« Sort que m'assessoren!
Independentisme avui (5) »

Acceptar una infracció

Escrit per Francesc Sintes Giménez | 20 Feb, 2007
    Dilluns s'escampava per Alaior la notícia que Onofre Pons Quitana havia dimitit. Si això és cert, m'ha fet malbé --si més no, parcialment-- un article que escric a les dues de la nit. Coses de l'insomni i el mal a les cervicals. Mai no he votat en Nofre, ni ho faré, però sempre m'ha caigut molt bé. Els que el coneixem, sabem que és una persona agradable, educada i que sap fer favors. I sap perdonar. No tots podem dir el mateix.

    En Nofre, la seva dona i el seu fill, en Santi, han rebut fort aquests dies. La reacció d’en Nofre, en encaixar la notícia sobre els comentaris que la seva família havia comès una infracció urbanística, em va semblar molt digna: ho va reconèixer tot i va dir que n’assumiria les conseqüències, fossin quines fossin. Han calgut molts d’anys per sentir algú pronunciar una resposta així. Des d’ara encara rebrà encara més respecte de part meva. Diuen que no n’hi ha prou, que ha mentit i ha empetitit la infracció. És possible. En realitat, no m’importa gaire. D’infraccions, en comentem tots i gairebé cada dia. Respectam el codi de circulació? Pagam totes les factures en blanc? La llista seria inacabable. Segurament hi ha persones impol·lutes, però són ben poques.

    Està incapacitat en Nofre per continuar ocupant un càrrec? Probablement. Com jo mateix. Servidor no n’ha ocupat cap mai i ell ha dimitit. Empat. Aconseguit de manera diferent, però empat. En aquest afer, no hi veig una càrrega afegida. Atès que no governava, no crec que s’hagi aprofitat del càrrec. Ha vulnerat les normes –com ja he dit, qui no les trepitja?-- i ho ha reconegut. Per mi, està perdonat i ja no n’hem de parlar més, del seu cas.

    El fet que ell hagi dimitit i altres no ho hagin fet –membres del seu partit, i de tots els altres: de tots!— no significa que demani el mateix –la dimissió- per al regidor socialista qüestionat. Tampoc no hi veig, en el seu cas, un gran abús de poder. Retreure-li una infracció comesa pel seu pare, no em sembla gaire correcte. Em referia a casos més foscos succeïts a altres pobles. A un que jo me sé –i tots--, sí que hi ha hagut utilització indeguda del càrrec. I no em referesc a cap regidor, sinó a un altre polític. Aquest ha comès una infracció urbanística no ha estat descoberta per qui ho havia de fer i això que l’ha tenia ben a mà. Fins i tot compartia ADN amb l’infractor. I ningú no ha dimitit. Un ocupa el càrrec i altres encara treballen per a l’ajuntament. I tothom a callar perquè com ja sabem “tots són iguals”. Idò, no. No tots són o som iguals. Almanco un ha demostrat que no ho era: es diu Onofre Pons Quintana.

    A Menorca, a les Illes, hi ha una col·lecció d’edificis il·legals que fa por. Els seus propietaris pertanyen a totes les forces polítiques, diguem-ho clar. Quantes cases o xalets s’han tirat? Ben poques han estat les edificacions enderrocades. Les que ho han estat, han emparat el pes de la Llei justament. Justament? I ara! I tant que no. Quan les sancions no s’apliquen a tots, estan mal aplicades. Qui no s’ha emprenyat quan la grua li retirava el cotxe que havia deixat mal aparcat a un carrer on trenta automòbils més cometien la mateixa infracció? Això fa mal, molt més mal que no la multa. Puc intentar comprendre que el nombre de policies és ínfim i que per això molts ho aprofitam per infringir les normes. Sovint, les multes només es posen quan hi ha una denúncia pel mig. No em sembla il·lògic: és impossible passar per tots els carrers cada dia. Ara bé, en rebre una denúncia, el mateix policia que fa retirar i multa l’infractor, hauria de fer el mateix amb la resta d’automòbils que comenten la mateixa infracció. Així de clar. És intolerable que només carregui contra el denunciat i acluqui els ulls davant de la resta. Ell, l’agent de l’ordre, també hauria de ser sancionat. I el denunciant que sortia de cul del garatge davant dels seus nassos.

    Tots som culpables de la corrupció. Continuam admetent –i votant-- unes llistes tancades que aixopluguen autèntics impresentables. Quan un no ho és, dimiteix i encara el critiquen. Part de la solució és passar de votar els partits que admeten aquesta gent, tot havent comprovat com era. I, sobretot, començar a exigir d’emetre vots personals i no haver d’acceptar les llistes tancades- Hi ha massa professionals de la política en els partits. Però també n’hi ha d’honorables.

Aquesta entrada ha estat escrita el 20 Febrer de 2007 a les 22:02 hores a la categoria El Claustre obert . Si vols, escriu un comentari, o també pots fer retroenllaços des del teu propi weblog cap a aquesta entrada.

8 comentaris i 0 retroenllaços

    Escrit per Justicier 22 Feb 2007, 00:24

    Qui la fa la paga! No em queda molt clar si et refereixes a na Filo i el pare diputat. Es una vergonya que encara faixi feina a s'ajuntament. Aquesta no ha dimitit i son pare tmpoc no ho fa. Es un barrut
    Escrit per llevant 22 Feb 2007, 01:23

    Estic d'acord amb tu. No crec que sigui una pràctic a saludable el que està pasant. venjançes i mes venjançes. es preocupant. Ningú voldrà saber res de la politica
    Escrit per Francesc Sintes 22 Feb 2007, 19:55

    Evidentment que tot el comentari estava escrit no solament per defensar, una mica en Nofre, sinó bàsicament per denunciar, una altra vegada, la vergonya del cas que exposa Justicier. Un cas que, ho tornaré a dir, em sembla dels més intolerables de la recent història de Cabildolàndia.

    De passada vaig aprofitar per comentar el cas dels aparcaments, com a exemple i perquè em va apssar a mi. L'únic cotxe que va ser retirat per la grua. I això que estava aparcat davant d'una obra, així que vaig suposar que atès que la jornada laboral havia acabat, el gual no tenia validesa. Suposant, però, que la tingués com es possible que trenta cotxe aparcats sobre una línia groga no fossin retirats?

    Conenc una persona --política, evidentment-- que té tenia més de 60 multes posades i quan va ocupar un càrrec públic van desparèixer. Mai no n'ha pagat cap.
    Escrit per Francesc Sintes 22 Feb 2007, 19:57

    Llevant,

    No acab d'estar segur si estàs d'acord amb mi o amb Justicier. Del que sí que n'estic, és que jo sí que estic d'acord amb tu. Una infracció ho és o no és. El que no pot ser és que l'emprin per revenjar-se o per fotre.
    Escrit per gin amb herbes 22 Feb 2007, 23:51

    Estic d'acord amb la consideració que te mereix en Nofre. Ara bé, crec que es va equivocar molt quan no va comunicar al seu partit que tenia un expedient d'infracció obert. D'haver-ho sabut, m'imagin que el seu partit s´ho hauria pensat dues vegades abans de donar un suport interessat a un personatge que està ressentit perquè li fan complir la llei.

    Pel que fa a les llistes obertes, crec que és una qüestió sobre la qual és habitual parlar-ne massa lleugerament. A priori, podria ser interessant per a treure el servilisme de la política. Per contra, podria propiciar encara més l'aparició de populistes sobre els quals es perdria la capacitat de demanar-los responsabilitats, ni que siguin de tipus polític. Dóna la impressió que no sabríem exactament què esteim votant, sinó que únicament triariem persones que, en principi, ens mereixerien confiança. El risc pot ser excessiu.
    Escrit per Francesc Sintes 23 Feb 2007, 00:51

    A gin amb herbes (bona mescla)

    I tant que hi hauria un risc! però ara també hi és, amb l'actual sistema. El que empren a Alemanya o al Regne Unit (diferents) tenen coses interessant. Si es presentessin candidats per districtes, hi hauria el perill de la "dictadura de la majoria". A Ciutadella, per exemple, amb el sistema britànic no seria descartable una victòria del PP per 21 a 0. Això no seria del tot democràtic, certament.

    El sistema alemany tal vegada sigui el més just. I remarc "tal vegada". Del que sí que estic convençut és que alguns no gosarien a presentar-se si no fos perquè se senten protegits per la llista. Donam noms? Malgrat les riscos del populisme, gens descartables, crec que hi guanyaríem.
    Escrit per gin amb herbes 23 Feb 2007, 01:50

    La meva ignorància és infinita... Podries resumir el sistema alemany?
    Escrit per Francesc Sintes 23 Feb 2007, 11:15

    A Gin amb herbes,

    Tampoc és que jo sigui un savi...
    el sistema és una mescla de llista oberta i tancada. d'una banda, el teu vot va al candidat directament. Els que li sobren, van a parar al partit. Així s'aconsegueix que la persona "X"surti escollida i no "distorsionar" el percentatge de vots obtinguta per cada formació ja que aquestes també han d'obtenir, a la vegada, un nombre de representants equivalent al percentatge de vots obtinguts. No em sembla un mal sistema. Sempre s'hi col·loquen aquests que van a les llistes d'amagatotis, però no n'hi entren tants.

    El que vull dir és que --no és el cas perquè no m'interssa--, jo podria anar ben còmode com a tercer del PSOE, per exemple, i sortiria segur. I a viure bé! En canvi mai no aniria de primer d'un partit petit: si no surts ets tu el derrotat (també el partit, però el "mauro" se l'emporta qui encapçala la candidatura) ja que ets qui dóna la cara. Amb unes llistes obertes, però, algun pirata no gosaria a ser derrotat i mai no es presentaria. Qui vol anar de dos i no sortir, mentre la genttria el tres i el quatre del mateix partit? Faria el ridícul! És complicat trobar el sistema adequat. Pensa que al Regne Unit, amb un vot més a cada districte, obtens el cent per cent de representants. No és massa just.

Deixa el teu comentari








 authimage