Una mesquita?
Escrit per Francesc Sintes Giménez | 10 Jun, 2008Última Hora Menorca publicava la setmana passada un article sobre la "mesquita" --i és que es pot dir així-- de Maó. Segons aquest reportatge, l'actual és insuficient per atendre tota la gent que s'hi reuneix. Personalment em sembla bé que el col·lectiu musulmà reclami un espai on poder aixecar un nou lloc per resar, el que no puc admetre és que --i és possible que ho vagi entendre malament-- hagi de ser un ajuntament, el de Maó en aquest cas, el que els hagi de cedir aquest espai.
No m’importaria gens tenir una mesquita al costat de casa; és més, fins i tot m’agradaria. Ara bé: que la paguin ells, els musulmans. Ni cedida ni deixada: com a molt llogada. És cert que tenc poca cosa a dir sobre la destinació dels diners de l’Ajuntament de Maó, atès que no hi residesc i per tant pràcticament no gestionen els meus imposts, però el precedent seria perillós. D’una banda, què fa que el col·lectiu musulmà tengui dret a obtenir gratuïtament un espai mentre les altres confessions religioses han de córrer amb les despeses sense ajut? Si els musulmans tenen dret a aquest espai, no podríem negar el mateix tracte a budistes, testimonis de Jehovà, evangelistes, cristians ortodoxos, catòlics, jueus, practicants de la fe baha’i ... El tema és prou clar: els musulmans han de ser com els altres i han de rebre el mateix tractament. Ni millor, ni pitjor.
Dit això, amb les paraules del seu cap a Menorca, Hassane Oufkir, no hi estic massa d’acord. D’una banda, reclamen –amb justícia—de poder practicar la seva fe a un local habilitat i preparat per a l’oració i l’ensenyament... però no els he sentit a defensar el mateix a altres països. Fa unes setmanes llegia una article a Webislam en què es comparava el cas de la Catedral de Menorca amb la Mesquita de Còrdova. S’hi deia que la Catedral ocupava el lloc on abans hi havia una mesquita. Això és cert i, per tant, fins aquí hi estic d’acord. El que ja em planteja més dubtes és el fet que els musulmans, com els catòlics, han convertit en temples propis aquells edificis que fins a cert moment empraven altres religions. De la mateixa manera que mesquites, sinagogues i temples precolombins són avui esglésies, també ells han fet el mateix quan han pogut: han convertit esglésies i sinagogues en mesquites. I ho deixaré estar aquí.
Que els musulmans de Menorca disposin d’espai és raonable, ho repetesc. Per aquest motiu, em costa d’entendre que cap ajuntament hagi previst de cedir-los un espai per dedicar-lo a cementeri, cosa a què la llei obliga i les lleis s’han de complir. Els musulmans tenen dret a reposar en un lloc adient i cal trobar una solució per a aquest problema. Recordem que la seva fe exigeix que reposin en terra i no admet l’embalsamament, la qual cosa és un problema que a hores d’ara no es pot resoldre, ja que el trasllat dels cadàvers la Península no es pot fer sense que prèviament els hagin embalsamat.
Afegia Hassane Oufkir que la mesquita, i lloc de reunió, permetria als menorquins de conèixer-los. Tenia raó? En part, sí. El problema rau en el fet de qui té dret a dirigir aquest col·lectiu. A quina escola jurídica pertany? Aquest fet és cabdal per molts de motius que per manca d’espai no puc esmentar. Quina preparació exigeixen per dirigir el col·lectiu? I, a més a més, comentava que al lloc de què ara disposen també hi imparteixen classes d’àrab: i què? La mania d’arabitzar els musulmans és quelcom habitual. Puc entendre que emprin aquest idioma com a llengua franca. Fins i tot consider que és positiu aprendre’l, però no puc acceptar que l’àrab es convertesqui en la seva llengua. La majoria dels musulmans que hi ha a Menorca parlaven un altre idioma: l’amazig. Si a llurs països llurs governs els han imposat l’àrab, a Menorca no hem de fer el mateix


Sota una aparença de tolerància, el teu article em sembla que destil·la, en el fons, autoritarisme.
Dius que "fins i tot" t'agradaria tenir una mesquita al costat. Destil·la condescendència.
Dius "no puc admetre" que rebin un espai de l'Ajuntament. Tu ho decideixes? Tu tens la vara d'admissions? Tu en tot cas pots discrepar.
Per què no cedir un espai? Per què no, quan tot l'Estat ja cedeix al catolicisme -segons la Constitució, i ho trobo raonable- un tracte especial? Per què no als musulmans, que cada cop són i seran més?
Fas servir la paraula "precedent perillós", i tornes a destil·lar, en aquest cas, rebuig, vincules musulmans a perill. Per què?
Totes les confessions, PROPORCIONALMENT, tenen els seus drets. Per què no regular, acomodar, enlloc que hagin de resar on i com puguin?
Dius "han convertit esglésies en mesquites"... Repassa la història i comprovaras la convivència dels països musulmans, amb d'altres confessions.
Et preguntes la preparació de qui dirigeix les mesquites. Fem el mateix amb el capellans? Quina preparació jurídica, quin control tenim sobre els seus sermons, sobre el que ensenyen a les escoles de monges als infants, adoctrinant-los o, millor dit, manipulant-los en temes com l'avortament, la homosexualitat o l'ús del preservatiu?
Áçò sí que em sembla "perillós" ni "es pot admetre".