Castro o Pinochet?
Escrit per Francesc Sintes Giménez | 4 Des, 2006- Amb una mica de sort, Castro i Pinochet es moriran a la vegada. Sé que
dir "sort" és lleig, però no tenc massa escrúpols a emprar aquesta
paraula. Fa temps que em deman quin dels dos és pitjor.
Deia Aranguren que les dictadures d'esquerres, d'entrada, són millors –ell deia superiors-- que no les feixistes ja que, si més no teòricament, mentre aquelles pretenen aconseguir la igualtat, les de “dretes” les fomenten. El cas del nazisme, confirmaria aquesta sentència. Joan Pau II, pel seu cantó, deia exactament el contrari. Opinava que les dictadures comunistes –es veu que no va tenir en compte el cas d'Espanya-- eren pitjors perquè duren més. Probablement tots dos tenien raó. Si mesclam les dues opinions, podem concloure que totes les dictadures són dolentes. Ara bé, quina ho és més?
Reconec que tenc mania a Castro, malgrat que fa un anys n'era un admirador. Açò de comandar quaranta-set anys, em sembla inadmissible. Amb tot, juraria que no ha estat tan criminal com Pinochet. Aquest es responsable de tres mil assassinats, i és probable que siguin més. Dubt que Castro superi la xifra, si ens referim a morts directes. La dictadura castrista és responsable, això no obstant, d'haver provocat milers de morts, però d'una altra manera. Fidel va enviar soldats a l'Àfrica. El fet que part de la població cubana fos negra, va ser utilitzat pel comandant per enviar tropes a Angola –i a més països-- a servir els interessos soviètics. El nombre de morts cubans va ser important; i els que va provocar aquest enviament en els bàndols contraris, també. A més a més, bastants de cubans van clapir en intentar fugir de l'illa cap a Miami.
Quant a maltractaments a les presons, no crec que hi hagi massa diferències. Totes les dictadures utilitzen aquest mitja inhumà per fer-se fortes i esclafar la resistència. Un avantatge --si és que es pot qualificar així-- de les dictadures feixistes, és que és més fàcil sortir del país. És dels pocs avantatges, certament. Tenim la prova en el franquisme. La quantitat d'exiliats era important. Però en aquest cas, també podem dir que els ho permetia, de sortir, per treure's un problema del damunt. O dos, car la fugida del país també eliminava aturats.
Fidel ha fet una cosa bé: promoure l'educació. Diria que aquest detall i derrocar Batista, han estat les úniques coses que el salven. Els fanàtics castristes hi afegeixen, com a cosa positiva, la política sanitària Això és qüestionable. D'una banda, és cert que ha posat l'atenció mèdica a l'abast de tothom, i fins i tot l'ha exportada a països amics, però alhora hom pot dir que durant l'època del dictador Batista, Cuba ja disposava de molts de metges i ben preparats, solament els EUA i Argentina superaven Cuba en aquest àmbit. Que tothom pogués accedir a la sanitat, és una qüestió que desconec, però dubt que fos així.
Si parlam d'economia, em sembla que la gestió de Pinochet va ser millor, però amb matisos. Quant a xifres macroeconòmiques, no hi ha dubte, però part de la població ho va passar molt malament. En aquest camp, Cuba ha estat un fracàs absolut: tothom ho passava, i ho passa, malament. Perdó, els partidaris del règim no pateixen. El fet que prop de dos milions de cubans es vagin arriscar a omplir l'estómac d'un tauró, forçosament ens hauria de fer meditar. Aquests dies uns cubans em parlaven de la misèria de les cartilles de racionament. Tanmateix, per la tele no es veu una població famolenca. A xile tampoc no hi havia fam, però gràcies al fet que molts voluntaris s'encarregaven d'ajudar els desvalguts. D'indigents, n'hi havia més a Xile que no a Cuba.
En un camp, la Cuba castrista supera el Xile de Pinochet: l'esport. Aquí no hi ha dubtes. Malgrat que molt esportistes d'elit vagin fugir del país, Cuba segueix essent una potència en boxa, atletisme, beisbol i altres especialitats. En un altre camp, el de permetre practicar creences religiosos, hom diria que Xile era més lliure... teòricament, ja que tots tenim present que alguns capellans van ser assassinats pel règim, en considerar que més que sacerdots eren marxistes.
Els defensors de Castro, el lloen perquè afirmen que, gràcies a ell, Cuba va deixar de ser el prostíbul dels americans. Els opositors diuen que no compten les “jineteras” que hi ha avui en dia, perquè si ho feien necessitaren moltes calculadores i estarien afrontats de reconèixer la realitat.
En definitiva, entre Castro i Pinochet, eli-eli. Castro no ha permès mai eleccions lliures, Pinochet va admetre d'autoritzar un plebiscit i el va perdre. Cap dels dos haurà acabat a la presó i ambdós s'han fet rics. Triar el que no hagi estat tan dolent, és complicat. Dos impresentables.
Estic totalment d'acord amb tu !!!!
Goio
Pais Basc