De bons i de dolents (1)

Escrit per Francesc Sintes Giménez | 27 Feb, 2007


Em fa l'efecte que tenim dues manies. Una, crear ídols; l'altra, unes ganes esbojarrades de criticar els que, suposadament, s'allunyen del conjunt de coses que hem decidit que cal portar dins d'una motxilla personal. Consideram obligatori incloure en el paquet un seguit d'idees amb què obligatòriament hem de combregar. Això ens encega, fet que mai no pot ser bo. Alhora, perjudica part dels objectius. (Segueix)

Independentisme avui (6)

Escrit per Francesc Sintes Giménez | 24 Feb, 2007
És el nacionalisme un problema exclusivament econòmic? Aquesta qüestió me la va plantejar un amic gens nacionalista. Jo li argumentava que no, que no només es tracta d’açò; ben al contrari. Tenim dos bons exemples que sembla que donen valor a la meva teoria: Escòcia i el País Basc. Cap d'aquestes dues nacions sense estat pateixen un excessiu problema (o jou) econòmic per mor de la seva pertinença forçada a un estat (dos en el cas dels bascos). Fins i tot es pot mantenir que hi surten guanyant, econòmicament. (Segueix)

Sort que m'assessoren!

Escrit per Francesc Sintes Giménez | 23 Feb, 2007
"Servei d'Assessorament de la CAIB?". "Premi! Aquí mateix". "Servidor voldria ser servit". "Cap problema, vol un servei en blanc, en negre...? Prefereix un complet o un interruptus?". "Sempre vull un complet, tot i que sovint m'he de conformar amb un intent fracassat. Coses de l'edat, vostè ja m'entén...". "I tant que l'entenc, som molts d'onofres". "Quant als colors, quina diferència hi ha?". "Veurà, si el demana en blanc, tothom sabrà que ha utilitzat el nostre Servei; si el vol en negre, quedarà entre nosaltres. La premsa mai no ho sabrà. De totes formes, li recoman l'interruptus. A Cabildolàndia l'han provat i n'estan ben contents". (Segueix)

Acceptar una infracció

Escrit per Francesc Sintes Giménez | 20 Feb, 2007
Dilluns s'escampava per Alaior la notícia que Onofre Pons Quitana havia dimitit. Si això és cert, m'ha fet malbé --si més no, parcialment-- un article que escric a les dues de la nit. Coses de l'insomni i el mal a les cervicals. Mai no he votat en Nofre, ni ho faré, però sempre m'ha caigut molt bé. Els que el coneixem, sabem que és una persona agradable, educada i que sap fer favors. I sap perdonar. No tots podem dir el mateix. (Segueix)

Independentisme avui (5)

Escrit per Francesc Sintes Giménez | 17 Feb, 2007
Ahir em comentaven que algú flastomava contra meu i em qualificava de separatista. A qui m'ho va contar, li vaig dir que cap problema, que ho era i que me'n sentia orgullós. Es veu que ahir era el dia de les crítiques. El Què lleig! del setmanari El Iris (encara no sé quan escriuran bé el títol de la secció i posaran Que lleig! ja que en català el “que” admiratiu no s'accentua) també em dedicava un comentari. És la segona vegada, que aquest setmanari on gairebé ja no public res per manca de temps i d’idees –hi tornaré a escriure just pugui--, inclou un comentari referit a mi. En total, sumades, unes cinc o sis línies: el que valc, és a dir, ben poc. Tot el que ha afirmat és fals. Ja té mèrit. (Segueix)

La vident des Born

Escrit per Francesc Sintes Giménez | 16 Feb, 2007

Fa dècades que estic fes. Curiosament, el neguit s’inicià quan ens van alliberar de l’obligatorietat de cantar el "Cara al Sol". Tenia propietats hipnòtiques? No ho sé. Disposat a reduir les conseqüències del malestar, i a esbrinar-ne les causes, m'adreç al domicili d'una nova vident que ha obert consulta a Cabildolàndia. Ja sabem que la parapsicologia guanya adeptes contínuament.

 (Segueix)

Independentisme avui (4)

Escrit per Francesc Sintes Giménez | 13 Feb, 2007

Alguns del comentaris que m'han arribat al Claustre manifestaven que abans que els drets nacionals cal tenir en compte els drets individuals. Encara que a qui hagi llegit els tres articles anteriors li pugui semblar que no pens d'aquesta manera, hi estic d'acord. No m'interessa una nació en què la persona sigui trepitjada: una tal nació no mereix que s'escrigui ni una línia a favor seu. Una separació s'ha de fer sempre de manera pacífica. Fixeu-vos bé que dic una separació i no una secessió, car no consider que siguin termes sinònims. (Segueix)

Independentisme avui (3)

Escrit per Francesc Sintes Giménez | 10 Feb, 2007


Segle XV, la Corona d’Aragó és poderosa com mai no ho ha estat. Això d'ostentar poder sempre ha mudat, encara que sigui una bajanada. És precisament en aquest moment quan es produeix el primer divorci –en realitat, desencontre-- entre Barcelona i València. El motiu és el tràfic marítim. El port de València assoleix una importància superior a la del de Barcelona. La producció literària del País Valencià també supera la catalana. (Segueix)

Preguem!

Escrit per Francesc Sintes Giménez | 9 Feb, 2007

No hi ha dret. Per mor dels desacords entre partits, prepartits, trencats del tot i esquarterats i desmembrats, la festa de la Candelera no va ser la data escollida per fer una pregària conjunta. Les desavinences comporten aquestes coses. La Unió de Productors de Cera i Espelmes no ha obtingut, per ara, els ingressos prevists. Tanmateix, si sou prou vius, cal aprofitar la baixada de les accions per comprar-ne, puix no dubt que les vendes apujaran.... ja!

 (Segueix)

Independentisme avui (2)

Escrit per Francesc Sintes Giménez | 3 Feb, 2007
Maria Poda és, o era, hongaresa. Supòs que ja deu haver mort. L'any 1993 tenia 91 anys. Es va casar amb un altre hongarès i va anar a un col·legi alemany. Els seus dotze fills són eslovacs. El seu cas és molt interessant, car parl d’una persona real. Em permetrà de tractar aquesta diferència tan mal entesa per molta gent: nacions i estats. (Segueix)

"Vamos a la cama..."

Escrit per Francesc Sintes Giménez | 2 Feb, 2007
Gran ensurt a Cabildolàndia. Sense conseqüències. Un gran badall, tot en gros. Seguidor dels pronòstics meteorològics i assabentat que durant una setmana faria fred, l'home duplicat va fer els deures a temps per preparar-se per a la hivernació. Alguns extremistes afirmen que, en realitat, la meitat d’ell feia quaranta-quatre mesos que era en coma voluntari: puc afirmar que això no és cert. Els fet són caparruts i ho demostren. La seva feina en el camp cultural ha estat immensa. (Segueix)