O èxit, o ETA: l'11-M
Escrit per Francesc Sintes Giménez | 16 Mar, 2007El Partit Popular ha exigit, sobretot des que no governa, la derrota militar d'ETA. Em sembla correcte i raonable voler acabar amb el grup, però no sé si és factible fer-ho militarment o policial. Si el franquisme, amb tota la seva maquinària no va poder, ni els socialistes amb l’anomenada "guerra bruta" tampoc no van reeexir en l‘intent, dubt molt que, essent escrupolosament respectuós amb la llei, es pugui aconseguir. Només amb el diàleg es podrà aconseguir la pau.
El Partit Popular fa ufana de l’èxit que va obtenir durant els seus vuit anys de mandat, tot afirmant que va debilitar ETA de manera gairebé definitiva. Curiosament, però, també assegura que aquest ranxo d’esgavellats i enamorats de la sang dels altres i del conflicte etern va tenir una participació decisiva en els atemptats de l’11-M. Això em fa trabucar el cervell. Alguna de les dues manifestacions no pot ser correcta.
El nombre de persones assassinades per ETA és de 819, una xifra prou grossa: massa grossa. Ara bé, si ETA va participar en els atemptats de l’11-M, és evident que cal atribuir-li 191 víctimes més. Forçosament, caldrà que sumem aquestes a les altres, la qual cosa donaria un total de 1010 persones assassinades. Així, el gran èxit policial del Partit Popular –amb lleis específiques per combatre tot el que feia olor de nacionalista—hauria obtingut un èxit més que discutible. Jo diria que el que va aconseguir va ser un fracàs memorable. Durant els seus vuit anys al govern, ETA hauria provocat un 20% de les víctimes totals de la seva terrible història. Fins i tot, filant més prim, la debilitadíssima banda terrorista, en un sol dia hauria provocat una mica més del 19% dels assassinats. Tot un èxit. Sort que l’havien afeblida.
Com que he de suposar que ni Acebes, ni Zaplana, ni Rajoy són gent de cervell prim, hauré de deduir que no han defensat una estratègia correcta per alguna raó que se m’escapa. De fet, molta gent del PP afirma en petit comitè que prefereixen assumir que la gent consideri que van fracassar, que no que van mentir. Per aquesta raó, per tant, són partidaris de continuar passant per ineficaços, abans que no haver de ser considerats falsos. Si més no, la decisió és curiosa.
I bé, si el PP va mentir sobre l’11-M, també ho va fer el PSOE. No qüestionaré la seva actuació durant el dia de reflexió. En unes altres circumstàncies ho faria, però davant del seguit de mentides que aquells van escampar d’una manera grollera i conscient (i inconscient perquè l’estratègia és dubtós que fos la correcta), no m’estranya que el poble exigís una rectificació dels ministres responsables. Així, el resultat d’aquesta actuació del PP, va comportar un tomb electoral inesperat. Aquí, cal fer-hi diverses consideracions. La primera és que qualsevol victòria aconseguida democràticament sempre és justa, i més si és el resultat d’aconseguir de mobilitzar –com va ser el cas— una part de l’electorat que fins aleshores es quedava a casa (jo mateix, m’hi vaig continuar quedant, ja que des de 1982 no vot a les eleccions estatals). La segona és que no crec que el PSOE pretengués provocar aquest tomb. Estic convençut que solament desitjava, com és ben normal, d’aprofitar-se de la situació per aconseguir escurçar la diferència que suposadament els separava del PP. I això també és legítim, però no estaven preparats per començar a governar. On és la mentida del PSOE? Qui guardi retalls de diaris –tenc aquesta mania— veurà que les amenaces dels fonamentalistes islàmics eren molt anteriors a la participació –nominal— d’Espanya en la invasió d’Iraq. Fins i tot són anteriors a la Primera Guerra del Golf. De totes maneres, aquesta mentida socialista, no treu importància a l’intent de manipulació de l’11-M que va voler fer el PP. Però és evident que ambdós s’han enrocat a mantenir enganyat el poble.
Aquests dies, en el judici als inculpats –als que resten vius— per l’atemptat de l’11-M, s’està desmuntant la teoria popular. Qui conegui una mica l’islamisme, sap que és integrat per un grup de persones que no confien en ningú. Qui conegui una mica el pensament dels extremistes abertzales, sap –o pot arribar a deduir-- que probablement sí que han col·laborat amb altres grups terroristes, però aquest grups amb què han mantingut relacions són de la seva corda: independentistes o, dit amb les seves paraules, moviments d’alliberament nacional. De rebot, s’han relacionat amb moviments d’extrema esquerra –un altre dels tres que defineixen ETA: el marxisme--. Convé no oblidar totes aquestes coses perquè els musulmans no confien en res que provengui d’Occident (i el marxisme en prové, com el liberalisme) i els etarres tenen un límit en el nombre de baixes que pretenen d’obtenir en un sol atemptat. ETA pot
–podia— voler matar moltes persones(ho ha fet), però més a poc a poc. Prefereix sortir molt als diaris. Ara maten tres persones, adés n’han assassinen dues... El nombre de víctimes, al final, acaba essent espectacular, però la manera d’actuar és molt diferent. ETA funciona amb comandos petits i preparar l’11-M exigia la participació d’un gran nombre de persones. Ho afirmava, ensoldemà de l’atemptat, més d’un antic responsable de combatre la banda.
I així estam. EL PP no ha paït la derrota i vol aconseguir el poder com sigui. Continua mentint. El PSOE, guanyador inesperat, és incapaç de comunicar al poble que tenim un enemic perillós. Un enemic que fa dècades que reclama al-Andalus. La seva postura també em sembla irresponsable. Ja és mala sort que el cervell més prim del Govern ocupi la cartera d’Afers Exteriors.
.Ho confirm
Bona contradicció, aquesta que poses de manifest sobre ETA i el PP. Però hi veig un petit problema. No sé si el PP ha declarat mai obertament després de les darreres eleccions que ells creuen que ETA està relacionada amb els atemptats de l'11-M, d'açò ja se n'encarrega la seva artilleria mediàtica.
De fet, crec recordar, i si m'equivoc em rectifiques, que fins i tot durant els dies previs a les eleccions el mateix Aznar no va pronunciar mai la paraula ETA (encara que les seves declaracions volien fer entendre-ho). És clar que ja sabien que ETA no hi tenia res a veure... almenys en principi. A partir d'aquí, el PP sempre ha fet un motiu d'oposició el voler saber "la veritat", sense especificar quina deu ser aquesta veritat oculta. Potser és una veritat que no els convé ni al PP ni al PSOE? Jo no ho sé, però qui se'ls pot creure a uns i altres!