Assimilació nacional (I)

Escrit per Francesc Sintes Giménez | 30 Mar, 2008


Hi ha dos PSOE? Tot sembla indicar que sí. I açò és un problema per als que no ens sentim obligats a pertànyer a l'Estat gran perquè sí, o per a aquells –essent més tous-- que ho podem acceptar, sempre que ens hi admetin d'una altra manera: reconeixent que podem conservar algunes particularitats. On és el límit d’aquestes, és la pregunta.
 (Segueix)

Hipocresia

Escrit per Francesc Sintes Giménez | 26 Mar, 2008


Contra Xina ningú no piula. No hi ha res com ser poderós o com convèncer el personal que gràcies a ells--als xinesos-- part d'Occident disposa d'una oportunitat única d'enriquir-se. La hipocresia és paradigmàtica i típica. Si la meitat del que han fet els xinesos durant dècades al Tibet, o a Xinjiang, etc., o de les barrabassades que continua fent mestre Putin als pobles no russos de la Federació Russa les haguessin fet els americans o els israelians, els carrers estarien plens de gent que protestaria. (Segueix)

Sobre "Es Carrer" i el Foner

Escrit per Francesc Sintes Giménez | 17 Mar, 2008


Estic espès i no sé si m'explicaré bé. Ara mateix no sé si acabaré parlant d'Es Carrer o de mi mateix: el Foner. Em fa l'efecte que sense la revista el Foner ha de callar. No li queden bales i a més a més està cansat de fer rodar la bassetja. Sovint la fona ha apuntat massa contra ell mateix. (Segueix)

Arturos contra Merlins

Escrit per Francesc Sintes Giménez | 14 Mar, 2008


No ha calgut que el sergent Quevedo hagi desplaçat les seves tropes a Cabildolàndia per obligar-nos a unificar l'illa, la mateixa gent de Ponent ha fet una cosa inversemblant: deixar-se seduir per l’alcalde de Capitòlia, Arturo Bagur. Hi ha d'haver alguna justificació coherent, però no la trob. L'única explicació que ara mateix em passa pel cap és que la setmana passada va ser dura, climàticament parlant. El vent afecta i un cabildo trasbalsat és capaç de qualsevol cosa, fins i tot de decantar-se per l'enemic. (Segueix)

No som demòcrates

Escrit per Francesc Sintes Giménez | 12 Mar, 2008


On hem arribat? Com és possible que tothom se senti dolgut? Com pot ser que tots considerem que els altres ens insulten? Tant me fa qui va començar--tenc la meva opinió, però no és important--, la qüestió és que com a societat hem fracassat. (Segueix)

Quina nit!

Escrit per Francesc Sintes Giménez | 10 Mar, 2008

Ha estat una nit terrible. Excepte el resultat aconseguit per Nafarroa Bai, diria que pel que fa a la resta m'han estomacat de valent. Sortosament ha guanyat la Reial Societat i ahir ho feia País de Gal·les a Dublín amb un assaig meravellós de Shane Williams "el petit ballarí d’Oosprey". Anit passada, la bleda que m'han clavat ha estat històrica. Els motius són diversos. Anem a pams.
 (Segueix)

No entenc res

Escrit per Francesc Sintes Giménez | 7 Mar, 2008

Setmana gran. Setmana d'eleccions. Dimarts triaven els mestres de moral. Diumenge els recaptadors d'imposts. Açò trasbalsa qualsevol. De fet, ho he comprovat in person. Acab de rebre un paquet --portes pagados, per sort-- i què hi havia dins? Sorpresa! Un ninot inflable! El personal va a fer mal. I les instruccions... en llatí. Açò encara m'ha semblat bé. A Menorca, practicar llengües mortes fa fira: llatí, etrusc, català... "Bufi, bufi", hi posaven. Dit i fet. He bufat fins a treure'm el barrabam de lloc i voilà: ha recobrat la forma. El ninot porta el nom tatuat al pit. "Soy Rouco. Todo tuyo". La libido a passejar. (Segueix)

A votar... o a quedar a casa

Escrit per Francesc Sintes Giménez | 3 Mar, 2008

Estaré molt content si la gent va a votar diumenge, però jo no hi aniré. Els motius són diversos. El primer és que som covard. El segon que crec que no són unes eleccions --ni aquestes, ni cap-- netes. Mentre el sistema no canviï, només tornaré a passar pel col·legi electoral en dos casos: per dir quin és el meu país i per optar entre dictadura i democràcia. Atès que el referèndum sobiranista no és una opció que contempli com a probable i que una dictadura, sortosament, és gairebé impossible que torni --malgrat els Mena que s’escalfen de tant en tant--, em qued a casa. I tanmateix, defens amb força el "sistema". Pot semblar curiós. (Segueix)