Vaga de metges?

Escrit per Francesc Sintes Giménez | 28 Abr, 2008

El personal de Capitòlia, vila de Llevant que se sent estimulada per un desig irreprimible d’'ncapçalar la representació de la Roqueta tota, contemplava la setmana passada una desfilada outdor del Servei de Passadís d'IB-Salut, encapçalat pel gran A. F. El ciutadà normal se sentí extraordinàriament descol·locat. Acostumat a veure'ls desfilar per l'interior de l'hospital Mateu Orfila, hom creia que per alguna causa que se li escapava, quelcom paranormal havia succeït. En efecte, els capitolians començaren a demanar-se, uns als altres i més d'una vegada a si mateixos: “Qui és l'últim?”. No hem de ser durs amb el poble, era lògic confondre’s. (Segueix)

missatge a El Claustre obert | comentaris (6) | retroenllaços (0)

Assimilació nacional (IV)

Escrit per Francesc Sintes Giménez | 23 Abr, 2008


Em sembla evident que –si els comentaris que heu penjat representen la pluralitat de les opinions que mantenim els menorquins sobre l'assimilació nacional—podem deduir que hi ha bàsicament dos grups enfrontats. Val a dir que aquest terme és excessiu, car no hi ha un una baralla que faci impossible de conviure. Uns, una minoria, menorquins descendents de menorquins des de fa generacions, estam contra l'assimilació que alguns pensam que hem patit. Altres, amb les mateixes arrels han assimilat bé la pertinença a l'Estat espanyol o bé han estat assimilats per aquest. Cap problema. El segon grup, el dels nous menorquins –que ja són tan menorquins com els anteriors— és compost per col·lectius diversos que entenen el fet de ser menorquí de la mateixa manera que els que integren el grup anterior.
 (Segueix)

missatge a El Claustre nacional | comentaris (14) | retroenllaços (0)

Assimilació nacional (III)

Escrit per Francesc Sintes Giménez | 11 Abr, 2008

L'assimilació nacional esdevé complicada. Sempre hi haurà gent que resistirà qualsevol intent de passar a formar part d'un col·lectiu que no considera propi. Açò, tan senzill i tan clar en alguns casos, es transforma en un conflicte quan el sentiment de pertinença no és prou clar o no és prou acceptat per qui sigui. La nació catalana, que té un trets no prou definits per a molta gent i a la qual molts de "nadius" --empr aquest terme sense cap intenció ètnica, car no som un raça-- no s'hi senten incorporats, és un d'aquests casos. Què és ser català? I si encara discutim sobre si els menorquins –alguns menorquins— tenim el dret a sentir-nos-en part, la qüestió és complicadíssima. Podem ser catalans de Menorca?
 (Segueix)

missatge a El Claustre nacional | comentaris (57) | retroenllaços (0)

Assimilació nacional (II)

Escrit per Francesc Sintes Giménez | 6 Abr, 2008

Per què desapareixen les nacions? Supòs que hi ha diverses causes: l'extermini, la invasió, la renúncia... El factor demogràfic és molt important en un territori qualsevol. Importa més ser majoria en un indret concret que no ser molts. La nació catalana mai no havia estat integrada per tant de "súbdits", però mai com ara no havia patit un perill tan gran de desaparèixer. (Segueix)

missatge a El Claustre nacional | comentaris (28) | retroenllaços (0)