Censurem
Escrit per Francesc Sintes Giménez | 21 Ago, 2008"Bueeenas... Volia censurar". "Censuri, censuri". I ja em puc esplaiar. Fa goig abocar verí contra que sigui. Darrerament fa cabildo. Alguna cosa he de fer si no vull caure en desgràcia. Es veu que el fet... bé, ho deix estar: m'han declarat desafecte i guixó. Visca Guixònia, que punyetes!
Cabildolàndia presenta una situació nova: hi ha consens. Curiosament el consens no l’hem aconseguit gràcies a una crítica unànime i tradicional contra les dolses, variant maleïda de maonès hostil. Res d’açò. El doble acord aconseguit diu solament que som una mala peça –disfressada d’honorable resident a Ponent—i que el burgmestre de la vila i els seus vuit nosequè haurien de dimitir. Perdó: els haurien de fer fora amb una moció de censura. Mag-ní-fic! Censurem, per tant. Clar que després ve la segona part... I després de la censura, què? Ah, polits meus, justa la fusta. Aquesta és la gran pregunta.
Bona part de Caibildolàndia es queixa. Uns contra l’enemic del poble – nomenament que suposadament ha recaigut sobre en Joan Triay, pel fet d’haver intentat fer estralls entre l’armada (també suposadament) corrupta; altres contra la Junta Local del PP, per no haver sabut reconduir la situació. Fins i tot n’hi ha que atribueixen tots els mals a l’esquerra, que no és capaç de sacrificar-se pel poble. D'alguna manera s'han de treure el mort del damunt. L’únic que no rep tant com hauria, i açò que té tanta esquena com un servidor, és el responsable de la crisi. I tal noble responsable, d’amagatotis, en sortirà incòlume. És un artista. Empeny els seus fidels a donar-se de baixa del partit al qual estaven afiliats, mentre ell hi continua. Quin artista perdrem el mes que ve. Jo ja plor. Des que Neró va traspassar, mai no havia vist ningú amb tant d’art. Que es presenti a la reelecció, fotre! A veure si així sabem exactament qui suport rep entre els afiliats al partit. Té pebrots.
Estam envoltats de trànsfugues? Tècnicament no. Al cap i a la fi, únicament s’han donat de baixa del partit. Si admetem que algun regidor que és inclòs en una llista com a independent, al cap d’uns mesos s’hi afiliï... no hi veig una diferència –que hi és— “espectacular” a distingir entre ambdues distorsions.
Alguns fanàtics del PP manifesten i afirmen que ells van votar les persones i que per tant el burgmestre i els seus socis respecten la tria popular. Hay gente pa too. El fet és que no sabem si la gent votà a favor del líder o si va donar suport a una llista. Particularment, sospit que Cabildolàndia votaria a favor del PP fins i tot en el cas que el número u fos una estora. Som populars i punt. El que no em crec és que votassin justament els nous que resten. Ni que no votassin, justament, na Tonyi Gener. Ni que hagessin previst que plegaria el senyor Pons Muñoz. Som dels que consideren que aquesta hauria de ser la nova batlessa, tot i que veig ben clar que el bullit vindria just s’hagués apoderat de la vara de comandament. I no per culpa seva, precisament. La situació és difícil. Encertar i trobar una solució vàlida se’m fa complicat. Ho veig impossible. Censuram el burgmestre per acabar amb un consistori integrat solament per dues persones? Açò seria més caòtic que el mateix saló principal de l’Ajuntament. Permetem que els nou empipats amb l’enemic del poble conservin càrrec, ingressos i bona part de la seva barra? Qui ha de decidir què han de fer, ells o el partit? Tenim una Llei electoral tan absurda que encara no hem aclarit prou bé si els “llocs” són d’ell o del partit. Tècnicament són seus, moralment... Servidor és imbecil: quina paraula acab d’emprar! Qui, amb dos dits de seny és capaç de recórrer al terme “moralment”? O som l’excepció, o –i açò és més probable—jo no tenc dos dits de seny. És més, de seny, no en tenc gens. Abunda a Cabildolàndia? Psss, no sé què dir-vos. Es veu que l’artista que ens deixarà el mes que ve en té molt... però aquest cop no l’ha emprat. Si juga al pòquer fent uns “farols” tan --emprau l’adjectiu que volgueu--... organitzau-me una timba que el faig net. I no penseu malament, el que areplegui en aquesta nit màgica, ho donaré a Càritas. El joc no em convenç.
Com record quan em vaig fer lleugerament popular per Guixònia de tant de repetir “Censura, hi ha censura”... Ara Cabildolàndia reclama que n’hi hagi a Ponent, tot i que sense haver decidit ni com ni a qui censurar. Ni què passarà l’endemà. I és que hi ha molta censura i massa cultura. Açò és cultura! La legislatura cultural. Convenientment censurada, of course.
Totalment d'acord aquesta vegada amb l'anàlisi.
I am b la seva exposiicó excelsa. Imagino que no calen mes adjectius laudatoris, que aquí no en vas enrera.
Certament, lo del president del PP de Ciutadella es espectacular. Però hem resistiré a reconeixer mèrits al que son sols habilitats indecents.
El summun de la truculència i de la manipulació ha sigut la saeva darrera maniobra de obligar als seus a donar-se de baixa del partit i quedar ell -i tot per no donar, com sempre, la cara davant decisions compromeses como ara era fotre fora a n'en Joan Triay qui l'ha posat acas contra pronòstic contra les cordes i havia d'eliminar-.
Clar que dins aquesta penya hi ha gent molt fácilment manipulable; l'exemple més sublim es el del paellero Brondo que es en la única materia que sembla xerrar ex catedra I amb la banda que se veu sempre a les reunions del PP de Ciutadella. Però hi ha gent a la que li tenia molt bona consideració com na Tònia Benejam que no entenc com s'ha pogut prestar a aquesta mascarada. M'es igual que tèncnicament siguin és puguin anomenar "tránsfugues"; la seva actuació de seguidisme irracional del lider carismàtic pel qual a canvi de res s'embruten ja els desqualifica.
No tant la perversió de la voluntat popular.
Jo també crec, i es opinió comú, que el PP tindria els mateixos vots sigui qui sigui el que es presentàs, o que es presentàs. I en aquest sentit si que han gossat pervertir la voluntat popular i traicionar la gran màxima inculcada per el gran manipulador: disciplina.
Ell sempre es salva; almenys en un àmbit de tant poca serietat com és la política; ja veurem si es salva en altres àmbits a priori més imparcials on tal vegada no hi tingui tanta ma.
És difícil imaginar un personatje tant lamentable en política; i incalculable el mal que ha sigut capaç a fer i la saeva contribució en el descrèdit en aquesta materia.
I ni tant sols li queda l'excusa d'un populisme que tal vegada el pugués disculpar en determinades fetes.
Res: censura, secretisme, irregularitat, tramoies, simulacres, artificies i manipulacions. Lo qual s'ha fet més evident quan malauradamente ha asumit responsabilitat de govern causant perjuidici directe als ciutadans que no podran recordar ni una sola bona acció seva en benefici de la colectivitat.