Assimilació nacional (V)
Escrit per Francesc Sintes Giménez | 6 Mai, 2008No sé si paga la pena continuar discutint sobre aquest tema. Alguns pobles (algunes nacions) tenen (tenim) el que ens mereixem. Ens assimilat del tot i punt. Açò no és nou. No faré cap crítica contra l'assimilador, que ha sabut triomfar, però em dol el comportament d'alguns assimilats. Segons les dades oficials, quaranta-tres mil catalans –només compten els del Principat— resideixen a Madrid. L'u per cent de la població madrilenya és nascuda a Catalunya. El resultat ja el coneixem.
I bé, acabaré amb una imatge, la d’un famós mapa d’Espanya que es conserva a la Biblioteca Nacional (la de l’Estat, evidentment). No és gaire antic, només té cent cinquanta anys. Segons la distribució que s’hi fa, servidor no pertany ni a l’Espanya “puramente constitucional”, ni a la foral, ni a la colonial, ni a les Canàries Som resident a un territori inclòs dintre de la “ESPAÑA INCORPORADA O ASIMILADA. Comprende las once provincias de la Corona de Aragón, todavía diferentes en el modo de contribuir y en algunos puntos del derecho privado”. Gràcies a la Constitució actual, als jutges que la interpreten i als sacerdots (polítics) que la sacralitzen, finalment l’objectiu s’ha aconseguit. M’han assimilat, al·leluia! Ja sé on som i qui som. M’han convertit en part d’un estat que diverses vegades ens ha fet fora i que altres ens considera de segona categoria. Som uns masoquistes.
Aquest és el mapa. Menorca és aquella illa petita que hi ha a la dreta. Ho dic per si algú encara pensa que és al costat de Móstoles. M’han fet un home. Feliçment assimilat.
Molt revelador el mapa. Fa temps que el tenc guardat i crec que encara no l'havia tret en Es Poblat. Deixa les coses clares.