Ens ha deixat la presidenta
Escrit per Francesc Sintes Giménez | 18 Set, 2008Sempre la consideraré amiga, però no sé si en llegir el que diré més avall podré parlar de reciprocitat. Confii que sí. Na Joana Barceló Martí, una màquina de treballar, ha pres possessió del càrrec de consellera de Treball i no sé quantes coses més.
No ho entenc. Em sembla que l’han degradada. Presidents de consells insulars n’hi ha quatre i consellers un fotimer. Açò és fer carrera? Des de mesos la premsa publicava, de tant en tant, notícies sobre ella i la col·locaven a Madrid. No la veig ministre, però és que sovint parlaven –aquestes fonts— de nomenar-la subsecretària o quelcom així. Cadascú tria la seva carrera i entenc que na Joana havia de deixar Menorca i reposar. Aquest repòs no serà laboral --car ella mai no descansarà— sinó “espiritual”. L’han atacada sense misericòrdia. No més que als altres polítics, que tots reben, però hom se n’afarta i ho hem de comprendre.
Què pens de na Joana com a presidenta? Depèn. Coincidesc plenament en algunes de les coses que ha fet però... Na Joana és la mostra clara del que és el PSOE: un partit que ven fum. La Menorca que m’ha deixat ja no és la meva. Alguns canvis eren inevitables, altres són típics i conseqüència de viure en un indret governat pels partits nacionals. Menorca no m’agrada. No la reconec. Està descapitalitzada econòmicament i ens sentim joiosos que ens furtin un 14 % del nostre PIB per regalar-lo a qui no l’aprofita. I Menorca, a més a més, s’ha omplert de gent que hi veu només un “salvatge oest” que reclama de ser conquerit. Val a dir que la majoria de menorquins també espoliam els recursos de l’illa, un rere l’altre. Vam destrossar la costa, ara feim malbé les ciutats. Però també començam a defensar la costa i hem après a restaurar les viles. Hi guanyam i hi perdem. Hi perdem i hi guanyam.
Si em voleu dir xenòfob, ho puc entendre –tot i que no ho accept— però em dol veure que solament quedam un 60 % de menorquins. No critic que vengui gent nova –hi estic d’acord, que vengui— però em dol veure com aquesta gent no ve a Menorca, sinó a una illa espanyola. Ni saben què és Menorca, ni com és. Ignoren com parlam i alguns no voldran mai correspondre a l’esforç que altres fan per integrar-los. Menorca és més rica que mai, té més habitants que mai, però és menys Menorca que mai. Val a dir que la darrera afirmació només és aplicable als darrers set-cents anys.
I bé, quan el PSOE triomfa, la meva manera d’estimar l’illa és derrotada. Devem ser enemics naturals. Na Joana, en Borja, n’Arturo, hi han contribuït. Me n’han desarrelat. L’alternativa? Cap. El problema és que no hi ha alternatives. Tenim una nova consellera a Palma, hi tenim la nova portaveu –una portaveu que cada dia que passa dóna més la sensació que més que parlar predica una homilia--, i què? A Palma tal vegada tindran una nova “beateta”, nom amb què es refereixen popularment a la seva santa: santa Catalina Thomàs—i no dubt que han fet un bon fitxatge... ans no me la crec. Ja no. Me la creuré, a ella i a tots els polítics balears, el dia que es plantin i deixin de contemplar les migdiades del senyor Solbes de torn. Mentre defensin l’espoli que patim, no. No tenim diputats balears a Madrid, sinó que Madrid té comissaris polítics a les Illes Balears. I aquests comissaris defensen un concepte d’estat que no em va. Solament reivindiquen el que és just quan, a Madrid, hi comanden els altres. Els importam ben poc. Abans que res: el partit; en segon lloc, el partit; i finalment el partit. Menorca és una anècdota, un lloc on demanar el vot i aconseguir un escó. Un oest salvatge d’on extreure poder, diners –que no es queden ells--, i vés a saber què més. Cadires? Càrrecs?
Quina pena!
Bona reflexions, com sempre. Jo també tenc dubtes que deixar la presidència d'un país com Menorca per anar a fer de consellera de treball sigui fer carrera, però en fi, supòs que convenia un canvi d'aires i és la manera que tenen al Partit Espanyol de col·locar la seva gent en càrrecs que no s'ha guanyat a les urnes i assegurar les successions: Ja tenim en Marc Pons de president sense que l'haguem votat per actuar com a tal, i tal vegada veurem na Joana de candidata a presidir el Govern de les Illes, és la pràctica habitual de la màfia colonialista.
No sé si els illencs ens sentim joiosos de que ens fotin el 14% del nostre PIB en l'espoli econòmic, perquè em pens que la majoria ni n'és conscient. És el que els convé als colonialistes, és clar, la inconsciència i la desinformació. També els convé que ens pensem que Menorca no és de ningú, que aquí tothom que vengui ens pot imposar la seva llengua i que ens adaptem als immigrants. I no, ho podem dir ben clar i ben alt, Menorca és dels menorquins, i són menorquins els vulguin compartir la nostra terra i la seva gent, estimar-la i respectar-la, que aprengui la nostra llengua i cultura sense que per açò hagi de perdre les seves arrels. No sé si són un 40% com dius, però són de cada vegada més i certament que molts es pensen que són a una illa espanyola qualsevol, com si d'una Móstoles envoltada d'aigua es tractàs, i que els menorquins som una espècie d'indígenes que feim nosa.
Sobre el darrer que dius dels partits davant de tot i per damunt de tot, crec que t'agradaran algunes de les coses que dic en el meu darrer article. És ben ver que no tenim diputats a Madrid, i pel que poden fer davant la majoria espanyolista, més val que deixem de voler de tenir-ne, que ens anem oblidant d'Espanya d'una vegada i comencem a pensar en com construir el nostre propi Estat.
Salut!