No a la guerra?
Escrit per Francesc Sintes Giménez | 26 Jun, 2008Al món hi ha seixanta-cinc països que produeixen petroli. D'aquests, cinquanta-sis ja han arribat al màxim i cada dia n’extreuen més poc. Tenim un problema i és molt gros. Entre tots –sobretot alguns, car hi ha molta gent que mai no n'ha emprat, si més no directament—consumim entre vuitanta-cinc i vuitanta-set milions de barrils al dia i aquesta quantitat molt prest superarà els cent vint milions. Això succeirà ja
.
Fa uns anys, cinc o sis, un tornada va deixar fora de servei vuit de les catorze refineries texanes, la qual cosa va suposar un increment espectacular del preu del combustible, una paràlisi de l’economia i un augment de l’atur important als Estats Units. A Espanya, durant els darrers mesos hem patit dos incidents que ens haurien de fer reflexionar. L’any passat l’àrea metropolitana de Barcelona va quedar sense llum. Fa unes setmanes la vaga de transportistes va provocar que productes que consideram imprescindibles no arribaven a les botigues. Em deman si aquests dos fets comportarien una variació en el nombre de manifestants contra la guerra o si el resultat de tot plegat no incidiria en les protestes populars que aconseguiren un suport del 80 % de la població espanyola. “No a la guerra?”
La gent exigeix petroli als governs i no els demana com l’han d’obtenir. M’agradaria veure comprovar què n’opinava, de la invasió a Iraq, aquell català que va passar tres dies sense llum, que va quedar tancat a l’ascensor, que no podia pujar al vuitè pis, que va perdre el contingut que omplia el seu frigorífic... O què pensaria qui no pogués desplaçar-se a treballar perquè vivia massa lluny, o qui era despatxat perquè els productes fabricats per la seva empresa no podien ser duts als mercat, o el menorquí que no rebia menjar de la Península. De l’arribada dels turistes, ja ni en parl. No a la guerra? Hipocresia.
Sospit que en una situació difícil, el personal no solament no es manifestaria contra la guerra, sinó que exigiria d’envair Iraq, Aràbia Saudita, Kuwait, Iran i qualsevol país el subsòl del qual estigués amarat de petroli. No podem veure sense petroli. Qualsevol fet que en faci disminuir la producció –un tifó, un terratrèmol...—es converteix en un drama econòmic. Ens oposam a la guerra però allargam els jocs des Pla per Sant Joan i ho fem gràcies a un consum extra d’electricitat. El mateix consum extra que en fem en gastar més aire condicionat i calefacció que no l’imprescindible. Circulam en transport públic? Ho feim a una velocitat prudent? Hem deixat de comprar 4x4? Hipocresia.
Sense petroli no hi ha feina. Les màquines no funcionen, el menjar no arriba, l’electricitat no és produïda... Un noranta per cent del consum mundial de petroli es destina al transport. No n’hi ha prou a disminuir la circulació. Les grues, els tractors, les excavadores de superfície i les que treballen a les mines, els vaixells que ens duen gas natural i carbó, etc., consumeixen petroli. No a la guerra?
Probablement, d’aquí a poques setmanes un dels països que més n’exporten, de petroli, patirà un atac justificat la qual cosa provocarà un col·lapse econòmic important a tot el món. L’atac s’ha de produir sí o sí: la situació és greu. Tenim un problema i cap govern té pebrots per resoldre’l. Al cap i a la fi, un polític solament té en compte el que passarà durant els quatre anys que comandarà i així ningú no aclareix res. A Menorca encara fabricam sabates, però sense petroli les hauríem de tornar a fer a mà... però és que sense vaixells no disposaríem ni de goma, ni de pell, ni podríem dur-les a vendre. Tothom aturat i sense menjar! No a la guerra?
Tot açò no ho dic per justificar cap enfrontament bèl·lic, solament ho faig per demanar coherència. Tenim un problema i no el sabem resoldre. No el podem resoldre? Tenim solució?
Te auguro muy pocos comentarios. Como mucho algún «pelillos a la mar».
Salut!