La comuna
Escrit per Francesc Sintes Giménez | 7 Jul, 2008Des que hem començat a definir les coses amb eufemismes, tremol. La selecció espanyola de futbol ara és la "roja", amb la qual cosa entenc perfectament que mestre Aragonès hagi escampat cap a Turquia abans que no arribàs el 18 de juliol. Mai no se sap com pot reaccionar un exaltat que s'hagi col·locat massa hores cara al sol. A Cabildolàndia ja hi ha afeccionats que arrepleguen diners per rescatar-lo. Hi estam acostumats. Ja veurem qui se'ls queda aquesta vegada. Si fa quatre-cents cinquanta anys més d’un es va enriquir amb “sa Desgràcia”, no m’estranyaria que aprofitant que sempre hi ha afeccionats apassionats algú més destre acapari la recapta per superar millor la crisi.
Entre tots els nous eufemismes, destaca sense dubte la passió per la “comuna”. M’hi apunt, sobretot quan m’he empassat més síndria del que una persona mesurada engoliria. Ah, la comuna! El mateix Mao Zedong, idolatrat no fa gaires anys per més d’un, era un ferm partidari de la comuna. En el seu cas, ho era de dues comunes, o més. A part de voler potenciar un sistema que va fer figa basat en unes entitats batiades coma comunes, es va dedicar a potenciar el putonghua (parla comuna, en aquest idioma), tot i que ell mai no el va saber parlar. Són coses que passen. De la mateixa manera que Charles Chaplin ridiculitzava el führer –atès que pretenia aconseguir un poble de gent rossa tot i que ell passejava un altre tipus de físic--, el gran Mao obligava a aprendre un idioma que ell mai no va parlar ni dominar. Em sona. Aquí Ara em volen convidar d’una manera cortès emprar la comuna, malgrat que les que l’han mamada de petits la tracten a coces: leisme, laisma, loisme, eliminació d’articles, abús d’expressions que són autèntics barbarismes.... Ho accept. Jo sempre amb la comuna. I del bidet, em demanen, què em penses? Fotre, el bidet és bàsic! Mirau com caminen les japoneses! I és que al Japó tot i els avenços el bidet no és habitual. Finalment, el gran Mao Zedong sentia una gran passió per fer netejar les comunes als que eren prou addictes al seu pensament. Revolució Cultural, li deia.
I bé, a Menorca ja tocava estimar la comuna. I em fa gràcia. Des de quan a Espanya hi ha una llengua comuna? Una altra cosa és que gairebé tots ens puguem entendre en castellà. Mai no li diré espanyol, car em sembla absurd. Ningú no diu britànic a l’anglès, tot i ser la llengua de la major part dels habitants de la Gran Bretanya. Una llengua comuna ho és –entre dues persones— quan és la llengua materna d’ambdues. Altrament, només és una llengua franca. Com ja he dit diverses vegades, tenim la sort de dominar –per escrit, bastant millor que molts de
Madrilenys—una llengua franca important: el castellà. Val a dir que totes les llengües són importants, tot i que hi ha unes ganes excessives de fer-ne desaparèixer algunes. Dir que el castellà és en perill és fals. Dir que els que només parlen castellà a Menorca estan discriminats, és discutible. Ara n’hi ha que reclamen que parlem el menorquí... cosa que hem fet tota la vida. Segur? No tan segur. De petit n’hi havia que el denominaven maonès. Estic confós. Ara és menorquí, a estones balear, després tona a ser menorquí... Deu ser que és un idioma que no serveix per a res. I si el ficàvem a la comuna?
“Bravíssimo” Francesc, aquests de la comuna només aspiren a portar la desgràcia definitiva a la nostra llengua, i com fa 450 anys n’hi ha d’aquí que els riuen les gràcies. Deuen frissar per dedicar-li un requiem lapidari. Molt encertada la distinció entre llengua franca i llengua comuna.
Hi ha més eufemismes que campen darrerament, us sona “desacceleració” o millor encara “fase baixista del cicle” per dir “CRISI”?