De llengües "importants" i llengües minoritàries

Escrit per Francesc Sintes Giménez | 15 Mai, 2008


La veritat és que el tema de les llegües l'haurien de tocar n'Ignasi Mascaró, en Joan López o en Pere Gomila, però arran d’haver llegit algunes entrevistes a Juan Carlos Moreno Cabrera tenc moltes ganes de dir què en pens. No ho puc evitar. (Segueix)

Assimilació nacional (V)

Escrit per Francesc Sintes Giménez | 6 Mai, 2008

No sé si paga la pena continuar discutint sobre aquest tema. Alguns pobles (algunes nacions) tenen (tenim) el que ens mereixem. Ens assimilat del tot i punt. Açò no és nou. No faré cap crítica contra l'assimilador, que ha sabut triomfar, però em dol el comportament d'alguns assimilats. Segons les dades oficials, quaranta-tres mil catalans –només compten els del Principat— resideixen a Madrid. L'u per cent de la població madrilenya és nascuda a Catalunya. El resultat ja el coneixem. (Segueix)

Vaga de metges?

Escrit per Francesc Sintes Giménez | 28 Abr, 2008

El personal de Capitòlia, vila de Llevant que se sent estimulada per un desig irreprimible d’'ncapçalar la representació de la Roqueta tota, contemplava la setmana passada una desfilada outdor del Servei de Passadís d'IB-Salut, encapçalat pel gran A. F. El ciutadà normal se sentí extraordinàriament descol·locat. Acostumat a veure'ls desfilar per l'interior de l'hospital Mateu Orfila, hom creia que per alguna causa que se li escapava, quelcom paranormal havia succeït. En efecte, els capitolians començaren a demanar-se, uns als altres i més d'una vegada a si mateixos: “Qui és l'últim?”. No hem de ser durs amb el poble, era lògic confondre’s. (Segueix)

Assimilació nacional (IV)

Escrit per Francesc Sintes Giménez | 23 Abr, 2008


Em sembla evident que –si els comentaris que heu penjat representen la pluralitat de les opinions que mantenim els menorquins sobre l'assimilació nacional—podem deduir que hi ha bàsicament dos grups enfrontats. Val a dir que aquest terme és excessiu, car no hi ha un una baralla que faci impossible de conviure. Uns, una minoria, menorquins descendents de menorquins des de fa generacions, estam contra l'assimilació que alguns pensam que hem patit. Altres, amb les mateixes arrels han assimilat bé la pertinença a l'Estat espanyol o bé han estat assimilats per aquest. Cap problema. El segon grup, el dels nous menorquins –que ja són tan menorquins com els anteriors— és compost per col·lectius diversos que entenen el fet de ser menorquí de la mateixa manera que els que integren el grup anterior.
 (Segueix)

Assimilació nacional (III)

Escrit per Francesc Sintes Giménez | 11 Abr, 2008

L'assimilació nacional esdevé complicada. Sempre hi haurà gent que resistirà qualsevol intent de passar a formar part d'un col·lectiu que no considera propi. Açò, tan senzill i tan clar en alguns casos, es transforma en un conflicte quan el sentiment de pertinença no és prou clar o no és prou acceptat per qui sigui. La nació catalana, que té un trets no prou definits per a molta gent i a la qual molts de "nadius" --empr aquest terme sense cap intenció ètnica, car no som un raça-- no s'hi senten incorporats, és un d'aquests casos. Què és ser català? I si encara discutim sobre si els menorquins –alguns menorquins— tenim el dret a sentir-nos-en part, la qüestió és complicadíssima. Podem ser catalans de Menorca?
 (Segueix)

Assimilació nacional (II)

Escrit per Francesc Sintes Giménez | 6 Abr, 2008

Per què desapareixen les nacions? Supòs que hi ha diverses causes: l'extermini, la invasió, la renúncia... El factor demogràfic és molt important en un territori qualsevol. Importa més ser majoria en un indret concret que no ser molts. La nació catalana mai no havia estat integrada per tant de "súbdits", però mai com ara no havia patit un perill tan gran de desaparèixer. (Segueix)

Assimilació nacional (I)

Escrit per Francesc Sintes Giménez | 30 Mar, 2008


Hi ha dos PSOE? Tot sembla indicar que sí. I açò és un problema per als que no ens sentim obligats a pertànyer a l'Estat gran perquè sí, o per a aquells –essent més tous-- que ho podem acceptar, sempre que ens hi admetin d'una altra manera: reconeixent que podem conservar algunes particularitats. On és el límit d’aquestes, és la pregunta.
 (Segueix)

Hipocresia

Escrit per Francesc Sintes Giménez | 26 Mar, 2008


Contra Xina ningú no piula. No hi ha res com ser poderós o com convèncer el personal que gràcies a ells--als xinesos-- part d'Occident disposa d'una oportunitat única d'enriquir-se. La hipocresia és paradigmàtica i típica. Si la meitat del que han fet els xinesos durant dècades al Tibet, o a Xinjiang, etc., o de les barrabassades que continua fent mestre Putin als pobles no russos de la Federació Russa les haguessin fet els americans o els israelians, els carrers estarien plens de gent que protestaria. (Segueix)

Sobre "Es Carrer" i el Foner

Escrit per Francesc Sintes Giménez | 17 Mar, 2008


Estic espès i no sé si m'explicaré bé. Ara mateix no sé si acabaré parlant d'Es Carrer o de mi mateix: el Foner. Em fa l'efecte que sense la revista el Foner ha de callar. No li queden bales i a més a més està cansat de fer rodar la bassetja. Sovint la fona ha apuntat massa contra ell mateix. (Segueix)

Arturos contra Merlins

Escrit per Francesc Sintes Giménez | 14 Mar, 2008


No ha calgut que el sergent Quevedo hagi desplaçat les seves tropes a Cabildolàndia per obligar-nos a unificar l'illa, la mateixa gent de Ponent ha fet una cosa inversemblant: deixar-se seduir per l’alcalde de Capitòlia, Arturo Bagur. Hi ha d'haver alguna justificació coherent, però no la trob. L'única explicació que ara mateix em passa pel cap és que la setmana passada va ser dura, climàticament parlant. El vent afecta i un cabildo trasbalsat és capaç de qualsevol cosa, fins i tot de decantar-se per l'enemic. (Segueix)

No som demòcrates

Escrit per Francesc Sintes Giménez | 12 Mar, 2008


On hem arribat? Com és possible que tothom se senti dolgut? Com pot ser que tots considerem que els altres ens insulten? Tant me fa qui va començar--tenc la meva opinió, però no és important--, la qüestió és que com a societat hem fracassat. (Segueix)

Quina nit!

Escrit per Francesc Sintes Giménez | 10 Mar, 2008

Ha estat una nit terrible. Excepte el resultat aconseguit per Nafarroa Bai, diria que pel que fa a la resta m'han estomacat de valent. Sortosament ha guanyat la Reial Societat i ahir ho feia País de Gal·les a Dublín amb un assaig meravellós de Shane Williams "el petit ballarí d’Oosprey". Anit passada, la bleda que m'han clavat ha estat històrica. Els motius són diversos. Anem a pams.
 (Segueix)

No entenc res

Escrit per Francesc Sintes Giménez | 7 Mar, 2008

Setmana gran. Setmana d'eleccions. Dimarts triaven els mestres de moral. Diumenge els recaptadors d'imposts. Açò trasbalsa qualsevol. De fet, ho he comprovat in person. Acab de rebre un paquet --portes pagados, per sort-- i què hi havia dins? Sorpresa! Un ninot inflable! El personal va a fer mal. I les instruccions... en llatí. Açò encara m'ha semblat bé. A Menorca, practicar llengües mortes fa fira: llatí, etrusc, català... "Bufi, bufi", hi posaven. Dit i fet. He bufat fins a treure'm el barrabam de lloc i voilà: ha recobrat la forma. El ninot porta el nom tatuat al pit. "Soy Rouco. Todo tuyo". La libido a passejar. (Segueix)

A votar... o a quedar a casa

Escrit per Francesc Sintes Giménez | 3 Mar, 2008

Estaré molt content si la gent va a votar diumenge, però jo no hi aniré. Els motius són diversos. El primer és que som covard. El segon que crec que no són unes eleccions --ni aquestes, ni cap-- netes. Mentre el sistema no canviï, només tornaré a passar pel col·legi electoral en dos casos: per dir quin és el meu país i per optar entre dictadura i democràcia. Atès que el referèndum sobiranista no és una opció que contempli com a probable i que una dictadura, sortosament, és gairebé impossible que torni --malgrat els Mena que s’escalfen de tant en tant--, em qued a casa. I tanmateix, defens amb força el "sistema". Pot semblar curiós. (Segueix)

Encara no he reaccionat

Escrit per Francesc Sintes Giménez | 29 Feb, 2008


Que ens tornin la fe. Si més no que ens la facin estudiar. Sense Catecisme som meitat. De petit, m'agradava memoritzar-lo. No l'he oblidat. Vet aquí una mostra. Pregunta: “¿Por qué decimos que Camps es creador?”. Resposta: “Decimos que Camps es creador porque todas las cosas las hizo de la nada”. Toma! El mestre ho ha tornat a aconseguir: ha creat. (Segueix)