34 comentaris i 0 retroenllaços

Escrit per oreneta 22 Mai 2008, 13:32

discrep totalment, excepte en la qüestió del darrer paràgraf

un país sense camp no té futur, de fet un Estat sense camp tampoc

Com a liberal cal salvar les persones i les activitats??!! Bé, val. Llavors, quin mal hi ha en vendre llet a Dakar més barata que la que els produeixen??? Si no la poden produir més barata que es dediquin a una altra cosa, visca la llibertat d'elecció.

Ah! i al camp hotels, molts hotels... lliberals

Escrit per ricard 22 Mai 2008, 13:52

Francesc, ara ens vens amb aquestes!! Vols defensar un idioma només peque ès "nostre", encara que económicament ens convendria més un altre cosa. I les vaquetes, bens blanc i negres, parets seques, l'amo i madona, els "senyors", etc., etc., no en formen part de la teva "nació"?

Escrit per Francesc Sintes 22 Mai 2008, 13:53

El problema és que se'l ven llet més barata justament perquè la Unió Europea subvenciona la diferència: aquest és el crim i la competència fraudulenta.

Crec que s'han de protegir les persones, "no" les activitats. Certament el cas del camp és diferent: hi ha més de sis mil sis-cents milions de persones que han de menjar i sense l'activitat agrària no podrien. Açò justifica que empobrim el Tercer Món?
Sense subvencions, serien ells els que ens vendrien els seus productes i no a l'inrevés.

Al camp, camp: res d'hotels. O s'hi cultiva o es deixa que els boscos es recuperin.

El món del turisme és de tot, tret de liberal. L'agrari, evidenment és més "cosa de senyors".

Escrit per Francesc Sintes 22 Mai 2008, 13:56

Hola Ricard. Com va?

Sospit que els senyors i jo no formama part de la mateixa nació, però açò és una altra història. Els amos i les madones supòs que sí. Torn a dir: tenim dret a fer trampes i matar de fam el Tercer Món?

Escrit per campera 22 Mai 2008, 14:56

El que és segur és que de Pi a Menorca no ni devia haacer cap abans de l'acció de l'home i de la dona (que per llenguatge masclista ja en podem llegir d'altres) i ara tothom els defensa, fins i tot s'hi volen encadenar...
Per què les palmeres, que també vingueren de fora, no tenen la mateixa consideració?

Salutacions!!!

PD: Ah, i hem de conservar el camp de Menorca, i les pràctiques agrícoles i ramaderes, però no per mantenir un paisatge i treure'n benefici turístic, ni per mantenir una forma de vida ancestral i el folklore, sinó perquè que jo sepi, la terra és la nostra font d'alimentació i si hem d'anar a buscar la matèria primera de fora... llavors sí que s'encareix el producte.

Escrit per Forest Er & Quim 22 Mai 2008, 16:28

En la nostra opinió, només hi ha dos conceptes de nacions resolubles, a hores d'ara, en termes d'organització política, pràctica i plausible.

Una, d'origen francés, procedent de la Il·lustració del segle XVIII (basada en la fi i destrucció revolucionària de l' "Antic Règim" absolutista, de nobles i clergues privilegiats), on la nació seria la cominutat ideal de ciutadans lliures i iguals.

L'altre, és la que té arrels més ancestrals, més tribals, i és la que reformulada pels romàntics alemanys del segle XIX ( i a casa nostra per la Renaixença), es basa en que la nació seria el territori ideal habitat per individus ètnicament homogenis.

Aquesta és la disjuntiva, Sintes. Al meu parer no hi més opcions radicals: O Il·lustració, o Romanticisme.

Escrit per oreneta 22 Mai 2008, 16:37

Jo no dic que les subvencions siguin necessaries. Però tampoc que no, cada cas és diferent.

Si el camp es buida, qui el comprarà?

Francesc, no hi ha espai per deixar c`reixer la natura

TRIA:

Aunque la denominación del paraje lo sugiera, La Marina de Cope no es una parcela marítima propiedad de la cadena episcopal, sino un precioso paraje costero entre los municipios de Lorca y Aguilas.

En ese lugar, el gobierno murciano va a iniciar la construcción del más importante complejo turístico de toda la costa española, lo que supondrá un importantísimo impulso a la economía regional.

Por supuesto los rojiverdes "luchadores por un mundo más justo" se oponen frontalmente a que se haga esa inversión, a pesar de que el volumen de edificación es insignificante comparado con la costa andaluza, que una ardilla puede recorrer actualmente, desde Huelva a Almería, saltando de grúa en grúa. Pero en Chavesland el ladrillo es progresista y los campos de golf una conquista del proletariado. En Murcia no.

Marina de Cope es un proyecto ambicioso que pondrá, por fin, a Murcia en lo más alto del escalafón del turismo residencial de alta calidad, que es lo que viene reclamando una región como esta desde hace décadas. Un proyecto que dará trabajo a miles de personas, especialmente jóvenes de la zona, que actualmente tienen que emigrar a otros lugares para buscarse el sustento. Pero eso, naturalmente, a la izquierda le da exactamente igual. Lo suyo, lo de estos funcionarios universitarios de Sendero Luminoso, es combatir el capitalismo con todas las herramientas a su alcance, aunque en la contienda se destruya el futuro de miles de familias de obreros. Así ha sido siempre y así seguirá siendo.

Hace unos meses, los kolectivos progresistas organizaron en Aguilas una manifestación en contra de Marina de Cope. No fue ni el tato. Los únicos que se pasearon con la pancarta fueron los ocupantes de los autobuses fletados por la organización. Oriundos de la zona, ni uno.

¿Van estos "luchadores por un mundo más justo" (es decir, socialista) a dar trabajo a toda esa gente que espera como agua de mayo el comienzo de las obras? Obviamente no. Por eso la izquierda en Murcia es cada vez más residual.

Al contrario que muchos de estos militantes de la cabra (el simpático animal es el emblema del kolectivo "Murcia no se vende") yo sí he estado en la playa de Marina de Cope. Una zona de costa completamente abandonada, salvo por los invernaderos ilegales que aparecen aquí y allá y unos cuantos mozalbetes haciendo motocros por entre los montones de basura. Convertir este lugar en el Cancún mediterraneo, con edificaciones bajas, hoteles y servicios de alto standing es una idea elemental que debería poder intelectualizar cualquier mente medianamente desarrollada. No se destruye el medio ambiente. Al contrario, se pone en valor para que sea disfrutado por miles de personas y, a la vez, contribuya a desarrollar exponencialmente la economía de la zona.

Hoy mismo, los ayuntamientos de Lorca y Aguilas deben dar el visto bueno a la modificación de sus planes de ordenación. A partir de aquí comienza la aventura de la Marina de Cope. En unos años Murcia estará en el mapa. Aunque le duela al rojerío.

FONT: //www.libertaddigital.com/bitacora

LIBERALISME, GRACIES

Escrit per Xec 22 Mai 2008, 16:55

Les subvencions als pagesos, entre altres es per controlar la inflacció, el gobern prefereix subvencionar el productors per poder controlar l'inflacció. Sabeu a cuant cobrava jo el kg de vadell fa 20 anys? a 500 ptas/kg , avui el tendria que cobrar a 1100 pts. (nomes el veng a 3,7 €/kg = 620 pts), de aixo te podria donar exemples de sa llet, es porc, es bé etc.., Unaltre cosa, que seria molt llarg, es si ses subvencions estan repartides correctament i si realment son per millorar les rendes. Tothom tenim dret a poder guanyar més, al manco l'inflacció, si no demanaur-li als politics que el primer acord de legislatura es pujar-se els sous.
P.D. Trobau que seria millor abandonar el camp de Menorca, que la marina s'apoderés de les tanques, i comprar la llet per fer formatge de New Zelanda ?, seria mes ecologic ?

Escrit per Francesc Sintes 22 Mai 2008, 18:15

He de dir diverses coses, cap de definitiva:

1. El camp s'ha de salvar. O camp o natura. I té raó n'Oreneta: no hi ha espai per a la natura... amb tanta gent. pregunta: per què volem natura a l'Amazònia i l'hem modificada a Europa?

2. El nacionalisme hauria de reposar en aquesta entrada: l'il·lustrat i el romàntic. Tanmateix vull aclarir que em decant més pel romàntic amb algun toc d'il·lustració.

3. Subvencions per al camp moderar la inflacció. hi ha una gran part de veritat en aquesta afirmació. Demàn subvencions "a casa" (entesa com Europa) però que aquestes desapereguin en haver de fer la competència a fora del continent. Duu pomes de Nova Zelanda no és eoclògic (el transport contamina), però vendre llet a Senegal, també ho fa i a més amés empobreix els camperols d'allà.

4. D'acord totalment amb Campera. El pi i la palmera són "importats" (volia dir estrangers, però em fa por emprar aquest mot). Són les persones qui han sembrat aquestes plantes a Menorca i arreu.

5. Que torni el Myotragus!

Escrit per oreneta 23 Mai 2008, 08:46

bé, jo exactament el que volia dir amb lo "de que no hi ha espai per crèixer la natura" és que l'especulació s'hi tiraria al damunt, amb uns resultats més o manco a curt termini fatals

en una paraula, que el liberalisme no serveix per çò (lo de gràcies liberalisme era de conya marinera)

Escrit per Francesc Sintes 23 Mai 2008, 10:57

Però és que tens raó: el liberalisme no salva la natura, més bé la fa malbé.

Jo havia entès que quan deies que no hi ha espai per a la natura volies dir que no es pot recuperar. És a dir, que l'espai que s'empra per sembrar o pasturar ja no es pot reconvertir --a causa de l'excés de població i la manca d'aliments-- en boscos.

Escrit per Miquel 23 Mai 2008, 13:23

Quin mesclorum.
una cosa és que canviant sa política econòmica europea i sa PAC ajudariem molt mes a pagesos del tercer món que tota sa cooperació i comerços justus junts; s'altre és que haguem de deixar el camp de Menorca totalment a n'es capritxos des Mercat.
A un poble ningú s'estranya que no te deixen fer un bloc de 6 pisos devora una esglèsia, tothom ho entén. Idò be, a jo que es reguli el camp i se l'ajudi perquè es facin ses coses d'una certa manera me sembla perfecte. Amb ses ajudes que venen d'Europa no només hi ha doblers, també hi ha tot una sèrie de compromissos ambientals a fer.
Açò no vol dir que hi pugui haver massa vaques, que qualque lloc es regui de dia en ple mes d'agost, qualque femers mal fet o qualque ú que encara abona amb sa ma ampla. Evidentment es poden arrglar moltes coses però desregulant es sector fa molta por el que podria arribar a passar.

Escrit per Miquel 23 Mai 2008, 13:41

i quin paper té el camp amb es medi ambient?

Depén de com entenguem es medi ambient. Jo de cada vegada l'entenc manco com allò que hi ha allà defora idealitzat mes enllà de s'acció humana. Si pensam des de un punt de vista ecosistèmic el món seguirà dominat pes bacteris tal com és ara mateix per trastades que l'hi faguem. Alerta que no vol dir que no tengui una vissió romàntica des tema, per jo conservar un socarrell que només tenim aquí en tot el món és un motiu clarament de romanticisme i som es primer que vull que hi sigui.
Però ara mateix i visquent en es mediterrani per jo es medi ambient és questió de qualitat de vida. I per jo açò vol dir barrancs,penyals, basses, etc. Però també diversitat de floretes, parets seques, ullastres, corrals d'alzines i miloques i d'aquestes darreres ara mateix es pot assegurar que el camp en té molt a veure.
De ses pasades 1300 espècies de flora que hi ha a Menorca n'hi ha unes 510 que estan d'una manera o altre lligades al camp amb tota sa fauna de petits insectes, escarabats, etc associada. Tampoc me vull estendre ara amb açò per és innegable que es medi natural ( o l'hi hauriem de dir es medi cultural ) de Menorca tal com el coneixem ara té molt a veure amb el camp. Però no pes fet de que s'homu hagi arribat sinó per s'activitat des darrers 80 anys, .
Que hi hauria sense que s'home hagués transformat es territori?, és a dir, sense que hagués arribat?
Idò bé, un poc pel que se sap de anàlisis polínics no hi hauria tants d'ullastres ni molt manco tantes alzines. Hi hauria mates i aladerns, roures i castanyers (que ara pes clima els hi costaria viure), molta zona embassada pes plans de Favàritx, es plans d'alaior i es Pla verd. moltes manco espècies de flora, sargantanes dels illots per tota Menorca,....

Escrit per Francesc Sintes 23 Mai 2008, 13:52

Miquel,

Supòs que tens raó en dir que mesclam moltes coses. El que vull que quedi calr és que no m'agradaria que m'entenguéssiu malament: som molt "conservacionista". El camp, malgrat se runa creació humana, s'hauria de conservar tal com està, com a mínim. La construcció etc., no és el que propòs i, com ja han apuntat, açò és poc liberal. Però és que servidor és liberal però partidari d'escampar una ètica social. També mescl.

M'ha servit de molt el comentari sobre quines espècies hi hauria a menorca sense la intervenció humana. I mira, estava bastant convençut que la mata havia estat introduïda per raons purament econòmiques: perfum, oli... El llentrisc des de fa segles és important a la Mediterrània. Clar que també el van poder dur ocells. Les femtes sempre han estat un mitjà de transport.

Escrit per Xec 23 Mai 2008, 14:25

No estic d'acord que el camp s'ha de conserva per que si, la millor manera de conservar-lo es que hagi una activitat economica rentable i sostenible. Asso vol dir que cada cose que feim a de hasser per la rentabilitat d'avui i del nostre futur i si a hi ha tasque poc rentables s'han de ajudar i les activitats poc sostenibles per el medi ambient s'han de limitar i no ajudar, amb assó veurem com les practiques agricoles seran cada cop mes sostenibles i rentables. Unaltre cosa es que la PAC estigui d'acord amb aixo, no estic d'acord amb la PAC pero aixo no vol dir que no demaní les ajudes en que tenc dret. Jo, com molts, m'agradaria no tenir que demanar cap ajuda, peró mentrestant les necesitam

Escrit per oreneta 23 Mai 2008, 15:54

Sembla clar a aquestes alçades que tothom hi ve d’acord (tampoc fa tants d’anys que se’n té consciència) en que la mà de l’home degrada el medi (natural, cultural, etnològic,...). Els homes (i dones) en la seva activitat generen residus i extrauen recursos, dels quals la capacitat d’assimilació i disposició de la natura està limitada. El punt clau de la qüestio, no obstant, rau en que la materia -l’energia- no es destrueix mai sinò que es transforma: això és, utòpicament els residus o l’extracció de recursos no serien un problema algun dia si la tecnologia pogués actuar especialment sobre els efectes colaterals; però, malauradament també cal tenir en compte que aquesta transformació és un continum de degradació cap a formes menys ordenades, el que es coneix com increment de l’entropia. Com més alt és el nivell d’entropia significa que les formes utilitzables d’energia (en sentit físic) es redueixen pels homes. I la natura segueix el seu curs, per bé o mal, llavors, a diferència dels que creuen que la tecnologia ho pot tot.

Les preguntes així són:

*realment la tecnologia mai podrà solventar aquest fet? Tenen més raó alguns economistes i pensadores que els físics i la seva Termodinàmica?

*poden els mecanismes de mercat, basats en la maximització de la propietat privada, regular l’activitat econòmica que interrelaciona amb el medi? És a dir, cal deixar el criteri de gestionar la natura única i exclusivament als desitjos del seu “amo” per obra i gràcia d’un contracte de compra-venda. Serviria privatitzar l’aire, el mar o els rius com volen alguns?

*pot, des d’un altre punt de vista, l’esfera política emprant els mecanismes de mercat regular l’acció sobre el medi. De fet, les subvencions de que parlam no són més que això (l’altra cara de la moneda d’un tribut).

*o, per acabar, no hi ha forma d’aclarir-ho en un món com el nostre actual. Per tant, “renovació o morir”.. d’èxit

PS: la segona opció pot implicar, encara que no sigui la intenció, que alguns hi surtin guanyadors i d'altres perdedors. Es malda que no sigui així usualment (de vegades potser no, no entrarem ara en la PAC). Però, hi ha molt on triar?

Escrit per Miquel 23 Mai 2008, 19:29

Francesc.

Pel que dius de sa mata, fa poc vaig anar a una xerrada d'un arqueòleg que deia que es talaiotics s'untaven es cos amb oli de llentrisca i seu de porc. Ves a saber perquè.

Escrit per Forest Er & Quim 24 Mai 2008, 11:14

I la terra ¿ "per a qui la treballa", Francesc ?, o com a bon liberal que dius que ets ¿ per als "operadors que actuen en el mercat", parlin el que parlin, i siguin d'on siguin ?

PD: En un món econòmicament globalitzat ¿ tenen "identitats" els territoris, o el que hi ha són "propietats"...?

Escrit per Gabriel Tobar 25 Mai 2008, 13:50

Pero cuál es la pregunta, ¿qué queremos del campo o qué podemos esperar del él?

Porque por querer, podemos aspirar a cualquier cosa, todo estará bien. Por ejemplo, me parece muy justa la proclama de Sintes en contra de la competencia desleal. También me parece justa la reclama de payés que busca defender su actividad, que si bien no es la agricultura más deseable a la que uno podría aspirar, esa de fertilizantes químicos, tractores y máquinas hi-tech, sigue siendo una de las actividades más honrosas de la economía menorquina. Pero las dos a la vez es como que imposible. No podemos proteger lo nuestro y lo de los demás a la vez, en este caso.

Y aquí aparece una disyuntiva, porque nosotros ya protegimos hasta hoy mucho lo nuestro y como sigamos haciendo lo mismo sin tener en cuenta al resto de la humanidad, sufriremos constantemente mayores cargas inmigratorias, que no son ni sustentables para nosotros, ni agradables para ellos, sobre todo lo último.

Pero en medio de todo esto, aparecen —por fin— cada vez más noticias sobre los problemas en la producción mundial de energía, con aprietos del sector de la aviación, con amenazas de quiebras entre los transportistas y pescadores, robos de gasolina de camiones y barcos, con huelgas en el sector petrolífero en UK, con una Argentina antaño el granero del mundo pero hoy con falta de diésel y fertilizantes nitrogenados para el campo, con una UE que se está repensando lo de los agrocombustibles porque, ya lo sabíamos desde pequeñitos, con lo de comer no se juega, con un carbón cada vez más difícil de extraer mientras su demanda se dispara a nivel mundial hasta el punto que China ya ha pasado de exportador a importador neto, con un gas natural que ya no es capaz de retrasar el "cénit de todos los líquidos", con una nuclear en retroceso (sí, sí, dirán misa, pero las centrales actuales son viejas y no se construyen nuevas, de manera que van a menos, no a más, mal que algunos practiquen onanismo mental con ellas)...

Hoy la discusión es sobre si seguimos protegiendo nuestra agricultura o si nos paramos a pensar que al protegernos fastidiamos a otros cuando resulta que nosotros ya estamos en la cúspide de la historia de la civilización y no se entiende que aún queramos llegar más lejos con toda la que hay liada ahí fuera (jamás ser humano alguno vivió tan bien como vivimos hoy y aquí). Pero quizás esa pregunta empiece a estar desfasada, quizás empiece a surgir una nueva pregunta a toda prisa:

¿Y mañana qué comeremos? ¿No valdría la pena pensar en eso en concreto y replantear el campo menorquín? Es que si ésa fuera la pregunta, no es la actual estructura de tractor-forraje-vaca-leche-exportación la que hay que proteger, pero sí el campo menorquín. Incluso me atrevería a decir que, llegado el caso extremo, preferiríamos hacer sitio y no tener ni un árbol para calentarnos antes que no tener nada que llevarnos a la boca, como nuestros abuelos, que nunca tuvieron hidroaviones apagafuegos pero no sufrían incendios porque los bosques estaban esquilmadísimos.

¿Deberíamos de imaginar, diseñar, una Menorca autosustentada alimentariamente en base a mano de obra, con todo el campo practicando permacultivos, integrando bosque y cultivo tratando de imitar lo que en un principio debía de haber —no se puede volver, claro, a lo mismo—, de manera que ni sean monobosques de pinos, ni monocultivos de maíz, donde el pueblo participe en gran medida?

Ya, a día de hoy éste puede que sea un discurso perdido —ya se verá mañana—, pero es que si no, repito, no comprendo la pregunta.

Saludos a todos.

Escrit per Francesc Sintes 26 Mai 2008, 09:00

Gabi, és que no faig una pregunta sola. És un conjunt. Em csta d'entendre, per exemple, per què volem mantenir el continent pelat a Europa i exigir que no es toquin les zones verges del món. I val a dir que no vull que aquestes zones es facin malbé: les vul com estan, però per mantenir-les així s'hauria de compensar els habitants d'aquestes zones. Si ell ens aporten oxigen, algú l'hauria de pagar. No solament no fem, sinó que practicam un política de competència deslleial. Defensar així el nostre camp pot matar de gana els pagesos d'altres zones: solidaritat!

Escrit per Piaf, Forest Er & Quim 27 Mai 2008, 16:44

Es repeteix a dalt:

"Deberíamos imaginar una Menorca con todo el campo pacticando permacultivos"" , "hauriem de defensar el nostre camp", o "l'a mà de l’home degrada el medi menorquí", etc, etc...

I qui ha de dictar aquesta Política Econòmica de l' "hauríem de" o el "deberíamos", o "controlar l'home" que degrada"...? I quines són les mans dels homes...? I quins son els homes que degraden...?

Per a nosaltres la resposta està en: No perdre de vista disciplines com la Història; no deixar de "fer recerca" en els Registres de la Propietat; i auspiciar la participació en els moviments socials (in)surgents de nou encuny i en el sistema polític electoral.

Tot això serà sempre més eficaç, i didàctic, que aixoplugar-se en l'ecofolklore d'una retòrica i nostàlgica Etnologia.

Escrit per preguntona 28 Mai 2008, 13:50

Forest Er & Quim, una pregunta:
"... on la nació seria la cominutat ideal de ciutadans lliures i iguals." ( Il·lustració)

"...que la nació seria el territori ideal habitat per individus ètnicament homogenis".(Romanticisme)
"Il·lustració, o Romanticisme"
Les dos possibilitats poden ser nacionalistes?

Escrit per Forest Er & Quim 28 Mai 2008, 15:35

Preguntona:

Molt bona pregunta...No sabem quina reposta clara podem donar-te...Atès el nostre propòsit, tal vegada desitjaríem que s'apropés a alguna de les coses que plantejen gent com Gabriel Tortella o Oriol Bohigas, respecte a la naturalesa del que s'en diria "El nacionalisme inserit en el canvi social".

Assumpte aquest que res té a veure amb la "foto fixa" dels nacionalismes de base romàntica, idealista, ètnica i filològica, prou hegemònics arreu, ara i d'ençà el segle XIX.

Sostenim, però, que la Il·lustració no condueix cap al nacionalisme, sinó cap a l' a-nacionalisme, més aviat que cap a l' anti-nacionalisme; i que pel seu a-idealisme, la Il·lustració duu cap al laïcisme en sentit lat.

De totes maneres, potser t'interessarà, també, considerar les preguntes següents: Cal ser nacionalista ? Som tots nacionalistes d'algun tipus ?

O potser t'nteressarà pensar si al marge de l'existència real dels ideals nacionalistes -com la dels religiosos- ¿ cal organitzar-se políticament només, o sobre tot, sobre la base nacionalista?

Ens pareix que sobre els nacionalismes (els opresors i els reactius), ja és hora de fer-se moltes preguntes.

Fins aviat, "Preguntona". I diculpan's, Sintes, perquè em deixat a banda la flora i la fauna del camp.

Escrit per oreneta 28 Mai 2008, 17:41

llegeixes entre línies Forrest? No diu "la mà de l'home degrada el medi MENORQUÍ..." l'afegitó majúscul és obra de la teva imaginació.. Si volies anar a parar a algun port, no era travesia el tombar una obvietat

Vigilar els registres de la propietat?? Ben d'acord. Història? Magnífic

Moviments surgents "in" (no "out" és clar, ja desfasats, he... una broma flaca) i praxis electoral, Ok. Ara bé, dona'ns una pista de cap a on mirar

Crec albirar que et demanes el mateix que molts d'altres abans i després: com calibrar la voluntad "social", qui decideix... abans que el què i el quan, fins i tot. O, més ben dit, com aunar les voluntats individuals en una, de manera que l'elecció social sigui.... justa? eficient? democràtica? equitativa? eficaç? ecològica?

El principi era el Verb, trob que es deia. Comencem per definir que és la voluntat potser, i si existeix com a individualitat....

Escrit per preguntona 28 Mai 2008, 17:49

Gràcies, Forest Er & Quim !
Per una estranya associació d'idees als meus ulls l'Home Vitrubià és una bella imatge del nacionalisme essencial
Si prens "mides" d'on habites (en el sentit més ampli) fas nacionalisme?
"...els opressors i els reactius": O un o l'altre, amics...
I, empaitar un món "Il·lustrat" no us sembla una forma d'idealisme? Perdoneu la meva ignorància!
Gràcies de nou.

Escrit per Forest Er & Quim 28 Mai 2008, 21:03

Disculpin's "Oreneta", entre el que hem comentat aquí a dalt, on ha trobat el que ens retreu ?

"(...) llegeixes entre línies Forrest? No diu (...) MENORQUÍ..." l'afegitó majúscul és obra de la teva imaginació".

I vist el seu interès, aclarirem -contributivament- que per moviments "insurgents de nou encuny" considerem organitzacions com a aquestes: "SOS Racisme", el "Moviment per una vivenda digna", o els "Antiglobalitzadors" en general, i el "GOB", o la "Plataforma anti-Dic" en particular. I que els "nostres" del sistema polític basat en el sufragi universal, continuen essent els "nostres" (malgrat tot), a saber, els que s'ubiquen en els partis polítics i en els sindicats d' esquerra.

Escrit per òliba 28 Mai 2008, 22:22

Aprofito que Forest Er & Quim es declaren sensibles a moviments i organitzacions solidaris per posar aqui això:

-Plataforma TODOS CON EL SAHARA.-

Conseguir un mínimo de 500.000 firmas antes del 15 de septiembre, para pedir al Gobierno español que reconozca el estatus diplomático del Frente Polisario.

Entra en www.todosconelsahara.com

Escrit per oreneta 29 Mai 2008, 08:51

..llavors estem d'acord, Forest, almenys en el fons

el meu problema és que no veig la forma, diguem-ne la manera "d'unir". En la mesura que les voluntats estan cada cop més alienades aquesta unió és imposada si ho volem veure així: llig al diari M.: "como se explica que importe más alimentar a los coches que a la gente"... valgui un exemple

morir d'èxit

la petita retreta venia pq jo em referia a una generalitat quan parlava del medi, no només al d'aquí en concret

Escrit per Francesc Sintes 29 Mai 2008, 09:04

Al final sempre acabam allà mateix. Estam d'acord a ser solidaris, a unir, a... El que alguns no volem és que ens casin per força i sense dret a divorciar-nos. En definitiva, tenim calr que no s'han d'extingir animals ni plantes però no tenim problemes a dmetre la desaparició del pobles, de la seva cultura, de la seva llengua... I és un problema, car és molt fàcil caure en un parany amarat de xenofòbia que nop hauria de ser ni objectiu, ni mitjà ni res de res. És més, qualsevol persona hauria de poder-se incorporar al poble que més "tilín" li provocàs. L'internacionalisme exigeix que abans i prèviament existesqui una nació. Açò de parlar de "a-nacionalisme" em sembla complex. Polit, però complicat.

Escrit per Laietana 29 Mai 2008, 10:19

A-nacionalisme aquí? difícil... Mentre els desnivells en inversions es mantinguin, infraestructures, museus, equipaments, etc... Mentre tant alguns territoris paguin molt més que altres,"solidariament"!, i que al capdevall els considerin insolidaris!
A les Illes o al Principat anar a comprar al supermercat, llogar o comprar un habitatge, viure cada dia, és sensiblement més car que altres llocs de l'estat. Amb tot això, ser "a" és possible sense passar a ser co-...?

Escrit per cógito 30 Mai 2008, 19:29

Las zonas ricas viven mejor,gracias a las zonas pobres.

Escrit per scops 30 Mai 2008, 20:34

El GOB un moviment insurgent de nou encuny?????

Escrit per campera 31 Mai 2008, 15:07

Cógito, enhorabona! El cap et deu treure fum; no és fàcil arribar a aquesta conclusió

Escrit per S. Bonnin 01 Jun 2008, 13:54

DEFENDIENDO EL CAMPO
____________________

"Por cada acebuche un hondero mas por cada almogávar un buey".

Ese sabio "toma y daca" (épico, a la par que comercial) nos enseñaba don Gil de Mesquida en la Escuela de Verano de la OJE sita, en tiempos, en la baleárica mayor, para así insuflar, en nuestras infantiles y crédulas mentes, la grandeza de nuestros ancestros en sus épicas cuitas por el dominio del "Mare Nostrum".

Por tanto, aquel viejo aforismo arriba rememorado, no se trata de una respuesta a lo que propone el señor Francesc Sintes, porque al fin y al cabo que del campo sea

"Lo que Dios tenga a buen querer
en su omnímodo poder",

y sobre todo que

“Oculus domini bos bovis semper custodiat”,

amén para siempre amén.

Y si en aquella mi lejana juventud el tornasol de lo que se nos bien enseñaba era de imperiales e hispánicas grandezas, ahora resulta ser de augustas iridiscencias catalanas, que bienvenidas y bienhalladas sean.

Un broche lírico para el recuerdo:

"Seis millares, tan sólo,

de hombres feroces armados,

mas de linaje almogávar

que, con su Rogelio caudillo,

en la Constantinopla entraron.

......

Leales guerreros, sí,

doncas a Aragón e Catalunya

lo mesmo amaron

.....

Deixa el teu comentari