Embolics cabildos I (versió provisional)
Escrit per Francesc Sintes Giménez | 10 Nov, 2008Es pot arranjar l'embolic de Cabildolàndia? Pos messions que no. Ni continuant com fins ara, ni fent una moció de censura, ni res de res. Tal vegada l'única solució seria refundar la vila. Aquells que hi vivim no som capaços de posar-nos d'acord.
Uns senyors --probablement empesos per un “amagat” que es pensa que és més viu que els altres, i que tal vegada ho sigui— es donaren de baixa d’un partit i la situació esclatà. El mateix partit que uns anys abans no havia pres cap mesura contra un seu alcalde que havia fet exactament el mateix –donar-se de baixa—fa fotre el crit al cel. Hi ha alguna diferència entre ambdós casos? Els nou regidors foren qualificats des d’aleshores trànsfugues, díscols... i altres coses bastant més desagradables. L’amagat sobreviu.
Unes setmanes més tard els regidors restants rebaixen el sou als “pillos”. Aquesta mesura, una prova de força, és més que discutible. Jo mateix durant algun moment d’escalfament havia dit que calia deixar-los sense ingressos, però ja no ho tenc gens clar. És més, em decant per creure que va ser una errada. Qui fa feina ha de cobrar i ells, tot i que no han demostrat ser gaire bons a l’hora de gestionar, feien una feina. I ara què? Cal fer-los una moció de censura? Què hi guanyaríem?
Suposem que els altres dotze regidors es posen d’acord i els fan fora, qui hauria de governar en aquest cas? No ho veig gens clar. Teòricament l’alcaldia hauria de recaure sobre l’espatlla de la regidora fidel al PP, ja que hem de reconèixer que la tendència que va sortir guanyadora de les eleccions va ser la favorable a la dreta. Sovint es diu que el guanyador ha de comandar. Discrep. Ha de comandar qui tengui manco gent en contra És el cas d’Alaior, per exemple. Tot i que el PP va obtenir més vots, la voluntat del poble és que governi l’esquerra. A Ciutadella la dreta obtingué la majoria i ho hem d’acceptar o deixar de definir-nos com a demòcrates. A partir d’aquí podem començar a exposar tots els arguments que vulguem, però primer ens cal reconèixer aquest fet. Creure que UPCM és més a prop de l’esquerra és un somni. Hi està, més atracada, únicament i exclusiva en el tema de combatre la corrupció. I prou. Una cosa és que en Joan Triay hagi lluitat per fer net i l’altra arribar a unes altres conclusions. Ha fet net a mitges. Ha tret la pols, ha denunciat alguns casos en què probablement algun regidor va actuar malament i ha fet el que ha pogut... però no té res contra el PP, només contra aquest PP ciutadellenc.
El PP és el culpable de tot? Sens dubte: sí. Sabien que alguns dels candidats que repetien, concretament tres, no eren gens en qui poder confiar. Ho sabien i van incloure’ls en la llista. Ara ho paguen. Altres dels que l’integraven han estat tractats d’inútils –definició ben lletja i segurament falsa--, una més ha descol·locat la gent (Antònia Benejam) i els altres dos han estat i són acusats d’haver consentit (l’alcalde i Antònia Gener). D’aquestes dues persones, actualment enfrontades, he sentit a dir que miraven cap a una altra banda quan els seus companys feien i desfeien. És una afirmació perillosa. Saber què pensaven és quelcom que desconec. De fet, només ells ho saben. És possible que se’n refiaren massa dels seus companys. Arribar a altres conclusions em sembla precipitat, sobretot si no tenim proves.
El votant del PP és qui està més indignat. No sé si part d’aquest grup d’electors és el responsable del mal ambient que es pot respirar al Saló Caòtic durant els plens o si els que criden són simpatitzants d’altres partits –contraris al PP o desenganyats, vull dir exvotants seus d’aquest partit--. No he anat a cap ple, ni ho faré. No vull veure com la gent escridassa l’alcalde: no hi ha dret. Accept que se’m digui que tampoc ell té dret a comandar. Probablement ja no sigui l’alcalde que la major part de la gent volia... però la llei és així: dura lex, sed lex deien els romans (ja em corregireu si la frase no era aquesta). Debatre però sobre la moral és un tema massa pelut. Ignor què faria jo en el seu lloc. Em manquen dades. També ignor què faria en el cas que fos la cap de l’oposició. Per afirmar-ho, don el mateix argument: em manquen dades. Possiblement si fos en Llorenç Brondo plegaria per evitar passar un mal tràngol. Però si ell no ho fa deu tenir els seus motius.
Si fos na Pilar Carbonero tampoc no voldria ocupar la cadira maleïda. Ara bé, no la criticaré si pren aquesta decisió. Jo voldria ser l’alcalde d’un poble que no em va escollir. De fet la gent no la va triar, tot i que molt pensam que seria la millor opció en aquests moments. La millor opció entre cometes. D’una banda, proclamar-la alcaldessa d’un equip d’esquerres seria anar contra la voluntat dels electors. De l’altra, seria acceptar que el fet de modificar la condició d’afiliat a un partit durant una legislatura està bé o no segons quan. Si ens convé o si no ens convé. La candidata es presentà com número dos –és a dir que la gent votà el senyor Gorrías o directament el PSOE—i com a independent. Seria un frau fer-la alcaldessa? Sí i no. Depèn de moltes coses.
Alguns volen fer fora els “discols” sigui com sigui. Altres volen fer-los fora i mantenir certa representació. Un tercer grup els vol treure sense mesclar-se amb l’única representant del PP que resta a l’Ajuntament i alguns també es decanten per votar a favor de nomenar una nova alcaldessa però sense col·laborar-hi gaire. L’excusa no és gens criticable: el PSM i UPCM només estan d’acord a fer net. Bé, tal vegada faig llarg. Opín que sovint els ciutadellencs estam d’acord amb moltes coses, ens hi podrien posar en unes altres i mai no ens avindríem en alguns temes. Podem passar dos anys i mig així? Amb bona voluntat sí, però, hi ha bona voluntat? És més, hi ha voluntat?
Finalment, UPCM exigeix que la representant del PP “pesi”. Té raó. Part del PSOE no hi està d’acord. Diuen que és responsable d’algunes possibles malifetes que... Açò només ho sap ella. Que fos qui gestionava el pressupost no significa gaire cosa més. La seva feina era fer-lo quadrar: preveure uns ingressos i maldar per evitar que les despeses previstes no patissin desviacions anormals.
Haurà de continuar...
Respectar les regles del joc democràtic mai pot ser un frau (serà altre cosa, però no un frau). Per tant fer alcaldessa a Carbonero en cap cas pot ser un frau.
I donarse de baixa de un partit i pasar al grup mixt, tampoc és un frau, ni és ilegitim...
Ara bé, llevarlis el sou tampoc ho és, ja que també està fet respectant les regles del joc.
Tal vegada el problema de tot és que a Ciutadella tendim a exigerar tot, i a fer política de "bar", de "xeferdeix". I així no feim política del que realment importa, que és ordenar i fer millor la nostra ciutat.
I això permet que alguns "tapats" puguin viure i campar dins la política ciutadellenca, cosa que seria imposible a altres indrets propers.
pd: la Gener no tan sols gestionava el pressupost per fer-lo quadrar (cosa que ja la inhabilitaria per la política, vist el resultat) sino que era primera tinent d'Alcalde, membre de la Junta de Govern i coneixia, participava i defensava totes les decisions (moltes de elles manifestament irregulars, nefastes per el interés general i beneficioses per alguns). Intentar llevarli responsabilitats (polítiques) és enganarse a un mateix (que és el que fa en Triay, que per tant s'equivoca, i pagarà els seus errors)