De Juana Chaos (1)
Escrit per Francesc Sintes Giménez | 13 Mar, 2007Em fa l'efecte que el problema del recompte de gent que desfila en una manifestació qualsevol ha de deixat de tenir relació amb el nombre de persones que caben en un metre quadrat. Si parlàvem d'açò, és prou lògic deduir que el nombre màxim de persones que hi caben, en un metre quadrat, sigui de quatre o cinc.
Un cop això de la capacitat ha estat admès per gairebé tothom –i bona part de la importància d’arribar a aquesta conclusió la té excol·lectiu “Contrastant”--, calia una altra manera per inflar el nombre de participants. El nou sistema és el d’afegir-hi metres quadrats. La setmana passada ho vam poder comprovar a Madrid.. Mentre uns “comptadors” parlaven de 200.000 metres quadrats, altres ho feien de 400.000. I clar, la diferència és enorme.
El PP li ha agafat el gust, en això de muntar manifestacions: és el seu dret. A Menorca, cinc-centes persones es van manifestar l’altre dia en contra de concedir un règim de presó atenuat a De Juana Chaos. Cinc-centes persones són moltes, sobretot quan no hi ha el gran convocador Toni Camps pel mig. Tanmateix, si tenim en compte el nombre d’afiliats al Partit, ja no sé si són tantes. Em consta que a algun familiar meu li van telefonar per si hi volia anar i va dir que no. No hi va assistir perquè no podia, però en el cas que hagués pogut, tampoc no ho hauria fet. Per què hi ha militants (i militants fidels) que no hi eren presents?
El cas de De Juana Chaos, com abans el de l’11-M, s’ha emprat per desgastar el Govern. Em sembla que poca gent deu dubtar que Zapatero va aconseguir el poder perquè l’esquerra va ser capaç de mobilitzar un gran nombre de gent molesta per les mentides que va dir el PP. Ara el PP els torna la protesta. Empat.
Tot això m’importa bastant poc. El que sí que em fa pensar és esbrinar sobre què passa amb el sistema judicial que hi ha a l’Estat espanyol. El d’ara i el d’abans, val a dir-ho. El cas de De Juana és complicat i no és estrany que bona part del poble se senti dolguda pel fet que un assassí múltiple solament passi vint anys a la presó. I més encara quan aquest element no ha estat capaç de demostrar gens de penediment. Durant els 20 anys que ha passat a la garjola no s’ha rehabilitat gens ni mica. Era un monstre i ho segueix essent. Alguna cosa falla, per tant, en un sistema penitenciari que segons la Constitució ha de maldar d’aconseguir la reinserció social del delinqüent. Tal vegada no hauria de dir “alguna cosa”, sinó que directament hauria d’afirmar que falla tot. Per què falla? Parlem-ne. Opinau!
Però també els polítics i la gent tenim la nostra responsabilitat. Uns, els primer, per no dir la veritat i utilitzar qualsevol afer per debilitar el contrari; els altres, els votants, perquè no som capaços d’investigar i tenim tendència a creure, i de fer-ho d’una manera cega, tot el que els nostres líders ens diuen.
La realitat és la que és: un impresentable havia estat condemnat a més de dotze anys per haver escrit dos articles on molta gent és incapaç de torbar-hi les suposades amenaces que diuen que hi feia. En qualsevol cas, jo no les hi veig per enlloc. I clar, si quan veim que un àrbitre, durant un partit de qualsevol esport, “compensa” i ho criticam –som conscient l’exemple no és molt encertat--, em fa l’efecte que en aquest cas s’ha intentat “compensar” una legislació tova per endurir la condemna a la persona esmentada. I això no està bé. I no ho està perquè així es comenten dues errades. La primera prové del franquisme –ja que va ser la legislació d’aquella època, la vigent quan el van condemnar-- la que va permetre reduir la condemna de trenta anys a una vintena; la segona injustícia és l’actual: tancar-lo (o voler mantenir-lo tancat) per haver escrit aquests articles.
La justícia té una sèrie de principis històrics, “no bis in idem”, “in dubio pro reo”, etc., que no s’han de vulnerar mai, ni tan sols quan el subjecte és una mala peça, com ho és Ignacio De Juana Chaos. Fins i tot n’hi ha un, més que discutible, que diu “in dubio pro libertate”. I quan manifest que és més que discutible, ho faig perquè tot i que el principi em sembla vàlid, sé que en aquest cas molta gent no ho veu així.
En definitiva. Un terrorista no penedit havia de sortir de la presó després d’haver-hi passat uns vint anys, perquè així ho fixava la legislació vàlida en el moment en què va ser jutjat. La reacció d’alguns partits polítics ha estat forassenyada. A Alemanya, fa tres setmanes passar el mateix amb terroristes condemnats a diverses cadenes perpètues (consecutives) i, malgrat el desencís de molta gent, la reacció del poble no ha tingut res a veure amb la que estam patint a Espanya. Els partits polítics no se n’han aprofitat: no han sortit al carrer. Voler que De Juana sigui tancat per dos articles és anar contra la llibertat d’expressió. Aquesta llibertat no ha de ser absoluta –em sembla raonable prohibir d’editar “Mein Kampf” o “Els protocols dels savis de Sió”, o molts de textos semblants o quan s’hi insulta o s’hi difama algú— però, alerta!, que creuar la línia del que és just i del que no ho és, en aquest cas, és molt bo de fer. I jo pens que s’ha creuat.
Francesc, perqué s'hauría de prohibir "Mein Kampf"? Pens que és un texte molt educatiu. Aixó t'ho diu un ateu que porta als seus fills a visitar catedrals.