Solidaritat amb Geòrgia? Ca!
Escrit per Francesc Sintes Giménez | 15 Ago, 2008Mentre m'obliguen a decidir si som guixó o cabildo, meditaré. No puc fer res més. Ho he de decir sol, ja que els laboratoris fan vacances i present un ADN esquiu i de mal catalogar. Es veu que n'hi ha que pateixen a causa d’aquesta indefinició meva. L'estiu és "punyetero". Un cop de calor ens pot desequilibrar i val a dir que som inconstant. No sé ben bé per què dic el que pens, i molt manco per què m'exigeixen que quan ho faig ho expliqui literàriament. Sortosament es veu que hi ha una experta que s’ofereix a retocar aquestes meves volades. Muntarà una acadèmia gratuïta per assessorar el personal? Cadascú fa el que vol, però no tenc cap intenció de presentar-me a cap concurs. Junt lletres sense massa pretensions. Som més primari. Tanmateix, m'interessen coses inabastables: saber qui és en Talaiòtic, fer un cafè amb n'Àngel Mifsud, parlar d'energia amb en Gabi, restar silent davant la crisi del Profanat Popular de Cabildolàndia...
Val a dir que de tant en tant aquesta frivolitat se m’esmuny i aleshores em domina un esperit solidari que em fa patxoca. Atès que lluitar tot sol per un món just és irresponsable, em cal trobar aliats. Deu ser per això que aquests dies m’he dedicat a omplir pancartes amb textos pacifistes tot esperant passejar-les en el moment adient. I és que en qualsevol instant els ben intencionats convocaran una “mani”. No hi ha res com una “mani”. Em posa calent. Descart que la convoquin els sindicats, declarats enemics de l’home. Em decant, per tant, per esbrinar quins plans tenen els partits més partits i més “floreros” de l’illa.
“Esquerra Unida?” “Sí, digues company”. “Volia saber quan convocareu la manifestació contra l’agressió imperialista contra Geòrgia”. “Què em dius? Els americans han tornat a fer-ne de les seves? Han envaït Geòrgia? Són uns impresentables!”. “No, no. Aquesta vegada no han estat ells. És cosa dels russos... però hem de lluitar per la pau”. “Bons sentiments presentes, company. Però organitzar una protesta durant les olimpíades... en ple estiu... No ho veig clar. Fa calor, els ordinadors s’escalfen.... És complicat. No sé si farem res”. Intent de persuadir-los sibil·linament: “Bé, em consta que un tinent de les tropes invasores és un jueu practicant i que té ganes d’emigrar a Israel. Crec que amb açò es demostra la conxorxa sionista i que exigeix una resposta popular. A més, sé de bona font que a Ossètia començaven a florir “burgers” arreu i...”. “No ho veig clar, convocarem una assemblea per al mes que ve i et direm coses”. “Per al mes que ve? I si són tots morts?”. “És un risc, però si l’assemblea no m’autoritza... L’assemblea és sobirana. Salut!”. Penj.
A continuació, ho prov amb UCM i el PMQ. Ni em responen. Es veu que han desaparegut del mapa. Uns són al cel, els altres a Suïssa. Ningú no és a Geòrgia. A ca el PSOE sí que em contesten. Fan una feinada. No és que els importi massa la pau, sinó que estan ocupats a descobrir els desfalcs que han buidat les arques de la CAIB. Entre que açò comporta un esgotament definitiu, que han de decidir com han de fer front a la crisi política de Cabildolàndia i que fan un esforç per empassar-se totes les mentides que és capaç de dir en cinc minuts el seu líder –un tal Rodríguez Embustero-- , hi ha poc interès a comptar els morts que s’acumulen al Caucas
La resta, si fa no fa. L’Església no piula, car els que pateixen són ortodoxos. El PSM travessa un idil·li propi del mes d’agost amb Esquerra Republicana i, abans que res, cal aclarir el tema de les balances fiscals... Es veu que no es poden fer dues coses a la vegada.
I els del PP? Aquí hi ha divisió d’opinions. No sobre la guerra, no patiu. Estan bastant d’acord que si no ens referim a un estat que parli espanyol la protesta és sobrera... Malgrat tot, hi insistesc. Abans cal decidir a cara o creu si em convé més de parlar amb els legals o els dissidents. A continuació, evidentment, he de plantejar-ho als representants de dos sectors més: el d’Avel·lí Casasnovas i el de Toni Camps. M’adon que cap no mourà un dit per salvar la pàtria d’Stalin. Semblen d’esquerres. Fins i tot fracassa un darrer i desesperat intent. Cal aplicar qualsevol estratègia i mald per convèncer-los que des de fa segles s’estudia la relació especial entre els pobles caucàsics i els bascos, cosa que podria incriminar ETA en la invasió... Res, no me’n surt i m’envien a pastar fang. Com els altres, si fa no fa. Acab amb UPCM, però el líder és ocupat a estudiar una tàctica apropiada per aconseguir que na Tonyi Gener recuperi el seu protagonisme. Tenen el meu suport.... i jo no tenc el seu per reclamar que els russos pleguin.
L’estiu és així. Amarat de vergonya, em conformaré a comptar els morts estirat al sofà mentre el ventilador acabar amb la poca energia que encara no hem consumit. Ep, que ho faig sense saber què passa a la Xina. Un és solidari i lluita contra les dictadures. Boicot a Beijing 2008. O no?
Com sempre, sublim!