no superarien la prova del de castellà, ni tan sols els de Valladolid. Sincerament, jo faria una prova eliminatòria de castellà i la faria abans de la de català. Hi hauria sorpreses i grosses.
Ens resum: o ens feim espanyols a la navarresa o plegam, no hi veig cap altra solució.
Continuarà...
Pleguem. Pleguem tots. Catalans, illencs i valencians.