De bons i de dolents (1)
Escrit per Francesc Sintes Giménez | 27 Feb, 2007Em fa l'efecte que tenim dues manies. Una, crear ídols; l'altra, unes ganes esbojarrades de criticar els que, suposadament, s'allunyen del conjunt de coses que hem decidit que cal portar dins d'una motxilla personal. Consideram obligatori incloure en el paquet un seguit d'idees amb què obligatòriament hem de combregar. Això ens encega, fet que mai no pot ser bo. Alhora, perjudica part dels objectius.
El fet que l’esquerra s’hagi apoderat de l’ecologisme –bona part de la culpa cal atribuir-la, en aquest cas, al fet que la dreta l’ha deixat de banda— no beneficia el moviment. Si pretenem conservar o preservar el món, hem d’aconseguir que lluitar per la natura no sigui una qüestió de partit. El fet que Al Gore –des de fa anys— s’hagi convertit des de fa anys, i amb un cert èxit, en un defensor aferrissat del medi ambient és el camí. No hi hauria d’haver obstacles que impedissin que un liberal com ell –paraula que als EUA té un sentit proper al de socialdemòcrata (o més) a Europa— s’adherís al moviment. Un empresari es pot fer ric sense haver de fer malbé l’entorn. Fins i tot s’hi pot fer desenvolupant i comercialitzant sistemes que el recuperin. La Terra no és solament un planeta que hem de llegar els néts, sinó que tractar-la bé pot ser una font de riquesa per a persones àvides de fer-se riques. A Israel, especialment, però també a Alemanya, hi prou empreses que demostren que això és factible.
Deia, però, que sovint tenim la mania d’atacar algú sense conèixer-lo en profunditat –el pobre és un enemic polític— o bé feim exactament el contrari: tal persona era bona i tot el que va fer està bé. Això no sempre és així. Hi ha mites que tenen una part lloable però que també han fet coses extremadament lamentables. De casos, n’hi ha moltíssims. En donaré tres: Salvador Allende, Gandhi i Rigoberta Menchú.
Salvador Allende, diguem-ho clar, era un racista. Puc entendre que quan va publicar la seva tesi doctoral sobre el tema, l’any 1933, pensés el que va escriure. El que mai no admetré és que quan ja tenia quaranta anys i era ministre de Salut i Simon Wiessenthal li va demanar que rectificàs, es negàs a fer-ho. Allende que ha estat idolatrat perquè com deia Petrarca “Un bel morir tutta la vita onora”, va defensar l’esterilització dels que ell considerava “alienats mentals”. En la mateixa tesi, hi mantenia punts de vista propers al nazisme sobre jueus i homosexuals. No entenc que si Hitler escriu una cosa així se’l critiqui –és el que cal fer— i si ho fa Allende se’l tapi. Que m’ho expliquin, que no m'entra. El que sí que puc comprendre és que es vulgui investigar i comprovar si realment va afirmar aquestes coses. De moment, hi ha més proves que em fan creure que ho va escriure que no que ho desmentesquin.
Gandhi és una persona que ha estat considerada l’apòstol de la no-violència, qui no estima Gandhi? Tanmateix, tot i que hi ha una part (i llarga) més que lloable (i que hauríem aplicar) en la seva biografia, també ho és que hi ja certs detalls foscos. Els maltractaments que va “regalar” a la seva família (dona, fills i nora) semblen prou contrastats. Em direu que quan un dels seus fills contava part d’aquestes detalls, ho feia empès per la ràbia que tenia al seu pare o que ho va contar per fer-se famós. És possible, però em fa l’efecte que també s'hi hagués pogut fer, de famós, pronunciant conferències sobre la vida del Mahatma, per exemple. Un fill, normalment se sent orgullós del seu pare i si aquests és el Gandhi que ens han mostrat, fóra normal pensar que se’n podia sentir ufanós. Que Gandhi té una part fosca que sovint s’ha amagat, si no és cert, com a mínim mereix que s’investigui. Quan era a la República Sud-africana, no va mantenir una postura massa polida a l’hora de defensar negres i jueus. Més tard, està demostrat que va fer rapar la seva nora, que era violent amb la seva família, etc. Si això és així, no sembla estrany que un fill vagi acabar alcoholitzat per culpa seva i que un altre es vagi convertir a l’Islam fart de suportar-lo. Sovint s’amaga el fet que volia aconseguir armament nuclear per a l’Índia. Si algú ho dubta, que ho investigui: em sembla just. Ara bé, hi ha un detall de la seva vida que em sembla provat. I m’ho sembla perquè ell mateix ho explica en la seva autobiografia “Història de la meva experiència amb la veritat”. Hi afirma que, malgrat el consell mèdic que calia donar carn —suc de carn— als dos dels seus fills que travessaven una situació física que els estava matant, es va negar a donar-los-la perquè fer-ho anava contra les seves creences. N’hi ha que defensaran aquesta defensa encesa, i fins al final, d’allò en què una persona creu. No ho veig així. Em semblaria raonable que “ell” no mengés carn, no que la prohibís als familiars que estaven en un estat crític. Si criticam els testimonis de Jehovà per no acceptar transfusions de sang als fills, encara que això els dugui a la mort, quina diferència hi ha entre el que ells prediquen i el que va fer Gandhi? No ho entenc.
Quant a Rigoberta... ella mateixa ha reconegut que la seva biografia és una farsa. No era pobra, com hi afirma, ni el seu germà va morir com explica el "negre" que va escriure aquest llibre. Hem de valorar moltes de les coses que ha fet durant la seva vida, però també hem de poder dir que n’ha fet de lamentables. I mentir és una cosa lletja i lamentable.
Quin bé que fas d'explicar aquestes coses. Els maniqueïstes que ho volen reduir tot en "o ets dels bons o dels dolents" sempre creuen que ells són els bons i els que no comparteixen la seva opinió o el seu punt de vista són els dolents... O vas amb mi o contra mi, pensen. I aquesta és la llavor del fanatisme.
Els mitjans de comunicació no paren de fomentar aquesta visió maniquea del món. Cada grup de comunicació expressa quins són els seus "bons" i els seus "dolents" amb l'ús del llenguatge, amb les seves referències. I les contradiccions són clamoroses: els americans són els dolents i els àrabs els bons o a l'inrevés segons? I els israelians són els dolents i els palestins els bons o no? I els europeus, som bons o dolents?
Hem d'aprendre a conèixer el nostre costat bo i el nostre costat fosc que tots tenim en menor o major mesura. Només canviant-nos a nosaltres mateixos podem millorar el món!